Augmenta un 47% el nombre de persones que teletreballen en la Comunitat Valenciana

En 2020 la pandèmia ha impulsat i donat protagonisme a la digitalització de la societat perquè ens ha permés estudiar, comprar, contractar serveis, relacionar-nos amb l'Administració i, sobretot, treballar. Segons la “Memòria sobre la Situació Socioeconòmica i Laboral de la Comunitat Valenciana 2020” del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana (CES-CV), en la Comunitat el número de teletrabajdores va créixer un 46,49%, en passar del 8,54% al 12,93%,. El Comité reconeix que la Comunitat va millorar en quasi tots els indicadors de les TIC en les llars, encara que alerta que la pandèmia deixa al descobert bretxes digitals d'accés, ús i qualitat d'ús. Bretxes que s'han de solucionar perquè la transformació digital serà fonamental en la recuperació i el desenvolupament econòmic i social de la Comunitat Valenciana.

En la seua Memòria, el CES CV, aprecia que existeix un nombre important de llars sense accés a ordinadors, així com que l'accés a Internet augmenta com més gran és la grandària dels municipis i disminueix en famílies amb les rendes més baixes. De les dades es constata que a menor nivell d'estudis menor és l'ús d'Internet, així com que de la franja d'edat de 16 a 74 anys, només el 40% dels homes i un 55,8% de dones sense estudis fan ús d'internet.

La pandèmia va tindre un gran impacte en la manera de treballar dels residents en la Comunitat Valenciana, alguna cosa que reflecteix el CES CV en el seu informe, en el qual recull un augment del 46,49% en el nombre de persones teletreballant algun dia de la seua jornada laboral. Per això, valora positivament les ajudes d'IVACE “Digitalitza- CV Teletreball” per a impulsar projectes d'implantació i posada en marxa d'eines de teletreball per a pimes amb seu social o establiment de producció situat en la Comunitat Valenciana.

Des de la declaració de l'estat d'alarma al març de 2020, i el confinament domiciliari, les persones que teletreballen almenys ocasionalment des de la seua llar va augmentar en un 133,3% en el segon trimestre de 2020, arribant a un rècord històric, superant els 3,5 milions de persones. En el quart trimestre de l'any 2020, la xifra de teletrabajadores era de 2,88 milions en el total d'Espanya, xifra que suposa un increment interanual del 75,45%.

Segons les dades de l'EPA en 2020 en la Comunitat Valenciana, teletreballen un total 261,3 milers de persones, la qual cosa suposa un 12,93% del total d'ocupats i un augment del 46,49% respecte a l'any 2019. El 51,13% eren homes i el 48,87% dones.

En el desglossament per gènere en la Comunitat Valenciana, teletreballen en 2020 més homes que dones sent aquesta diferència de 1.529 persones. No obstant això, en la seua comparativa respecte al 2019, les dones presenten un increment percentual major d'un 71,4%, és a dir 42,7 punts superior al dels homes (28,70%).

El Comité destaca l'augment d'ordinadors en les llars valencianes en un 81,1% d'aquests, un 1,1% més que en 2019. Encara que el percentatge és alt, encara hi ha un 18,9% de la població sense accés a ordinador o tauleta en les seues llars. El que sens dubte ha dificultat tasques com el teletreball o la formació en línia.

En la línia d'afavorir l'accés a la Xarxa, el CES veu molt positiu l'increment en la cobertura de serveis de banda ampla des d'una ubicació fixa a velocitats de 100 Mbps, augmentant un 96,52% el nombre de municipis que tenen rang de cobertura superior al 90%, passant de 148 en 2019 a 291 en 2020.

En la seua Memòria, el CES-CV constata que la pandèmia ha provocat un canvi en les compres per Internet en la Comunitat Valenciana, augmentant les adquisicions de roba, sabates i accessoris i articles esportius o les comandes de menjars de restaurants. Per contra, es van reduir la compra de viatges i d'estades en hotels.

