Vila-real, capital de la Plana Baixa?

"Borriana és la capital històrica de la Plana Baixa i així ha de seguir sent". Els veïns d'esta població entenen que el llegat històric és argument més que suficient per a conservar la capitalitat de la comarca. No ho veuen així des de Vila-real, on el pes poblacional i la força econòmica són les raons esgrimides a l'hora de defendre la seua posició com a ciutat principal de la comarca.

La veritat és que el debat ja s'ha creat i el conflicte està servit entorn de la pregunta 'Què ciutat ha de ser capital de la Plana Baixa?'. Una qüestió, per cert, que no està encara tancada, decidida, ni de bon tros aprovada. De moment el que ha fet el grup de Compromís és presentar una proposició de llei que contempla certes modificacions en la delimitació territorial -i també en la capitalitat de certes comarques- però que està oberta a modificacions.

Què significa açò? El que pretén Compromís amb esta proposta és "dotar formalment d'una estructura bàsica a les comarques", és a dir, una referència legal que fins ara és inexistent. I és que, tal com ha explicat el diputat responsable de l'elaboració d'esta proposició, Paco García, en declaracions a elperiodic.com, es vol donar resposta a una reivindicació històrica.

Actualment no hi ha cap document legislatiu autonòmic que reflectisca la legislació comarcal i, per tant, l'estructura del mapa polític de comarques que tots coneixem és 'fictici'. Però hi ha una part d'esta proposta que no està agradant a segons quines poblacions i és la que es referix als canvis de capitalitat com la de la Serranía i la Plana Baixa o la divisió de l'Horta en tres comarques.

Què diu Borriana?

Pel que fa a la Plana Baixa, la polèmica està servida entorn de la possibilitat que la capital deixe de ser Borriana i passe a ser Vila-real, quelcom que rebutgen els borrianencs: "Borriana és la població que naix abans, que li dóna cap i nom a la comarca i que sempre ha estat en el conscient i subconscient de la gent com a capital de la Plana Baixa", defén el Tinent d'Alcalde i també portaveu municipal de Compromís, Vicent Granel, qui ja ha anunciat que reforçarà esta idea amb la col·laboració d'acadèmics i experts en la matèria.

Des de l'oposició municipal també rebutgen "rotundament" la possibilitat, tant en el grup popular com en Esquerra Unida i apunten a interessos partidistes darrere de la proposició: "Compromís ha creat esta polèmica, ha decidit atacar a la nostra ciutat i per això han de retirar la proposta i demanar perdó als veïns", exigix des d'Esquerra Unida Borriana el seu portaveu, Cristian Veses.

També des del PP assenyalen "la falta de lideratge" del grup municipal com la causa d'esta nova polèmica: "La falta de projectes es traduïx en una constant pèrdua d'oportunitats per a la nostra ciutat que estan sent aprofitades per altres localitats veïnes", lamenta el portaveu popular Juan Fuster, qui exigix a l'alcaldessa de Borriana "plantar cara al seu company de files, José Benlloch".

L'alcaldessa de Borriana, Mª Josep Safont, en declaracions a elperiodic.com, reconeix que ha abordat este tema amb Benlloch i que encara que "cada un té el seu punt de vista", des de l'alcaldia de Borriana ho tenen clar: "Farem totes les revinidicaciones i prendrem totes les mesures que siguen necessàries per a conservar la capital perquè entenem que és quelcom inqüestionable i que no s'han fet les coses de manera adequada", conclou Safont.

Què diu Vila-real?

José Benlloch és l'alcalde de Vila-real i entén esta proposició com una oportunitat per a resituar Vila-real: "Hui, Vila-real ja exercix de fet eixa capitalitat prestadora de servicis amb els jutjats, les universitats, Seguretat Social, Agència Tributària, comissaria, Hospital de la Plana i altres servicis sanitaris, etc. Per això, ens pareixeria d'acord amb la realitat la distribució proposada en el que afecta Vila-real", argumenta l'alcalde socialista.

No és, això sí, una discrepància que pretenga generar polèmiques entre ambdós ciutats ni corporacions municipals, tal com ha volgut insistir Xavi Ochando, portaveu municipal de Compromís a Vila-real i regidor d'Economia, en declaracions a elperiodic.com: "Estem en un desacord amable i ací es tracta no de generar un sentiment local egocèntric sinó de sumar esforços i buscar la millor projecció de la comarca de la Plana Baixa a nivell internacional".

Què pot passar ara?

Esta proposició de llei de comarques està encara lluny d'aprovar-se ja que els tràmits parlamentaris tenen els seus temps. De moment, haurà de passar per diferents processos de participació municipals i ciutadans a més d'obrir-se un període posterior d'esmenes i modificacions. Serà llavors, una vegada passats els tràmits, quan es porte a votació i s'aprove, en cas d'eixir favorable, esta llei que pretén donar resposta a l'Estatut Autonòmic 35 anys després.