-Feisbuc: La Borriana virtual :: Parotets i Xuplamel·los :: elperiodic.com

Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento.
Acepto     Más información
rss facebook twitter Canal elperiodic.com youtube  lasprovincias.es
Martes 16 de septiembre de 2014 |
google
elperiodic.com
Edición Comunidad Valenciana
Columna de opinión
Parotets i Xuplamel·los
Parotets i Xuplamel·los
Por Roberto Roselló
Añadir "Parotets i Xuplamel·los" a mi lector RSS

Feisbuc: La Borriana virtual

06/09/2014
4 comentarios
recomendar
a mis favoritos
disminuir letra
aumentar letra
comentar

El primer món que coneixem comença quan et deixen sol en la cuna després de nàixer. A partir d’ahí en vindran altres, concèntrics com les matrusques russes, que aniran expandint-se com la pols de l’univers, fent-se més i més grans i complexes al temps que anem creixent interactivament per fóra i per dins.  Després de la cuna explorarem les diverses estàncies de la casa, més endavant  farem nostres el carrer, el cole, el barri i el poble, després seran altres pobles de la comarca, de la regió, etc., Fins que un bon dia viatgem a l’estranger i a partir d’ahí tenim la sensació de sentir-nos ciutadans del món, la percepció que les peces encaixen.

La vida és un viatge, i els cercles concèntrics que ens ofereix són les estacions, les fronteres, les pàtries. Amb elles establim relacions emocionals més o menys intenses. Tothom és part d’una família, alguns no ultrapassaran l’honrosa condició que significa l’orgull de ser de poble i d’un poble; altres senten que són part d’una pàtria més global, una nació, fins que per a la conciència ecologista no existeix altra pàtria que el planeta.

Un dels fenòmens més revolucionaris de les darreries del segle XX és l’aparició d’internet.  Recorde els anys 70, quan internet no havia esdevingut encara un producte mass media com l’automòbil, el telèfon o el rentaplats, i se’n parlava aleshores del futur que ens esperava amb les “autopistes de la informació” (sic).  Recorden? Hui, quan ja és inconcebible viure sense internet,  ens n’adonem que gràcies a les noves tecnologies s’ha anat creant un món virtual desconegut abans, distint al de les idees, al de l’art o al de la televisió. Un altre món paral·lel més a prop de certes pel·lícules de ciencia ficció (Matrix, etc.) que de la pròpia realitat quotidiana. I sobretot: els canvis es produeixen de manera vertiginosa.

Les autopistes de la informació i la teconologia que les acompanya, no només ens han servit per a alçar i amuntonar grans quantitats d’informació. Sobre el seu suport hem anat ordint formes desconegudes de relacions humanes.  Recorde quan encara utilitzava el vell ordinador Amstrad com a màquina d’escriure; a partir d’ahí vaig donar un pas transcendent: donar-me d’alta a internet a principis dels 90, i fou gràcies a aquell projecte pioner anomenat Infoville,  que  prometia l’existència d’una Borriana virtual i interactiva, amb un nombre creixent de ciutadans conectats a la xarxa. Infoville no només pretenia ser una espècie de gegantesc mur periodístic amb dades i puntual informació diària de les coses del poble, sino que oferia possibilitats interactives aleshores inèdites: tindre línea oberta de comunicació entre els ciutadans i els regidors, amb el col·legi i els profes dels xiquets, etc. A més, podriem comprar des de casa als comerços del carrer la Tanda, controlar directament les notes del cole, els comptes del banc, etc.

Ni Borriana-TV ni Infoville van triomfar del tot per raons que ací no toca analitzar, però no cap  dubte que Infoville fou una inspiració, hi trobem el germen d’aspectes importants dels costums i forma de viure la societat borrianenca del segle XXI, on ara mateix cada volta més i més gent no sabria estar sense els periòdics digitals (com ara el que ens serveix de suport) però sobretot sense feisbuc: entre uns i altres hi ha vasos comunicants. Sí, el futur est arrivé i ha vingut definitivament per quedar-se. És inútil resistir-s’hi.

