elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià
Por Roberto Roselló
Parotets i Xuplamel·los - RSS

Regirant per Internet

    Les meues experiències primerenques amb el diccionari, recorde que consistien a buscar paraules prohibides relacionades amb el sexe. Anys després, ja adolescent, la primera entrada que m’interessava consultar quan queia a les meues mans una enciclopèdia, sempre era Burriana. No crec que tinguen res a vore Burriana i el sexe; simplement són pulsions que alguns duem escrites als gens. Eixa curiositat per saber com érem vists des de fora i què déien els demés de nosaltres, podria interpretar-se com una espècie de patrioterisme localista (equivalent al que alguns dirien “burrianerisme”), un element més al que agarrar-se en eixa etapa de construcció de la personalitat en què ser de poble i no de capital podria considerar-se un desprestigi. Però també podriem explicar-ho com una puerilitat, un complexe d’inferioritat. I francament,  la mida sí que importa. De fet, jo he aplegat a comptar el nombre de pàgines que el llistí telefònic li dedicava a Burriana en comparació a Vilareal, Nules, etc. Vostés no ho han fet mai?

    No és veritat que els anys ho curen tot. Hui, per obra i gràcia d’internet, les enciclopèdies han esdevingut un autèntic destorb domèstic del que finalment acabes per desfer-te. Però qui açò escriu, encara perd el temps de tant en tant regirant per internet coses relatives al nostre poble. No és perquè m’interesse la història, ni saber qui la té més …  destacada en el ranking provincial i/o estatal. Sóc una espècie de pardal  “arreplegaor” sensible a les curiositats i a les pedres brillants de colorins, als objectes irrellevants del passat (un billet de la Panderola, catàlegs, postals, etc.) que només aquest rastre virtual i global que és internet ens pot oferir amb tanta diversitat i quantitat.

    En la línia d’anteriors ocasions, aprofite per a mostrar-vos algunes d’aquestes curiositats: uns cupons i dos retalls de revistes antigues.

    En la pàgina eBay de col·leccionisme, ja fa alguns anys que ixen regularment unes làmines d’uns 30 X 20 cm, perforades en línia de punts per a poder despeçar-les en 10 rectangles, cupons pretesament de racionament de l’època de la guerra civil de 1936, i específicament impresos per a Burriana. N’hi ha dos models i ací vos en mostre un, amb l’anvers inspirat en les brigadas internacionals.

     

    Tinc la certidumbre que es tracta de falsificacions, i no vaig ara a explicar-ho. El paper “es conserva” en bon estat, més bé embrutat artificialment que no envellit. El baix preu d’eixida en subhasta i el dubte sobre la seua autenticitat, fa que encara tinguen una regular acceptació.

    Fent marxa enrere en el temps, vull parlar-vos ara d’uns documents d’hemeroteca probablement poc coneguts, procedents de retalls de revistes anteriors a la guerra del 36. La primera tracta sobre una foto d’un tal M. Mateu, publicada el 4 d’octubre de 1908 a un butlletí que duia per nom ILUSTRACION CATÓLICA “LA HORMIGA DE ORO”. A internet i a les llibreries de vell poden comprar-se pàgines soltes arrancades de revistes i llibres antics, com en aquest cas. Alguna gent es dedica a desbastar-ne valuosos exemplars per a vendre’n les làmines i fotos soltes. Un lleig costum.

    A la foto es veuen els balcons i el carrer Sant Blai replens de gent amb indumentària d’època amb ocasió d’un “Aplech (sic)” de signe polític-religiós i carlista, segons he pogut esbrinar. De fet, la publicació es de l’any 25é de la revista (pàgina 679). Al peu de foto es llig “Salida de la Comitiva de la Iglesia de San Blas después de la bendición de la bandera”, amb una referència a la pàgina 682 (de la qual no dispose). Probablement es refereixen a la bandera de les joventuts carlistes. El document gràfic ens mostra com el 1908, amb l’església de Sant Blai s’acabava el carrer (el fotògraf estava situat d’esquena a l’actual plaça homònima). Al fons es veu el pas del riu sec sense cap mur, on hui és el Calvari-Residència. Es veu com el carlisme, encara només fa cent anys, tenia molts seguidors. Bona part del rastre que han deixat els de la fe en “Dios, Patria y Rey”, el trobem a alguns moviments i partits nacionalistes actuals.

    D’una revista Blanco y Negro de l’any 1933, vos mostre un altre retall: “Burriana, Castellón. Pueblos que progresan”.  Dos fotos: la de l’alcalde republicà Victor Marin Puig, i la d’un aleshores encara jovenet arquitecte municipal Enrique Pecourt, amb dos de les seues obres destacades de l’arquitectura civil borrianenca d’aquella època: l’antic Grup Escolar Viciana (hui enderrocat, on ara està l’ambulatori) i el Mercat. Dóna gust llegir el texte, on se’n parla de coses tan municipals com “alcanterillat”, escoles, enllumenament púlic, pavimentat de carrers, conducció d’aigües potables, etc. Un poble optimista i orgullós en fase de desenvolupament, no de creiximent vegetatiu com ara. Fica els pèls de punta pensar que tres anys després, una sagnant guerra civil ho faria tot merda.

     

     

     

    Elperiodic.com ofrece este espacio para que los columnistas puedan ejercer eficazmente su derecho a la libertad de expresión. En él se publicarán artículos, opiniones o críticas de los cuales son responsables los propios autores en tanto dirigen su propia línea editorial. Desde Elperiodic.com no podemos garantizar la veracidad de la información proporcionada por los autores y no nos hacemos responsables de las posibles consecuencias derivadas de su publicación, siendo exclusivamente responsabilidad de los propios columnistas.
    comentarios 7 comentarios
    Lola Planelles
    Lola Planelles
    28/01/2013 10:01
    Despistat!

    Qué despistat eres Robert! Mira que no reconeixer el teu col·legi! Jajaja. Sí, també va ser el meu, però jo a la part de les xiques. El pati el compartíem però separats per una cordeta en banderoles (barrera infranqueable, que risa!). També recorde el repartiment del got de llet en pols al pati, incus l'olor la tinc al cervell, i a Lola, la portera que passava per les aules bramant: "¡¡¡Las de la leche!!!" i alçaem la mà les que anaem a pendre-la al pati. Recorde a mestres com Dña Engracia, Dña Rosita Usó, i com no, a ma tía, Dña Teresita Huguet a la que encara hui les alumnes recorden en devoció per la seua bondad i absoluta dedicació a l'ensenyament.

    Subir