D'altra banda, el Comité destaca l'increment en la cobertura per a la prestació de serveis de banda ampla des d'una ubicació fixa a velocitats de 100 Mbps, augmentant un 96,52% el nombre de municipis que tenen rang de cobertura superior al 90%, ha passat de 148 municipis en 2019 a 291 l'any 2020.

Segons les dades de la Memòria, a partir dels facilitats pel Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, la connexió a la banda ampla en la Comunitat Valenciana està per damunt de la mitjana espanyola. Si analitzem la cobertura per velocitat de connexió, les dades són també molt positius, trobant una cobertura igual o superior a 100 Mbps en el 91,9% de les llars (Alacant 90,3%, Castelló 90,3% i València 92,9%) sent la mitjana espanyola de 87,6%.

El telèfon mòbil s'imposa al fix

L'informe elaborat pel CES CV a partir de les estadístiques de l'INE permet apuntar que l'ús del telèfon mòbil o telèfons intel·ligents imposa al fix en la Comunitat Valenciana, atés que el 100% disposa d'un telèfon (mòbil o fix). El 59,4% compte amb tots dos tipus de terminals, només un 0,1% de les llars disposa únicament de telèfon fix, mentre que el 40,5% només té telèfon mòbil. El 99,9% de les llars disposa de telèfon mòbil i el 59,5% de telèfon fix.

Les estadístiques faciliten una radiografia dels usos de les xarxes que fan els residents en la Comunitat. Així, el 82,5% de les llars tenen connexió de banda ampla fixa i un 13,2% accedeix a Internet mitjançant connexió mòbil, percentatge idèntic al d'Espanya.

Afig la Memòria que a Espanya el percentatge de llars amb banda ampla fixa augmenta com més gran és la grandària del municipi.

En la Comunitat Valenciana el percentatge és més baix en les poblacions de menys de 10.000 habitants on el tant per cent de llars amb accés a internet és del 92,6% i en aquelles famílies amb una renda mensual menor a 900 euros, en les quals els percentatges d'accés a ordinador baixen a un 64% i el d'accés a internet d'un 87,5%. Dades que contrasten sens dubte amb les famílies la renda mensual de les quals supera els 2.500 euros on els percentatges d'accés aconsegueixen pràcticament el 100%.

Els joves són els qui més es connecten

L'ús de la Xarxa en la Comunitat Valenciana entre els joves de 16 a 24 anys va ser del 98,2% en les persones joves, percentatge que cau a mesura que augmenta l'edat, sent a partir dels majors de 55 del 87,3% i del grup entre 65 i 74 anys del 71,5%.

La radiografia que permeten les estadístiques de l'INE permet establir que l'ús de les TIC està estesa entre els memores en tot el país, on un 91,5% va usar l'ordinador en 2020, un 1,88% més que en 2019.

La utilització de les noves tecnologies per part dels menors es troba, en general, molt estesa, en el conjunt d'Espanya. L'ús d'ordinador és molt elevat (91,5% dels menors enfront del 89,7% en 2019) i encara més l'ús d'Internet (el 94,5%, el 92,9% en 2019).

En la Comunitat Valenciana l'ús d'ordinador entre els menors és del 90,1% i l'ús d'Internet el 96%. A més, un 73,4% de la població d'entre 10 i 15 anys té un telèfon mòbil.

Una de les tendències a l'alça en Internet és la d'adquirir béns i serveis. Tendència que creix entre els joves, que són els qui majoritàriament compren per Internet, sent la franja entre 25 i 34 anys la que amb més freqüència ho fa, atés que en l'últims tres mesos, el 73,8% van adquirir béns en la Xarxa. En tant que entre els majors de 65 anys el percentatge baixa fins al 18,3%.

