elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Experts en tecnologia i majors de la UA inicien el camí cap a una universitat Age Friendly

Experts en tecnologia i majors de la UA inicien el camí cap a una universitat Age Friendly
  • Com a resultat d’una jornada que va reunir més d’una vintena d’investigadors referents en diferents àmbits relacionats amb l’envelliment actiu

MÉS FOTOS
Experts en tecnologia i majors de la UA inicien el camí cap a una universitat Age Friendly - (foto 2)

 

Iniciar el camí cap a una universitat Age Friendly i la creació d’un smart home per a formar, innovar i conscienciar sobre el fenomen de l’envelliment són dos dels múltiples reptes sorgits de la I Jornada d’Investigació en Tecnologia i Majors en la qual es van donar cita més d’una vintena d’investigadors de la Universitat d’Alacant.

Una de les propostes principals llançades pels diferents grups científics es dirigeix cap a l’acreditació de la universitat alacantina «com un centre compromès amb l’envelliment saludable i actiu, després de verificar el compliment de principis clau per al benestar de les persones grans que arreplega el decàleg impulsat per la Dublin City University», com apuntaven els organitzadors en les conclusions després de la jornada.

Un altre dels grans reptes en què coincideixen és el desenvolupament d’un smart home al campus alacantí, on es recrearien espais i situacions amb la finalitat de conscienciar i formar sobre el fenomen de l’envelliment. Es tractaria d’un habitatge intel·ligent, adaptat a les necessitats de les persones grans que podria emprar-se amb finalitats formatives, d’investigació i innovació que promet brindar valuosos coneixements i solucions pràctiques que contribuïsquen a millorar la qualitat de vida de les persones grans i amb mobilitat reduïda.

En aquesta primera reunió, organitzada pel nou grup d’investigació en Entorns Intel·ligents per a un Envelliment Actiu i Saludable, liderat pel catedràtic de la UA Francisco Flórez, es van presentar i van discutir els avanços i desafiaments principals en el camp de la tecnologia i l’envelliment i es van obrir noves perspectives i oportunitats al treball interdisciplinari.

Entre altres compromisos, els experts van acordar la importància de mantenir reunions regulars per a fomentar l’intercanvi de coneixements i promoure la recerca conjunta de solucions innovadores. També van coincidir en la necessitat d’una formació interdisciplinària que permeta comprendre i manejar el llenguatge relacionat en altres disciplines, com també secundar i reforçar els esdeveniments proposats pels grups d’investigació implicats, el primer d’ells el Simposi de Turisme de Majors organitzat per la Societat Gerontològica del Mediterrani el mes de setembre. Entre altres conclusions es va proposar obrir la xarxa de contacte i col·laboració a associacions, per a enriquir el debat i generar majors oportunitats per a la difusió i la transferència de la investigació generada en la UA, com també enfortir l’impacte i l’aplicabilitat dels resultats obtinguts.

Una trobada necessària

La jornada es va obrir amb les intervencions de les persones representants dels diferents grups d’investigació, càtedres i titulacions relacionades, que van coincidir en la necessitat d’aquesta mena de trobades. L’amfitrió, el catedràtic Francisco Flórez, del grup d’investigació Entorns Intel·ligents per a un Envelliment Actiu i Saludable (AmI4AHA), va destacar la potencialitat dels entorns intel·ligents en l’envelliment, i també la necessitat de recaptar una gran quantitat de dades per a aconseguir una major autonomia i millorar la qualitat de vida de les persones majors.

Juan Tortosa, del grup d’investigació Salut Activitat Física Health-Tech, va defensar els avantatges de combinar treball motor i cognitiu en les persones grans i va exposar els avanços en el monitoratge de l’activitat física en el domicili i les postures inadequades, així com la supervisió de tècniques d’exercici mitjançant la intel·ligència artificial. Aurelio López-Tarruella, director de la Càtedra per al Desenvolupament Responsable del Metaverso, va explicar els seus treballs per a la protecció de dades i la necessitat de vincular aquest àmbit de coneixement amb la normativa per a garantir la ciberseguretat, com també la rellevància de treballar amb codis oberts per a fer-los accessibles a tota la societat.

Marián Alesón, directora de la Universitat Permanent de la UA (UPUA), va reivindicar la importància de la investigació en l’ús de les TIC per a persones grans per a les quals exerceix un paper fonamental en tots els aspectes, no sols en la formació, sinó que és un requisit essencial en tots els seus programes, fet que garanteix els drets de l’usuari. A aquest centre s’adscriu l’Observatori de Majors i Mitjans de Comunicació la responsable dels quals, Irene Ramos, va ressaltar la importància del llenguatge i el tractament d’imatges que relacionen majors i tecnologia amb els mitjans, ja que aquests elements són la base de l’exclusió social, però també, la clau de l’acceptació dels dispositius per part de les persones usuàries.

Natalia Papí, directora de la Càtedra de Bretxa Digital Generacional, va subratllar la importància d’analitzar les necessitats dels usuaris per a oferir solucions que reduïsquen la bretxa digital i superar factors com el nivell d’estudis i l’edat, sempre des del marc europeu de competències digitals per a la ciutadania.

Rubén Martínez, delegat per a la Protecció de Dades de la UA, va posar l’èmfasi en l’accessibilitat als serveis de l’Administració pública i la usabilitat d’aquesta, especialment per a col·lectius amb dificultats. Va assenyalar que la traducció directa de procediments en paper a l’àmbit digital és insuficient i requereix la necessitat de formar i reciclar els empleats públics per a complir amb la Llei de Procediments.

Javier Esclapés, director del màster de Biomedicina de la UA i coordinador d’Artefactes adscrita a Biofab , va destacar la utilitat de la impressió 3D en per a crear models a mesura amb finalitats clíniques o atendre les necessitats de persones amb diversitat funcional. Des del seu laboratori aconsegueixen replicar òrgans humans i ofereixen solucions innovadores a la medicina. Per part seua, Sofía García, membre del Grup d’Atenció Centrada en la Persona i Innovació en Resultats de Salut, va explicar la rellevància d’analitzar les dades d’històries clíniques per a predir possibles caigudes, entre altres treballs del seu equip d’investigació.

Alfonso Soler, president de l’Associació Gerontològica del Mediterrani, va apostar per fomentar les relacions intergeneracionals a través de l’educació, evitar la generació d’estereotips i ajudar a comprendre les diferents realitats en què es desenvolupen les persones durant el seu procés d’envelliment. Daniel Ruiz, del grup d’investigació en Enginyeria Bioinspirada i Informàtica per a la Salut (IBIS), va presentar les aplicacions desenvolupades pel seu equip per a determinar la prevalença o millorar l’adherència als tractaments sanitaris i un projecte que avalua la deterioració cognitiva a través de l’ús d’ulleres 3D.

Manuel Fernández, en representació del Grup d’Investigació PSYBHE: Psicologia Aplicada a la Salut i Comportament Humà i del màster d’Envelliment i Salut Neurodesenvolupament i Neuropsicologia Aplicada a l’Envelliment, va presentar el seu treball sobre l’ús de la realitat virtual per a la detecció precoç i valoració de l’eficàcia de les intervencions cognitives.

A la vesprada va tenir lloc el taller pràctic on els usuaris van poder experimentar amb el programa de videovigilància desenvolupat per VisuAAL i opinar sobre la idoneïtat d’aquest en entorns domèstics i centres sanitaris, especialment per a persones majors actives que volen tenir una major seguretat en la vida diària.

Pujar