Blanch (PSPV-PSOE) definix les Normes de Castelló com una “aposta per la unitat i normalitat de la nostra llengua”
El secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló i diputat autonòmic reivindica l'establiment de mecanismes que facen viable “el paper vertebrador de la llengua pròpia i històrica en el seu territori”
“Les Normes de Castelló signifiquen una aposta per la unitat i la normalitat de la nostra llengua”. Així s'ha pronunciat el secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló i diputat autonòmic, Ernest Blanch, qui va assistir el dissabte a la celebració al Grau de l'acte commemoratiu del 88 aniversari de l'aprovació de les Normes Ortogràfiques de Castelló sota el lema ‘Desconfinem el valencià’, acte al qual va assistir amb la vicesecretària provincial i senadora, Ana Edo, el regidor socialista de Nules, Antoni Romero, i la representant del partit en el comité organitzador de Castelló per la Llengua, Àngels Máñez. Així mateix, durant els 'Vermuts Literaris' van estar conversant amb l'autor de La sega i de L’esperit del temps, Martí Domínguez.
Blanch assenyala que, des del partit socialista de la província de Castelló, “les interpretem i les reivindiquem com una aposta per la vertebració de la societat entorn del seu tret essencial de definició que és la llengua”, la qual cosa “implica, necessàriament, l'establiment de mecanismes que facen viable este paper vertebrador de la llengua pròpia i històrica en el seu territori”.
Referent a això, el secretari provincial destaca que un pas “essencial” és, sens dubte, que el valencià “tinga un paper important en l'ensenyament perquè, sense un accés universal al coneixement del valencià, resulta inviable cohesionar la societat valenciana entorn de la llengua”. Així mateix, Blanch també ha valorat la recuperació de la televisió i la ràdio autonòmiques com a “bones fites a destacar de l’autogovern”.
“Però en la lluita per a viure amb normalitat en la nostra llengua juguen també altres factors com, per exemple, la integració dels nouvinguts en el valencià, i l'ús i la dignificació de la llengua des de les instàncies polítiques”, assenyala.
Per a Blanch, la normativització del valencià és una realitat consolidada, però “no deixa de ser vulnerable” i lamenta que, “amb massa freqüència, assistim a iniciatives i episodis, generats per sectors socials i partits polítics, que actuen en la direcció contrària als passos que ha fet la societat valenciana en el camí de l'estàndard lingüístic”.
