elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

The Mediterranean Seminar tria al maig "article del mes" l'estudi de l'arabista de la UA Bernabé Pons sobre l'exogàmia, comuna entre els moriscos

The Mediterranean Seminar tria al maig "article del mes" l'estudi de l'arabista de la UA Bernabé Pons sobre l'exogàmia, comuna entre els moriscos

    The Mediterranean Seminar, consorci interdisciplinari de col·laboració en investigació i ensenyament en estudis mediterranis, amb prop de dos mil investigadors distribuïts per tot el món en qualitat de membres més universitats i instituts de recerca, ha triat per a aquest mes de maig com a «article del mes» «Identity, mixed unions and endogamy of the Moriscos: the assimilation of the new converts revisited», escrit per Luis F. Bernabé Pons, catedràtic d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d’Alacant.

    Un dels objectius d’aquest consorci és la disseminació de la investigació. En aquest sentit, Article del Mes és un programa que té com a objectiu destacar articles i assajos originals i d’alta qualitat sobre qualsevol aspecte dels estudis mediterranis des dels primers temps fins avui, i amb un èmfasi particular en els articles que tracten els temes generals dels estudis mediterranis i seran d’interès per a acadèmics en diversos camps i àrees i èpoques d’èmfasi.

    Les nominacions a «article del mes» les realitzen els membres de la Junta Assessora del Seminari Mediterrani. A continuació, el Comitè Assessor revisa els articles elegibles i demana informes per a fer-ne la tria. Els articles poden estar escrits en qualsevol idioma.

    L’article de Bernabé Pons està publicat en la revista científica Mediterranean Historical Review 35 (2020), revista d’accés mitjançant subscripció per pagament. Gràcies a aquest guardó, fins a final de 2021 el treball estarà en accés obert. Aquesta és una de les iniciatives que impulsa el consorci Mediterranean Seminar, posar a la disposició de tots els investigadors l’article triat cada mes, una vegada sol·licitat a la revista científica en qüestió. Molts dels membres d’aquest fòrum resideixen en països que no disposen dels mitjans per a accedir a aquestes revistes de pagament. Això afavoreix tant a la revista científica, que es veu immersa en una enorme promoció a escala mundial per raó de l’accés obert, com a tots els investigadors que formen part del fòrum, ja que poder accedir de manera gratuïta al contingut d’aquest treball.

    Les principals línies d’investigació de Bernabé Pons se centren en la literatura àrab, la influència de l’element àrab islàmic en la literatura espanyola, la polèmica religiosa i en la història i cultura de mudèjars i moriscos a Espanya i fora d’Espanya, sobre els quals ha publicat diverses investigacions.

    L’estudi triat de l’arabista de la UA és una nova revisió sobre alguns aspectes dels moriscos. En concret, planteja el cas de l’endogàmia. Així, a partir de la revisió dels conceptes que s’han tingut fins ara sobre els moriscos i els matrimonis mixtos, Bernabé Pons resol que va haver-hi moltes més unions mixtes i molts més intents d’integració del que s’havia pensat. Això fa canviar la visió sobre altres àmbits dels conversos, com són l’economia, la política, o les dinàmiques identitàries i d’integració social.

    La tria està justificada per un informe de nominació, que detalla com «l’article de Bernabé Pons argumenta de manera convincent que l’exogàmia era comuna entre els moriscos i que l’Estat espanyol hi donava suport fins a l’expulsió dels moriscos. De fet, mostra que fins i tot els decrets d’expulsió van fer una sèrie d’excepcions que permetien als membres de matrimonis mixtos o els seus descendents romandre a Espanya. Revisant l’afirmació sobre la suposada endogàmia dels moriscos, l’article assenyala com la pràctica dels matrimonis mixtos va soscavar clares classificacions etnoreligioses (moriscos, cristians vells), i obri una nova via per a investigar i emmarcar la presència continuada de moriscos a Espanya durant dècades després de l’expulsió».

    El Seminari Mediterrani està dedicat a l’estudi de les societats i cultures mediterrànies durant l’època premoderna i moderna, i el seu paper en la història mundial i la història d’«Occident». Patrocina una àmplia gamma d’activitats acadèmiques, que inclouen un grup de lectura, col·loquis, seminaris i publicacions, The Mediterranean Seminar proporciona un fòrum per a l’intercanvi acadèmic i el diàleg entre les humanitats i les ciències socials, i per a la col·laboració entre departaments d’estudis mediterranis i projectes de recerca a tot el món.

    Pujar