Augmenten els casos d'assetjament de pederastes a menors en els xats de videojocs en línia

La Facultat de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials de la Universitat Catòlica de València (UCV) ha celebrat l'I Congrés Internacional sobre Dret i Victimologia. Centrat en la situació dels menors en la societat digital, la trobada organitzada pel grau en Criminologia ha comptat amb un elenc d'experts, entre els quals s'ha trobat l'oficial Víctor Antón, membre de la Brigada Provincial de la Policia Judicial (Policia Nacional). En la seua intervenció, Antón ha advertit sobre el “gran creixement” del ‘grooming’ o assetjament a menors per part de pederastes en els xats de videojocs en línia: “És el delicte que més està augmentant en Internet contra xiquets i adolescents; també a través de les xarxes socials, per descomptat”.

Antón forma part del grup de la Policia dedicat a investigar els delictes en línia que es comenten amb els menors com a víctimes i posseeix una llarga trajectòria en aquesta àrea, lluitant, entre altres xacres, contra les xarxes de pornografia infantil. Des del seu ampli coneixement professional, ha exposat la conducta dels criminals que operen en aquest àmbit: “Milions de xiquets i adolescents juguen en línia i interactuen a través de les xarxes socials. Fent-se passar per algú de la seua edat, una persona major, generalment un home, parla amb un menor al qual després enganya per a tindre un cert tipus de converses o perquè li envie fotografies o vídeos”.

“Quan el pederasta obté alguna cosa que el menor no vol que siga públic, li extorqueix. A canvi de no traure a la llum eixes converses, vídeos o fotos, l'adult exigeix al menor que li envie més continguts privats, seus o d'amics seus, per exemple. La víctima d'aquest crímen pot acabar suïcidant-se, per la qual cosa parlem d'un assumpte realment perillós”, ha asseverat.

Per a evitar que succeïsca una cosa així, Antón ha remarcat la necessitat “d'ensenyar als menors des de molt prompte que mai han de compartir fotos ni vídeos seus o d'altres persones en Internet, perquè mai saben amb certesa amb qui estan parlant”. Així, “els perfils d'un menor en totes les xarxes socials han de ser sempre privats i les contrasenyes han de ser molt fortes, amb doble factor d'autenticació. A més, mai ha d'acceptar-se una sol·licitud d'amistat d'algú que no conega”.

“Els pares han de conéixer el que usen els seus fills i mirar sempre amb qui parlen. Una cosa són els amics que tenen al carrer i, una altra, els que tenen en Internet. Els xavals no coneixen personalment a la majoria de les seues amistats en línia, simplement veuen una foto de perfil que els agrada o és algú que juga al mateix videojoc i amb això els basta per a interaccionar amb qui es trobe després d'eixe nom d'usuari”, ha afirmat.

“Moltíssims pares no saben el que fan els seus fills en línia; els regalen o presten el mòbil sense més”
En opinió d'Antón, la “clau” en la prevenció d'aquests delictes la tenen els pares: “La supervisió paternal sobre el que fa un fill en Internet ha de ser absoluta. Això és tremendament important i, tanmateix, moltíssims pares no saben el que fan els seus fills amb el mòbil, la tauleta o el portàtil. En moltes ocasions, simplement li'ls regalen o li'ls presten sense més”.

“Hem de mirar molt bé les configuracions de la tecnologia que posem en mans dels nostres fills, coneixent les possibilitats de control parental que ens ofereixen i estar molt atents després. Apple, per exemple, està implementant eines molt bones per a la supervisió paterna a través de la intel·ligència artificial (IA). Gràcies a elles, la meua filla de deu anys ha d'enviar-me una petició de permís cada vegada que vol instal·lar una aplicació en la seua Ipad. Si mana o rep qualsevol foto d'un nu, aquesta IA la detecta, deté l'enviament i m'avisa del que està succeint”, ha explicat.

La intel·ligència artificial és un nou quebradero per a investigadors com Antón: “Com tota nova tecnologia, l'ésser humà la pot usar per al bé o per al mal, i la IA té un enorme potencial delictiu. Basta saber que pot crear fotografies i vídeos pràcticament reals o copiar i reproduir veus, de manera que un pederasta podria enganyar un menor utilitzant la veu del seu pare, de la seua mare o d'un amic per a aconseguir quasi qualsevol cosa d'ell. Per exemple, un adolescent pot enviar-li coses a la seua núvia que no enviaria a ningú més, sense saber que no parla realment amb ella”.

Adrián Jiménez: “Les víctimes més recurrents d'assetjament en les xarxes són xiques entre 12 i 17 anys”

Ha participat també en el congrés el criminòleg Adrián Jiménez, professor de la Universitat Catòlica de València, que ha assegurat que “les víctimes més recurrents del ‘grooming’ són xiques d'entre 12 i 17 anys que passen bastant temps en internet, amb perfils públics de xarxes socials i que pugen fotografies seues de contingut personal”. L'assetjador sent “predilecció” per aquestes víctimes potencials perquè percep “que estan més obertes al contacte amb desconeguts i que no tenen embuts a l'hora de mostrar alguns continguts”.

