L'E CA de Riba-roja de Túria acull les últimes obres pictòriques de Maria Aranguren
L'Espai d'Art Contemporani El Castell (E CA) de Riba-roja de Túria ha inaugurat aquest divendres l'exposició "Sonoritat interna. Mons paral·lels en les pintures de María Aranguren". La mostra inclou un centenar d'obres de la creadora madrilenya que comprenen la seua producció durant l'última dècada. A l'acte han assistit l'alcalde de la localitat, Robert Raga, i la mateixa artista. Els quadres es podran contemplar fins al pròxim mes d'octubre.
L'exposició instal·lada a l’E CA posa punt final a un període creatiu en el qual María Aranguren ha experimentat sobre el suport, entre altres qüestions. En primer lloc, s'ha de tenir en compte el material utilitzat per a la realització de les obres: el policarbonat cel·lular. L'ús d'aquest element, molt comú en la construcció arquitectònica, suposa la unió de contenidor i contingut. Així, tal com assenyala la comissària de la mostra, Aurora Herrera, la base té un caràcter dual: com a recipient i com a trama. D'aquesta manera, com també apunta Herrera, s'introdueix un factor molt interessant des del punt de vista conceptual ja que "les línies corresponents a la trama lineal i paral·lela teixeixen una estructura base que permet donar curs a la nostra il·lusió sota el poder de la lògica seriada ".
Pel que fa a l'expressivitat de les pintures i al seu contingut metafòric, s'ha de ressaltar que la retícula implícita a la base serveix com a suport compositiu. Així mateix, permet introduir la il·lusió i la imaginació en la mirada del visitant. D'aquesta manera, les obres de María Aranguren adquireixen una gran riquesa formal. Segons Herrera, la presència de la llum, el color, la geometrització, l'espai i l'atzar són factors substancials de les peces exposades.
Per a crear aquestes obres de diferents mides plenes d'harmonies, Aranguren pinta o omple entre les línies que traça la base. Per a fer-ho, utilitza pigments i materials i el seu mètode s'assembla al d'un collage tridimensional. A més, treballa amb els reflexos i les refraccions del mateix suport. D'altra banda, "la transparència del material ens dirigeix als vitralls policromats que permeten materialitzar la llum, els seus canvis i el temps", recalca Aurora Herrera.
En definitiva, l'exposició que es pot visitar a l’E CA de Riba-roja de Túria transmet "un so intern que brolla entre les estries", en paraules de la comissària. Es tracta d'"una sonoritat interna que fa que les pintures siguin audibles en la seua essència més profunda", afegeix, "gràcies a l'ordre que imposen el color, la llum i les vibracions que introdueix el caràcter matèric de l'obra".
María Aranguren: biografia
María Aranguren va nàixer a Madrid el 1961. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid en l'especialitat de Pintura el 1985, va obtenir la Beca de paisatge de la Facultat de BBAA de la capital espanyola (1985), així com la Beca de Residència Artística atorgada per la Fundació InspiArte (Ifitri, Marroc, 2013) i la Residència Artística d'AP Gallery, (Segòvia, 2015).
La pintora treballa amb la Galeria Astarté madrilenya des de 1995 fins a l'actualitat. Les seues obres també s'han exposat a les galeries Carmen de la Guerra (Madrid, 1998-1999); Global Art Source (Zuric, 2003); La Nau (València, 2004); Berliner Kunts Gallery (Berlín, 2004); Vermeta (Buenos Aires, 2004); i Ap Gallery (Segòvia, 2015). Així mateix, el seu treball s'ha exhibit en sales institucionals com La Sala Parpalló (València, 2000), el Museu de la Ciutat (València 2005), el Museu d'Art Contemporani d'Alacant (2015) i al Claustre gòtic del Centre del Carme (València, 2016).
Les seues pintures formen part de les col·leccions del Centre d'Art Contemporain Essaouira (Marroc); del Museu d'Art Contemporani d'Alacant, MACA; de la Caixa d'Extremadura; la Caixa de Castella-la Manxa; de la Universitat de Màlaga i de la col·lecció "Olor Visual" d'Ernesto Ventós, entre d'altres.
D'altra banda, realitza escenografies per a produccions musicals d’Arte 4 des de finals de la dècada dels noranta.
Des de 2006 fins 2014 va exercir la direcció artística de "lametro", sala d'exposicions de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
Finalment, s'han de destacar les col·laboracions realitzades en concerts de música contemporània amb el B3: Brouwer Trio, on pinta en directe amb aplicacions informàtiques de dibuix i pintura. Aquestes experiències es van posar en escena al Palau de la Música de València el 2017 i el 2019.
L'Espai d'Art Contemporani El Castell
L'E CA va obrir les seues portes al maig de 2017 amb l'objectiu de donar a conèixer el treball de creadors contemporanis. Així mateix, la seua voluntat és dinamitzar el circuit artístic de la Comunitat Valenciana i fomentar les manifestacions creatives d'avantguarda entre la ciutadania.
L'Espai d'Art Contemporani El Castell compta amb un Consell Assessor on es troben reconegudes personalitats de la cultura contemporània. Actualment, aquest organisme està format per Rafael Alcón, arquitecte i expert en art; José Luis Cueto, vicerector de Cultura de la Universitat Politècnica de València; Román de la Calle, crític d'art i catedràtic d'Estètica de la Universitat de València; Enric Gómez, assessor cultural de l'Ajuntament d'Alfafar; Carlos Pascual de Miguel, col·leccionista d'art i expresident de la Fundació Cañada Blanch; i José Sanleón, artista i professor de la Facultat de Belles Arts de València. El professor de música i director del Conservatori de Riba-roja de Túria Juan José Campos exerceix de secretari i el regidor Francisco Caparrós Durán és el coordinador general del projecte. L'alcalde de la localitat, Robert Raga, és el president del Consell.
El centre d'art ha acollit les exposicions "Vigílies" de Toni Cucala; "No només mires. Escolta. Projectes 2002/2017" de Pepe Gimeno; "SIETESERIESVIAJESIVIDAS" de José Morea; "El món geomètric d'Enric Mestre"; i "Al fil de... la fotografia" amb obres de Mira Bernabeu, Ángel Marcos, Ana Palacios, Castro Prieto i Gervasio Sánchez.