Per a poder accedir i gaudir de tots els avantatges de la Xarxa es requereixen competències digitals, la manca de les quals pot generar una bretxa d'accés. Segons les dades de la Memòria del CES CV, la franja d'edat que més ús fa d'Internet (mínim 5 dies a la setmana) són els homes d'entre 16 a 24 anys, en un 100%, i les dones d'entre 25 a 35 anys, en un 93,7%, sent la franja d'edat d'entre 65 i 74 anys, amb un 50,5% entre els homes i un 60,5% en les dones, els qui menor ús fan.

El comerç electrònic

Les compres a través d'Internet, el comerç electrònic, i les relacions amb les administracions són dues dels usos que els ciutadans fan mitjançant ordinador, tauleta o telèfon intel·ligent. De fet, a Espanya quasi 19 milions de persones, el 53,8% de la població de 16 a 74 anys, ha comprat per Internet en els tres últims mesos per motius particulars, enfront del 46,9% de 2019.

En la Comunitat Valenciana, un 43,2% han comprat roba, sabates o accessoris; un 26,7% lliuraments de restaurants, de menjar ràpid o serveis de servei d'àpats; un 25,6% ordinadors, tauleta, telèfons mòbils o accessoris; i un 24,7% articles esportius (excloent roba).

Les gestions amb l'e-Administració també són una de les accions que en 2020 va realitzar un 67,3% dels internautes espanyols en els 12 últims mesos.

En la Comunitat Valenciana el 68% del total d'internautes han contactat o interactuat amb les administracions o serveis públics a través d'internet en els 12 últims mesos per motius particulars.

D'altra banda, el 9,45% dels internautes declara haver tingut la necessitat de presentar un formulari, encara que finalment no el va enviar. Entre les causes apuntades, el 56,2% afirma que ho va tramitar per Internet una altra persona en el seu nom –gestor o coneguts–, el 34,9% per falta d'habilitats o coneixements i el 33,8% per no disposar o tindre problemes de signatura o certificat electrònic.

Ús lúdic de la Xarxa

La Memòria Socioeconòmica del CES CV recull dades sobre l'ús lúdic d'internet, la presència en xarxes socials. Dades que apunten que el 64,7% de la població d'entre 16 a 74 anys ha participat durant els últims tres mesos en xarxes socials com Instagram, Facebook, Twitter o YouTube, 6,1 punts més que en 2019. Sent la franja d'edat d'entre 16 i 24 anys (93,0%), els qui més ho usen.

Les dades de la Comunitat Valenciana mantenen aqueixa tendència. Així, el 66,1% de la població de 16 a 74 anys ha usat aqueixes xarxes socials, un 9,2% més que en 2019.

Ús d'Internet en les empreses

El Comité apunta que en la Comunitat Valenciana, el 65,15% de les empreses amb connexió a Internet va usar algun dels mitjans socials per motius de treball en el primer trimestre de 2020. D'elles, el 91,93% utilitzen xarxes socials i el 49,08% de les empreses utilitzen blogs d'empreses o microblogs (Twitter, Present-ly, Bloguer, Typepad…). Així mateix, el 49,97% de les empreses utilitzen websites que comparteixen contingut multimèdia (Youtube, Flickr, SlideShare, Instagram…).

Un ús de les TIC per les empreses és el de segmentació de dades, el Big Data, de fet en la Comunitat Valenciana, el 9,23% de les empreses el van usar en el primer trimestre de 2020. Les dades generades per mitjans socials van ser la font més utilitzada, en concret pel 43,27% del total d'empreses de 10 o més persones ocupades. Per darrere es van situar les dades per geolocalització a partir de dispositius portàtils, usats pel 41,46% de les empreses

La seguretat de les eines digitals de les empreses també és important per a salvar ciberatacs. En la Comunitat Valenciana, el 96,79% de les empreses han usat alguna mesura de seguretat TIC en el primer trimestre de 2020. Les més utilitzades són l'actualització del programari (95,41%), les còpies de seguretat en una ubicació separada (90,54%) i l'autenticació mitjançant contrasenya forta (73,62%).