“Hui molts menors no prenen consciència dels riscos existents en les xarxes socials. Entre ells, els més vulnerables són els que no reben suficient atenció, afecte, validació, contacte càlid i estret per part dels seus pares. De manera inevitable, tendeixen a intentar satisfer eixa necessitat psicològica fora de casa. Una mala relació d'inclinació, un vincle paternal no saludable fa que el menor estiga més predisposat a conductes no segures en les xarxes socials, buscant eixe afecte i validació en els altres”, ha incidit.

Referent a eixe factor de risc, el professor de la UCV ha exposat una hipòtesi: “Les noves tecnologies de comunicació han afectat a totes les generacions, de manera que la dependència de les xarxes socials i dels dispositius mòbils no és només cosa de xiquets o adolescents. Els pares també es troben en eixa situació i quan volen evadir-se de qualsevol conflicte amb els seus fills, els donen el telèfon mòbil perquè juguen i callen. Dedicar molt de temps a les teues xarxes socials és perillosíssim. Es genera el desagafe del qual parlàvem, un major distanciament familiar, menys temps de qualitat compartit i, en conseqüència, un major individualisme”.

“Hi ha una altra conseqüència també molt negativa de la societat digital: ha aparegut una menor tolerància a la frustració. Estem acostumats cada dia a rebre constantment ‘likes’ i coranzoncitos com a resposta a les nostres fotos i missatges en les xarxes. Volem comprar alguna cosa i ho tenim a un clic. No ens avorrim mai, sempre trobarem una sèrie o una pel·lícula que ens satisfaça. El nostre cervell s'està acostumant a una dosi de dopamina constant i cada vegada ens costa més experimentar plaer. Paradoxalment, ens refugiem en els nostres dispositius digitals per a satisfer eixa addicció a la dopamina”, ha relatat.

D'igual mode, Jiménez ha criticat el ‘sharenting’, el “estés” costum actual de molts pares “de compartir imatges dels seus fills en xarxes socials, sobretot quan encara són molt xicotets”. El caràcter perillós d'aquest fenomen s'ha vist multiplicat en els últims anys: “Gràcies a la IA, a un criminal li n'hi ha prou amb tindre fotos amb la cara d'un menor per a crear imatges i vídeos falsos, però de gran realisme, que mostren continguts aberrants”.

"Prioritat" per als Governs

Per part seua, la professora de la UCV Silvia Sempere, directora del congrés, ha assegurat en la inauguració de la trobada –a càrrec de la degana de la Facultat, Aránzazu Juan- que “els menors espanyols fan ús diàriament de les xarxes socials sense haver sigut formats per a això i sense conéixer els riscos als quals s'exposen, des del ‘grooming’, el ‘sexting’ (enviament de missatges sexuals o de contingut eròtic o pornogràfic a través de dispositius electrònics), el ‘ciberbuylling’ i la ‘sextorsión’, fins a l'accés a continguts no adequats per a la seua edat o el joc i les apostes en línia o apostes, entre altres”.

“El problema que enfronta la societat espanyola amb els seus menors -que, sense supervisió parental en la majoria d'ocasions accedeixen a l'entorn digital-, no li és exclusiu. Estem davant una qüestió globalitzada que tots els Governs han de considerar prioritària per a garantir un ús segur i responsable de la tecnologia, amb l'interés superior del xiquet com a guia en la seua presa de decisions”, ha subratllat.

Els delictes de la societat digital

Amb l'objectiu d'aportar “solucions jurídiques, victimológicas i de caràcter psicològic”, segons apunten des de l'organització, els especialistes participants han abordat problemàtiques com la del rol emergent de les noves tecnologies en l'àmbit criminal, la investigació de la ciberdelinqüència o els perills de les xarxes socials existents per a les persones menors d'edat.

D'igual mode, s'han analitzat els delictes relacionats amb la societat digital a Espanya i en altres països, la protecció de la víctima menor en la societat digital, el perfil de la víctima i del victimario en els delictes virtuals, així com la importància de la prevenció i l'educació dels menors en les xarxes socials.

Entre els especialistes que han participat en la trobada es troben el professor David Buil, de la Universitat de Manchester (el Regne Unit); Rodrigo A. Guerra, de la Universitat dels Andes (Xile); Virginia Soldino (Universitat de València); i Elisa Moya (Universitat Isabel I, de Burgos).

Han intervingut també en el congrés José Luis Vereda, capità de la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de la Comandància de València (Guàrdia Civil); i Vicente García Platas (Policia Local de València). El grup d'experts en la trobada de la UCV l'han completat el criminòleg Juan Molpeceres, també advocat especialitzat en dret penal i penitenciari; i Emilio García Mercader, president de la Fundació de Victimologia.