El registre de les presons de Monòver durant la repressió franquista passa a formar part de l’Arxiu de la Democràcia de la UA

L’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d'Alacant ha sumat als seus fons un important document: el registre d'entrades i eixides de les presons de Monòver durant els nou primers mesos de la repressió franquista. Els escrits han sigut donats per la família Esquembre, que el va rescatar de l'arxiu personal de Rafael Esquembre Carratalà i Maria dels Àngels Bañuls.

Des del 3 d'abril de 1939 fins al 2 de desembre d'eixe mateix any, 823 persones van ser recloses en la presó de Monòver i a la fàbrica de marbres Nebot. D'aquestes, 168 eren dones i moltes pertanyien, a més, a una mateixa família. En el llibre d'entrada, a tres columnes, es pot llegir el nom dels presos, la data d'arribada i el lloc d'origen. En el d'eixida, a més del nom en la primera columna, en la segona hi ha una data que correspon, per a molt pocs, a la de l’alliberament, i per a la majoria, la del trasllat a altres presons o camps de concentració. En alguns casos, en massa, la data reflecteix el dia que van ser executats.

Emilio Rosillo Clement, director de l'Arxiu de la Democràcia de la UA, explica que al costat dels dos llibres, el d'entrada i el d'eixida, es va trobar també una quartilla manuscrita que, amb el títol de “Normas para los jefes de grupo”, especifica com han d'actuar els presos responsables dels grups, i els anima, fins i tot, a exercir d'espies i delators entre els seus pcompanys. Així, el contingut de la norma núm. 4 és: “Cuidarán de controlar las conversaciones de los reclusos y de aquellas que se celebren en términos generales que se desenvuelvan en un ambiente de críticas o murmuraciones perniciosas; dando parte inmediatamente”.

“Això és un exemple de la funció que realitza la Universitat com a recuperadora i conservadora de documents que pertanyen a fons privats que, en moltes ocasions, els propietaris no poden preservar adequadament”, afirma Rosillo, que destaca, a més, que al treball arxivístic cal sumar el de difusió, ja que tots aquests materials es posen a la disposició dels investigadors “amb la intenció de difondre la memòria democràtica”. Per aquesta raó, el director de l'Arxiu anima a qualsevol particular que tinga algun document que el done a la Universitat. “L'Arxiu de la Democràcia, amb 20 anys ja d'història, ha sigut pioner i compta amb el suport d'un Consell Assessor coordinat per José María Perea, que va ser en aquest cas l'enllaç per a aconseguir la documentació”.

La família Esquembre

Rafael Esquembre Carratalà i Maria dels Àngels Bañuls provenien de famílies alacantines republicanes. Rafael era tractant de fustes, tenia la nau en l'avinguda de Maisonnave, i Maria, Marita, es dedicava a les tasques de la llar i era cosina i neboda dels artistes Vicente i Daniel Bañuls. El matrimoni tenia el seu habitatge en el cèntric carrer de Navas, on van criar els seus tres fills: Manuel, Rafael i Maria Teresa. En l'actualitat només viu Manuel Esquembre Bañuls.