elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Carles Mulet: “La majoria dels 650 ajuntaments requerits per tindre vestigis franquistes als seus carrers no contesta el requieriment del Govern”

Carles Mulet: “La majoria dels 650 ajuntaments requerits per tindre vestigis franquistes als seus carrers no contesta el requieriment del Govern”
  • El senador reclama una nova llei exemplaritzant davant la incapacitat de gestionar el compliment de la Llei front els casos d'exaltació franquista

El senador de Compromís,  Carles Mulet, constata en un informe lliurat pel Govern a la coalició com “la immensa majoria de municipis no contesta al Govern quan els requereix documentació sobre el compliment de la Llei en casos d'exaltació franquista i vestigis als carrers de les seues poblacions”. Per a Mulet “difícilment és comprensible que missives dirigides a 660 ajuntaments reben el silenci d'un nombre tant elevat de destinataris, seguisquen sense elaborar un catàleg de vestigis per a la seua retirada”. El senador constata el “fracàs” de les polítiques del Govern “més partidari de demanar permisos amb cartes amigables que de fer complir la legislació en una qüestió ja regulada i que fa ja massa anys que hauria d'estar resolta”.

La resposta del Govern explica que dels 660, un total de 462 ajuntaments no han contestat, 145 dels ajuntaments notificats van contestar a la missiva indicant que no mantenien simbologia objecte de retirada d'acord amb la Llei i tan sols 21 ha comunicat la proposta de retirada o mesures administratives davant situacions contràries a la legislació. “Té millor resultat la nostra intensa campanya des del Senat d'enviaments a ajuntaments que l'empresa pel Govern, la qual cosa els hauria de fer plantejar l'efectivitat de les seues polítiques”, ha indicat.

La campanya de la coalició ha aconseguit que les autoritats municipals s'arromanguen a l'hora d'eliminar d'una vegada, després de més de 40 anys de democràcia i incompliment de la llei, centenars d'espais dedicats a la glòria del Caudillo, Primo de Rivera, Francisco Franco, herois, màrtirs, sanguinaris militars i rèmores dels qui es van revoltar, la qual cosa va portar a una Guerra, repressió i llarga dictadura. A més, ha servit per a posar blanc sobre negre en nombroses poblacions i pedanies i, si bé en la majoria de casos les autoritats han admès el desistiment voluntari o no en l'aplicació de la Llei de la Memòria Històrica i els han rebatejats en la xifra de més de 2.000 dels carrers i places, “també és cert que han quedat tristament retratades algunes autoritats d'altres ajuntaments de l'Estat i el propi Govern”, ha indicat Mulet, promotor de la iniciativa.

La coalició va obtenir una relació de l'Institut Nacional d'Estadística dels carrers, places o vials de municipis espanyols que mantenen nomenclatures com les d'Onésimo Redondo, Ruiz de Alda, Calvo Sotelo, Queipo de Llano, General Mola, General Sanjurjo, General Yagüe, Millán-Astray, José Antonio Primo de Rivera, 18 de Julio o del Generalísimo. “Lamentem que el Govern no prenga part d'una forma activa en el compliment de la llei vigent i no comence a sancionar la seua inobservança”, ha assenyalat alhora que ha reclamat “avançar cap a una nova llei amb protocols per a la retirada i sancions exemplaritzants enfront de l'actual impunitat”.

La coalició va enviar també cartes als bisbes espanyols i al propi Papa perquè s'implique en l'eliminació del franquisme de les esglésies. També va reclamar la retirada del bust de l'exministre franquista Manuel Fraga del Senat i el quadre a Martín Villa.  Mulet ha conclòs que “és trist que haja hagut de ser una formació xicoteta amb pocs recursos com Compromís qui haja propiciat una campanya tan senzilla com efectiva i que els qui han governat en els últims anys des de les institucions de tot un Estat no hagen mogut un sol dit per a retornar els noms populars a moltes places o per a dotar de noms dignes, igualitaris i democràtics el que abans era d'una ignomínia evident i il·legal”.

Alguns municipis havien canviat ja el nom d'aquests carrers però no l'havien comunicat a l'Institut Nacional d'Estadística, motiu pel qual continuaven apareixent en les bases de dades.

Pujar