Fernando T. Maestre rep el diploma d’Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya
Durant l’acte, celebrat a Madrid, l’investigador de la UA va impartir la conferència "Claves para luchar contra la desertificación y adaptar las zonas áridas al cambio climático”
L’investigador distingit de la Universitat d’Alacant (UA), Fernando T. Maestre, rep el diploma acreditatiu d’Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya en la Secció de Ciències Naturals. L’acte va tenir lloc a Madrid, en la seu d’aquesta institució pública.
Amb aquest reconeixement, la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya destaca els mèrits de l’actual director del Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global i membre de l’Institut Multidisciplinari per al Medi Ramon Margalef (IMEM) de la UA en l’estudi de la biodiversitat i l’ecologia de les zones àrides, els impactes del canvi climàtic en els ecosistemes terrestres i la desertificació.
Abans de l’acte acreditatiu, l’investigador de la Universitat d’Alacant va impartir la conferència «Claves para luchar contra la desertificación y adaptar las zonas áridas al cambio». Les zones àrides, que inclouen les llocs amb clima hiperàrid, àrid, semiàrid i sec subhumid, comprenen el 41 % de la superfície terrestre i acullen quasi el 40 % de la població global. En aquest sentit, «la degradació de la terra i la desertificació, juntament amb el canvi climàtic, són dos dels problemes ambientals fonamentals als quals s’enfronten aquests territoris», va destacar Maestre. «Tots dos són especialment rellevants a Espanya, ja que, a causa de la seua geografia i de les característiques climàtiques, el canvi climàtic afecta amb més intensitat aquest país. A més, el 74 % del territori és susceptible de patir desertificació», va advertir.
Durant la intervenció, l’ecòleg de la Universitat d’Alacant també va presentar unes quantes mesures fonamentals per a lluitar contra la desertificació a Espanya, que, al seu torn, són clau per a adaptar els territoris semiàrids i sec subhumids al canvi climàtic i a la minva de la disponibilitat de recursos naturals fonamentals per al benestar i el desenvolupament de la societat com és el cas de l’aigua.
