L’ocultació de l’estrela gegant Betelgeuse serà visible des d’Alacant
Investigadors de la UA participen aquesta matinada en una campanya de ciència ciutadana per a estudiar aquest fenomen i conèixer característiques inèdites d’aquesta estrela
La nit de l’11 al 12 de desembre de 2023, al voltant de les 2.15 de la matinada, l’asteroide Lleona passarà per davant de l’estrela gegant Betelgeuse, un esdeveniment molt poc freqüent conegut com una ocultació estel·lar. Investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) estudiaran aquest fenomen durant el qual es veurà desaparèixer Betelgeuse per uns segons.
L’asteroide Lleona, que té un diàmetre aproximat d’uns 65 quilòmetres, passarà per davant de Betelgeuse i bloquejarà la llum d’aquesta aproximadament durant deu segons, depenent del lloc d’observació. «Alacant estarà just en el centre de l’ombra de l’ocultació de Betelgeuse per l’asteroide Lleona i, segons els mapes meteorològics nocturns, és la millor zona per a observar aquest esdeveniment des de zones fosques», detalla el catedràtic i membre del grup d’Astronomia i Astrofísica de la UA, Adriano Campo Bagatin. Aquest estrany esdeveniment ofereix la possibilitat per a estudiar les característiques inèdites de Betelgeuse i recopilar dades de l’asteroide Lleona. «Es tracta d’una única oportunitat per a analitzar la distribució de la lluentor de la fotosfera de Betelgeuse amb una gran resolució angular per mitjà de l’observació de les corbes de llum des de diferents punts de la superfície terrestre i a diferents longituds d’ona», afig l’investigador.
Betelgeuse és una de les estreles més populars entre el públic general. Les seues propietats extremes i les seues contínues variacions de lluentor desperten un gran interès. Recentment, una forta disminució de lluentor va fer pensar a alguns astrònoms que s’aveïnava la seua explosió com a supernova. No obstant això, el fenomen va ser explicat com l’ejecció d’un núvol de pols que va enfosquir la superfície. «Les supergegants roges es caracteritzen per la presència d’enormes cel·les convectives que cobreixen una fracció important de la seua superfície i permeten la circulació de material entre l’interior de l’estrela, tremendament calenta, i la seua atmosfera exterior, molt més freda. La física d’aquests moviments no es comprèn molt bé encara», assenyala el catedràtic i membre del grup d’Astrofísica Estel·lar de la UA, Ignacio Negueruela.
La pròxima matinada el pas d’un asteroide pròxim a la Terra, l’asteroide Lleona, sobre el disc estel·lar de Betelgeuse permetrà l’estudi d’algunes propietats bàsiques d’aquesta complexa superfície. Com que l’estrela és tan gran, el trànsit de l’asteroide no és instantani, sinó que durarà diversos segons. «De la mateixa manera, atès que l’asteroide està moltíssim més prop de nosaltres que Betelgeuse, la seua ombra produirà un eclipsi important, però es projectarà sobre diferents parts de l’estrela si s’observa des de diverses ubicacions. Alacant serà una de les ubicacions on es tindrà millor visibilitat», afigen.
La campanya d’observació d’aquest fenomen està organitzada com un projecte de ciència ciutadana coordinat des de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia - CSIC per a arreplegar centenars d’observacions des dels més diversos punts de la geografia en els quals serà visible aquest fenomen. «Encara que la disminució de la lluentor de Betelgeuse serà apreciable a simple vista i durarà uns deu segons, es vol aprofitar tota la infraestructura de què disposen els milers d’astrònoms aficionats que participaran per a obtenir mesures precises de la duració i intensitat de l’eclipsi observat des de molts llocs diferents. Amb la combinació de totes aquestes dades i l’aplicació de models geomètrics que reproduïsquen el recorregut de la llum, serà possible obtenir dades magnífiques sobre l’estructura del mateix asteroide i de la superfície de Betelgeuse, comparables als que s’aconsegueixen amb les més avançades tècniques i els majors telescopis», assenyalen els experts de la UA.
Supergegants roges
Les supergegants roges són les estreles més grans que hi ha. Corresponen a la fase final de la vida de les estreles molt més massives que el Sol. Aquests objectes són molt calents i lluminosos quan són joves. «Tanmateix, quan envelleixen, a causa de processos interns creixen fins a aconseguir grandàries descomunals, per la qual cosa es tornen molt més fredes, de manera que apareixen roges als nostres ulls», explica l’expert en estreles gegants Ignacio Negueruela. Les supergegants roges tenen radis típics de l’ordre de 500 vegades el del Sol, la qual cosa vol dir que «si estigueren en el lloc de la nostra estrela, les seues atmosferes aconseguirien el cinturó principal d’asteroides més enllà de l’òrbita de Mart».
Hi ha dos supergegants roges relativament prop del Sol, Antares (el cap de l’Escorpí) i Betelgeuse (el muscle d’Orió). Ambdues es compten entre les poques estreles el color de les quals pot apreciar-se a simple vista, i hi apareixen amb un to vermellós ataronjat. Encara que Antares està probablement una mica més a prop ja que la distància a Betelgeuse no es coneix amb precisió, aquesta última és bastant més gran i es creu que el seu radi s’acosta als mil radis solars. «Aquesta combinació de grandària enorme i distància moderada fa que Betelgeuse siga una de les poques estreles la superfície de les quals pot resoldre’s amb instrumentació relativament senzilla», apunta Negueruela.