En el seu moment els fòrums d’internet van representar un gran descobriment: poder-te reunir amb altra gent per parlar d’aficions compartides sense eixir de casa, sense fronteres. Però ha sigut sobretot enguany, que hem notat un canvi que s’ha deixat sentir amb força: cada volta n’hi ha menys moviment i participació als fòrums veterans d’internet, que van extingint-se com aquells vells casinos de capital de província, en altres temps reblits de tertulians que parlaven de política o de bous, entre xuplits al café, copa i puro.

Què està passant? És com si un dia tornes a Borriana després d’anys fora, i en aplegar al Pla el trobares buit, i la poca gent que veus pel carrer són zombis, immigrants desconeguts, o joves hipnotitzats per un smartphone. On està la gent?  On s’han ficat tots? Jo t’ho diré: o s’han mort i estan al camí d’Almassora, o ara mateix estan a sa casa conectats al feisbuc!

 Igual que en el món comercial hem evolucionat de la tenda d’Alfredo al supermercat, i d’aquest a la gran superfície comercial on n’hi ha de tot, feisbuc es un gran espai virtual de relacions humanes on tens de tot i pots trobar i parlar amb tothom: és com la gran plaça d’un poble un dia de festa gran, un lloc immens de xafardeig, d’encontre sense fronteres on pots fer romanços, descobrir noves amistats, reviscolar-ne d’antigues, trafegar intimitats,  informació, opinions, lligar… tot el que vullgues. Feisbuc  enganxa, serveix per a fer poble, i el grau d’implicació el tries tu. Alguns fòrums als que em referia adés també han fugit i hui estan dins de feisbuc! Falles, el Clot, Borriana antiga, etc., són fòrums de temàtica borrianenca on tothom és benvingut. La Borriana real està mig buida. Les publicacions impresses estan de capa caiguda. Tot lo món està dins de sa casa amb l’atenció fixada a una pantalleta que no és de TV, perquè ara ens relacionem bàsicament mitjançant internet. El vell somni d’Infoville finalment s’ha fet realitat amb aquest desmesurada fira de l’entreteniment que és feisbuc.

No vullguera ser un xafaguitarres, pujar al púlpit per a carregar contra feisbuc com si fóra cosa del dimoni, com anys fa els cavernícoles van fer-ho amb Hollywood o la televisió. És la història de sempre. Feisbuc és simplement això: fum, una altra cosa amb què matar l’avorriment existencial, però no és un substitutiu de la realitat, ni representa cap cura contra la mediocritat o la imbecilitat. Ara més que mai, cal rellegir Don Quixot i els clàssics. 

Comparta este artículo
  • Currently 5.00/5
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Puntuación: 5.0/5
Listado de comentarios

Si deseas registrar tu nombre e imagen en los comentarios haz
click aquí
 
Lola Izquierdo
gracias
Desgraciadamente no puedo escribir en valenciano, pero me parece una buena idea la que han tenido de incluir el grupo no eres de Burriana si no conoces o no te acuerdas de determinados lugares. Me hace revivir momentos de mi vida en Burriana. Gracias Roberto por tus ar+iculos, eres igual de parit que ton pare
Enviado el 08/09/2014    
 
el fill de don Roberto
a Lola
Los invents no son buenos ni malos: son otras cosas, p.e. útiles, oportunos, etc. La calificación de bueno o malo depende del uso que hagamos de ellos, ya sabes, y 'facebook' puede ser muy interesante.
Te agradezco tu presencia epistolar en este 'racó'. Un beso muy fuerte.
Enviado el 09/09/2014    
 
Vicent Bosch i Paús
Què em de fer!
Doncs ara que des del bressol ja tenen un telèfon que ho fa tot...
Enviado el 07/09/2014    
 
RR
Juntas pero no revueltas
Crec que s'ha de tindre una mentalitat oberta envers les noves tecnologies, que normalment venen carregades de més comoditats y posibilitats, en definitiva fan la nostra vida més interessant. Sense oblidar, com deia, que una cosa es el món de les ones electromagnètiques, i l'altra és la realitat. Millor "Juntas pero no revueltas", com diria James Bond.
Enviado el 09/09/2014    
Publicidad
Publicidad
Opinión
09/09/2014 - Moda e Imagen
La vestimenta femenina
14/09/2014 - El Puntero
Nuevas tecnologías y adolescencia
12/09/2014 - El mirador de l’Alcora
Para las asociaciones
Más noticias de hoy en la Comunitat Valenciana
Humor
Ditalulling