El Belenismo, cultura i tradició en la Comunitat Valenciana

És un clàssic en les llars espanyoles cada vegada que s'acosten el nadal. El moment de posar-lo canvia segons cada família, però el que roman al llarg del pas dels anys és la tradició d'instal·lar el Betlem en els salons de les cases. Un xicotet gest que es prolonga en el temps i consolida com un imprescindible del Nadal.

N'hi ha de totes les dimensions, formes i materials. Des dels més moderns que poden estar representats per figures de *Playmobil als més clàssics en els quals les figures de fang prevalen per damunt de qualsevol altra opció. A la ciutat de València aquest nadal són molts els racons que compten amb el seu propi Belén, sent d'especial rellevància aquells en els quals l'Associació de Belenistas de València ha contribuït i posat tot la seua obstinació.

A l'Ajuntament, la Generalitat, Nou Centre, en el Centre d'Artesania de la Generalitat, en la Caserna Militar del Passeig de l'Albereda i també en la Parròquia de Sant Vicent Ferrer del Port o a l'Església San Francisco de Borja, podrem trobar alguns dels Pesebres elaborats per l'Associació enguany. Tots ells oberts al públic durant les festes.

Cadascun té una cosa especial que ho fa únic però, com no podia ser d'una altra forma, en cap mancada el naixement. I és que, tal com compte a elperiodic.com Gonzalo Mateu – president de l'Associació de Belenistas de València – en la zona del Llevant hi ha tres escenes que són imprescindibles: “Tenim el costum de posar les tres escenes principals: els reis, el naixement i l'anunciació als pastors”.

Pese a l'aguant de la tradició en la societat actual on les noves modes i costums floreixen per moments, hi ha coses que sí que han canviat sobretot referent a la manera de crear les xicotetes obres. “S'ha canviat, i nosaltres hem canviat” ens compta Gonzalo, qui a més posa en valor l'ofici que es realitza a la ciutat: “Des de València hem sigut innovadors gràcies a que som una ciutat d'artistes i de grans monuments com són les Falles, d'ací ens hem acollit molt a l'espuma de *plurimetano que ha sigut un avantatge per a nosaltres perquè és muntar pesebres sense pes”.

“València està a la davantera en el món del Betlem i sempre estem actius difonent el què és el Betlem els 365 dies de l'any” explica el president de l'Associació, al mateix temps que destaca la labor que es realitza per a instal·lar les diferents escenes que varien anualment: “Tots els anys canvien, no posarem el mateix quan tenen més de 70.000 visites a l'any. Hem de fer-los un Betlem digne”.

L'Associació de Belenistas de València

Els inicis de l'Associació de Belenistas de València es remunten al Nadal de 1.952, quan casualment es van trobar Enrique Chornet i José Carrión visitant el pesebre que Vicente Cots realitzava habitualment a l'Església de la Companyia de Jesús de València, darrere de la Llotja, intercanviant invitacions per a visitar els pesebres que cadascun d'ells realitzaven a les seues cases, donant principi el que uns anys més tard es convertiria en la primera Associació de Belenistas de València.

Cap a finals dels anys seixanta decauen les seues activitats, motivat per les noves modes decoratives importades, que fan que l'arbre, les garlandes i boles de colors desplacen al tradicional pesebre, arribant a la seua dissolució. No va ser fins als anys 80 quan van tornar a reprendre la seua activitat, la qual s'ha prolongat fins als nostres dies.

Hui dia està composta per un total de 70 socis, dels quals al voltant d'una vintena treballen dos dies a la setmana en l'elaboració dels Pesebres que adornen el nadal de València.

Des de l'Associació, tal com compta el seu president a elperiodic.com, estan treballant perquè la cultura i tradició que engloben a aquest ofici siga declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Alguna cosa que suposaria un gran reconeixement per a tot el gremi. A més, agraeixen a les administracions l'impuls que estan donant en els últims anys i els animen a continuar fent-ho: “Ja està bé d'agafar les tradicions d'altres països, cuidem les nostres perquè sinó les perdrem”.