Cultura homenatja a títol pòstum Manuel Babiloni i posa el seu nom a la sala de Cambra de l'Auditori de Castelló
El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha visitat la sala de l'Auditori de Castelló, que pertany a l'Institut Valencià de Cultura, un espai que estrena demà el nou nom de la sala de Cambra amb un concert en homenatge a Manuel Babiloni.
El responsable de Cultura de la Generalitat ha estat acompanyat per la vicealcaldessa de Castelló, Ali Brancal; la regidora de Cultura, Verònica Ruiz; el director general de l'Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos; i la viuda i la germana de Manuel Babiloni.
L'acte d'homenatge es farà aquest dissabte, 25 de febrer, al vestíbul amb la interpretació de tres guitarristes que van ser alumnes del mestre Babiloni, Takayuki Azuma, Oscar Ebro i Francisco Nomdedéu.
Posteriorment, el guitarrista japonés oferirà un concert en què s'escoltaran peces de Fernando Sor, Francés Tárrega, Manuel de Falla, Lluis de Milà, José Luis González, i una obra composta pel mateix Keigo Fujii.
Nascut en 1956 en el poble de Kamiiso (Hokkaido - Japó), Keigo Fujii va començar a tocar la guitarra als 8 anys, al mateix temps que va començar els seus estudis de contrapunt i harmonia. Als 19 anys va guanyar el Grand Prix de guitarra, concurs de cobertura nacional celebrat al Japó. Després dels seus estudis musicals al Japó, es va traslladar a Espanya, on va cursar la carrera de guitarra al Conservatori Superior de Música Óscar Esplá, d'Alacant, i també a Anglaterra, on va obtindre el Diploma de Postgrau en la prestigiosa institució Guildhall School of Music & Drama de Londres. Va estudiar composició amb Carly Blyton i la seua formació com a guitarrista va anar a càrrec d'Ichiro Okamato, David Rusell i José Luis González.
En 1985, va guanyar el Primer Premi en el Concurs Internacional de Guitarra d'Ourense i també el prestigiós Premi Ramírez en el Curs de Música Espanyola de Santiago de Compostel·la. Està en possessió de diversos premis internacionals, com l'obtingut en el Concurs de Guitarra Mauro Giuliani, d'Itàlia, en 1982, i en el Concurs Internacional de Música Maria Canals, de Barcelona, en 1985. Està considerat per la crítica internacional com un dels més prestigiosos guitarristes i compositors japonesos de l'actualitat i actua habitualment com a solista, amb diverses orquestres o amb el duo que forma junt amb la seua esposa, la pianista Yumi Fujii. En l'actualitat, ofereix classes en l'Horikawa Music Highschool i ostenta la càtedra de Guitarra i Composició a la Universitat d'Osaka (Japó).
Manuel Babiloni (1959-2015) va nàixer a Castelló de la Plana i es va iniciar en la música amb son pare, Manuel Babiloni Alicart. Va estudiar amb el mestre José Luis González i va rebre classes d'interpretació de la compositora Matilde Salvador, esposa de Vicente Asencio.
En 1983, va guanyar el Premi Especial a la millor interpretació de l'obra de Francisco Tárrega, en la XVIII edició del Certamen Internacional de Guitarra Francisco Tárrega, a Benicàssim. En 1986, assisteix a la XXIV edició del Curs Internacional de Música Espanyola a Santiago de Compostel·la, on aconsegueix el premi Ruiz Morales, a l'alumne més destacat, i el premi Ramírez, al millor guitarrista.
Manuel Babiloni estava considerat per la crítica espanyola com: un dels guitarristes clàssics més reputats d'aquest país. Va gravar el seu primer CD dedicat a autors espanyols en què s'inclouen obres de Francisco Tárrega, Vicente Asencio, Manuel de Falla, Joaquín Turina, Daniel Fortea i José García Gómez. Aquesta gravació va ser objecte de crítiques elogioses per part de firmes de prestigi internacional.
La seua forta expressivitat interpretativa va atraure l'interés d'autors actuals com ara Josep Pascual, Keigo Fujii o Ramón Paús als qui li ha dedicat diverses de les seues més importants obres per a guitarra.
La seua carrera internacional va començar a Irlanda, actuant a Belfast i Dublín, on va ser invitat per a participar en l'homenatge a Andrés Segovia en 1987, encara en vida d'aquest guitarrista. El crític musical Barra Boydell va escriure en referència a aquesta actuació "Manuel Babiloni va mostrar una manera de tocar relaxada i íntima, en la qual el seu control d'un so piano sostenuto regular va ser un particular plaer".