Recomanacions

• En la Memòria, el Comité recomana continuar impulsant les mesures tendents a afavorir la digitalització en tots els àmbits, amb la finalitat d'eliminar qualsevol tipus de bretxa digital per raó geogràfica, generacional, cultural o de gènere, en tractar-se d'un factor imprescindible per a la transformació del model productiu valencià i el desenvolupament d'una economia sostenible. En aquest sentit, és palés la necessitat d'avançar en la transformació digital de diferents sectors com l'agroalimentari, energètic, transport, turisme i comerç. Per això, valora positivament que l'Estratègia Valenciana de Recuperació contemple la transició digital com un dels seus pilars bàsics i recomana el desenvolupament immediat d'una estratègia valenciana de digitalització, ocupació i formació en els termes previstos en el “Acord Alcem-ens”, aprofitant l'oportunitat que brinden els Fons Estructurals i d'Inversió Europeus i els Fons Next Generation.
• Davant l'increment del teletreball es constata un augment exponencial del 71,40% de dones que s'acullen a aquesta fórmula en relació amb 2019, enfront del 28,70% en els homes. Per això, el comité veu necessari que s'articulen mesures de contrapés perquè el teletreball no siga considerat una mesura de conciliació.
• El Comité veu imprescindible estendre la connectivitat a totes les llars valencianes i promoure la inclusió digital de la ciutadania mitjançant programes de formació en competències digitals i alfabetització i inclusió digital, amb la finalitat de reduir la desigualtat existent en aquest àmbit en la Comunitat Valenciana, ja que existeix un alt percentatge de persones, entorn del 33% que no posseeixen competències informàtiques.
• Així mateix aconsellen a les administracions continuar promovent l'extensió de xarxes de telecomunicacions en la Comunitat Valenciana i, especialment, a aquells en risc de despoblació i a les àrees industrials.
• Instem la implementació urgentment d'un pla de digitalització de les pimes valencianes, sobretot de les més xicotetes, i la concessió d'ajudes per a l'adaptació tecnològica d'autònoms i treballadors.
• El CES CV ressalta l'especial consideració requereix el foment de la utilització de tecnologia en l'àmbit educatiu i el conseqüent increment de les competències digitals d'alumnes i alumnes de la Comunitat Valenciana. Per a això és necessari reformar el currículum dels ensenyaments generals per a incloure les competències digitals que necessita l'estudiantat i reforçar les habilitats del professorat, així com facilitar la disponibilitat de dispositius electrònics i dotar als centres de les infraestructures necessàries per a un correcte desenvolupament de l'ensenyament. Especialment, han de dissenyar-se estratègies des dels primers nivells educatius per a incrementar el nombre de xiquetes que adquireixen competències digitals i les dones que cursen estudis STEM.
• En relació amb la digitalització de l'Administració, el CES-CV recomana continuar renovant les infraestructures de telecomunicacions, reforçar la labor d'ISTEC com a impulsor de les TIC i la digitalització en la Comunitat Valenciana i continuar fomentant l'ús de la Intel·ligència Artificial, dins de la normativa europea (proposta de Reglament Europeu sobre Intel·ligència Artificial).
• En aquest àmbit, resulta de summa importància la modernització i digitalització del sistema sanitari i el desenvolupament de la innovació en la nostra Comunitat.
• Així mateix, alerta del problema que suposa que el 9,45% dels internautes tinga problemes per a fer tràmits electrònics, siga per desconeixement, falta d'habilitat o problemes en l'ús de claus i signatures. Aquest és un problema important per a gran part de la població que no pot realitzar moltes de les gestions que actualment només es poden tramitar via telemàtica. Seria fonamental en aquest sentit habilitar més llits de tramitació presencial per a alguns col·lectius i al seu torn informativa de gestió electrònica, campanyes informatives i formatives en l'ús de l'Administració Electrònica.