Borriana celebra per primera vegada la Processó Diocesana
Ahir, a la vespra del diumenge 2 d'abril, es va celebrar la XXVI edició de la Processó Diocesana que per primera vegada en la història s'ha realitzat a la ciutat de Borriana.
L'acte, compost per trenta confradies, s'han donat cita als carrers cèntrics del municipi recorrent les vies: Major, La Puríssima, Sant Xoxim, Sant Vicent, S. Joan de la Creu, L'Encarnació, Raval i el Pla, l'enclavament més important ha estat la Basílica del Salvador on s'ha donat l'inici i també el final del desfile.
Les confradies del conjunt de la Diòcesi de Segorbe-Castellón han desfilat seguint aquest ordre: Borriol, Castelló, Xilxes, Nules, Onda, Sogorb, la Vall d'Uixó, Vila-real, la Vilavella, Viver, l'Alcora, Alfondeguilla, Almassora, les Alqueries, Altura, Benicàssim, Betxí i finalment Borriana.
Multitud de persones han acudit per presenciar aquest esdeveniment tan ric de diversitat i tradició de la celebració de la Setmana Santa, aconseguint una promoció turística que no s'ha passat per alt. Així doncs, la ciutat ha habilitat zones especials tant per als assistents com per als participants de la processó, com el pàrquing d'autobusos o els vestidors de CMC la Mercè.
El desfile, organitzat per la Confradia del Sant Sepulcre, ha estrenat la Setmana Santa a nivell provincial que a tancat amb la imatge de la mateixa confradia organitzadora, la del Cristo Yacente, amb la resta de Hermandats i Confradies de la ciutat de Borriana.
Borriana s'ha estrenat a lo gran i amb tints de color porpra començant a les 18:00 hores fins ben entrada la nit. No ha faltat la gent que des de les voreres, curiosa guardava silenci o aplaudia emocionada.
Entre ateos y los que "se abusan", hay mucha gente creyente o que goza de estas procesiones, en la semana cumbre de su fe. El ayuntamiento gobierna para todos, no para ateos y ciclistas, sino para todos. A parte de un tema religioso es un tema cultural, y mucha gente de la provincia y de otros lugares acudirá a ver esta procesión por las calles de Burriana. El caso es, que si la iglesia está en medio, hay que quitarlo o reirse de ello, pero eso sí, pongamos banderas Gays en el Ayuntamiento, celebremos el ramadán con los musulmanes o cambiemos el nombre de la Navidad a fiesta de la felicidad. Si es que, con los dictadores venezolanos hemos topado.