Alerten als turistes britànics per taurons en la costa valenciana: Què hi ha de cert?
Des de l'Oceanogràfic desmenteixen un augment dels albiraments i tranquil·litzen a la població: “No són problemàtics”
Diversos mitjans britànics, amb el sensacionalista The Sun al capdavant, han arrancat la campanya estival alarmant els turistes del seu país advertint d'un suposat augment de la presència de taurons en les costes espanyola i valenciana.
Precisament el mes de maig passat es va albirar el pas d'una tintorera per la costa d'Orihuela, un cas que el rotatiu groc ha utilitzat per a defensar l'augment d'aquests albiraments.
L'alarma s'ha estés en xarxes socials i fòrums britànics, on molts es pregunten si són segures les platges valencianes. Però, què hi ha de cert en tot això?
Jaime Penadés, biòleg de l'Ocenogràfic de València explica que no sols no hi ha més albiraments, sinó que cada vegada és més complicat veure'ls ja que “moltes espècies estan en perill d'extinció” i amenaçades per la contaminació i la sobrepesca.
“Veiem molts menys dels que es veien antigament”, lamenta aquest biòleg, que explica que “hi ha moltes espècies que abans arribaven a les llotges i que ara ja és impossible trobar-les”.
Són perillosos els tiburons de la costa valenciana?
Els rars albiraments que es produeixen són, en la seua majoria, de taurons blaus, és a dir, xicotetes tintoreres que “no són problemàtiques”, explica Penadés, que recorda que fins i tot diverses empreses programen jornades per a bussejar amb aquests animals.
De fet, només hi ha constància de dues topades amb taurons en la costa valenciana en les últimes dècades.
Un cas va ocórrer a València en 1993, quan un home nadave diversos centenars de metres mar endins i va colpejar a un tauró amb la mà, a lo qual va respondre l'animal amb una mossegada, per la qual cosa va haver de rebre alguns punts de sutura en atacar-li en els dits.
L'altre cas, de 2016, va succeir a Elx, on un banyista va patir una ferida a la mà, encara que Penadés explica que “no és clar que fora un tauró, per la forma de la mossegada podria haver sigut també una orada o un peix ballesta”.
En qualsevol cas, explica que els taurons són animals pelàgics, per la qual cosa la seua arribada a la costa és un fet extraordinari, que quasi sempre està vinculat al fet que l'animal està malalt.
És el cas d'Orihuela el mes passat, ja que l'animal tenia travessat el crani per una punta d'un peix espasa i va morir a les poques hores.
Així, el biòleg desmenteix les informacions aparegudes en mitjans britànics i creu que “aquestes notícies alarmistes són habituals cada any quan arriba l'estiu”. De fet, explica que dels quatre albiraments que recull The Sun un va ocórrer a l'Atlàntic i un altre en el Mediterrani però en alta mar.
Què fer si et trobes amb un tauró a la platja?
Encara que és molt estrany que això ocórrega, si succeeix el primer és telefonar a 112, que avisaria als experts per a intentar ajudar-ho i comprovar si està malalt.
A més, recomana “no acostar-se i deixar-li espai, igual que si trobem a una rabosa en la muntanya” i afig que si et trobes amb un en una platja “tindràs la sort de veure una espècie en perill d'extinció, molt difícil de veure i que és patrimoni natural de les nostres mars”.
Encara que en el Mediteráneo viuen entre 32 i 34 espècies de taurons, des del blanc fins al gegant tauró pelegrí que menja plàncton, els més comuns en les costes valencianes són el tauró blau (o tintorera) i el ‘gat’ (o pintarroja), pescat en nombroses ocasions en les zones on es busca la gamba roja.
“Són una peça clau de l'ecosistema, però lamentablement un terç d'aquestes espècies de tauró està en aquests moments en perill d'extinció”, lamenta aquest biòleg marí.
