Els 165 assistents al fòrum de ciutats intermèdies debaten sobre els desafiaments fins a 2030
Els 165 participants en la II Conferència de ciutats intermèdies han completat avui el programa clausurat per la secretària autonòmica d'Economia Sostenible, Sectors Productius i Comerç, Blanca Marín, que ha tancat una jornada dedicada a l'impacte del medi ambient, la gestió de les zones industrials i els reptes als quals s'enfronten les ciutats.
L'alcaldessa, Merche Galí, ha destacat que Almassora haja exercit durant dos dies com a "centre de reunió al més alt nivell de personalitats molt compromeses amb el desenvolupament sostenible de les ciutats, tant advocats, tècnics, arquitectes, enginyers com els propis responsables polítics". De fet, aquest matí han participat, entre uns altres, el director general d'Indústria i Energia de la Generalitat Valenciana, Diego Maciá, i el director del departament d'Urbanisme de la Universitat Politècnica de València, José Luis Miralles.
El programa ha començat amb la ponència 'Costos de l'Urban Sprawl per a l'administració local. El cas valencià' a càrrec de l'enginyer agrònom Eric Gielen, que ha donat pas al president de Fundicot, l'enginyer de Camins Antonio Serrano, en una sessió dedicada a 'Els condicionants sobre les ciutats espanyoles dels escenaris de canvi mundial previsibles en l'horitzó 2030'.
Després de la pausa ha intervingut l'alcaldessa, que ha precedit al sotsdirector general d'Ordenació del Territori i Paisatge, Vicente Doménech, per a departir sobre espais verds urbans. El matí conclourà amb la ponència sobre gestió d'àrees industrials a la Comunitat Valenciana a càrrec del director general d'Indústria i la taula redona en la qual Miralles participarà al costat dels representants de les ciutats convidades: Torrent (València) i Villena (Alacant). Moderarà la taula José Manuel Miquel en representació de la consultora Axioma, organitzadora de les jornades al costat de la Fundació Formació i Desenvolupament Urbanístic (FYDU).
El fòrum ha permès posar en comú preocupacions i reptes que comparteixen les ciutats d'envergadura similar a Almassora i, sobretot, destacar el paper que tindran els fons Feder de la Unió Europea en el desenvolupament d'aquests municipis. Sota l'epígraf "Una manera de hacer Europa", l'Ajuntament d'Almassora ha activat ja els mecanismes per a gestionar 10 milions d'euros cofinançats al 50% per la Unió Europea i el propi consistori.
