-Algunes frases fetes que diem a Borriana (III) :: Parotets i Xuplamel·los :: elperiodic.com

Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento.
Acepto     Más información
rss facebook twitter Canal elperiodic.com youtube  lasprovincias.es
Jueves 24 de abril de 2014 |
google
elperiodic.com
Edición Comunidad Valenciana
Columna de opinión
Parotets i Xuplamel·los
Parotets i Xuplamel·los
Por Roberto Roselló
Añadir "Parotets i Xuplamel·los" a mi lector RSS

Algunes frases fetes que diem a Borriana (III)

15/01/2014
6 comentarios
recomendar
a mis favoritos
disminuir letra
aumentar letra
comentar

Encara que havia promés tancar el tema, vos presente un tercer recull de frases fetes borrianenques. Definitivament és una temàtica adictiva, per això no faré el ridícul una altra volta i m’abstindré d’anunciar si poden o no vindre’n altres.

Tot el que havia comentat en les edicions anteriors segueix vigent. Açò és un treball “de camp”, car només he arreplegat frases del nostre poble (sabem perfectament que no són exclusivament nostres) i que encara circulen en la parla del carrer o romanen vives en la memòria dels majors. No he inclós els refranys (tenen un contingut moralitzant i/o de saviesa popular), mereixedors de ser considerats a part, ni les frases que es diuen igual en castellà (com ara “sense ofici ni benefici”, etc.)

Agraesc les aportacions espontànies d’algun lector que han enriquit aquesta tercera llista, i agraesc la principal font d’informació que he tingut (involuntària però consentida), que és ma mare, a qui dec de paréixer-li una espècie de professor Higgins prenent apunts amagat darrere de les columnes del Covent Garden.

A 29 DE COGOMBRO: significa de males maneres “M’ha contestat a 29 de cogombro”.

A MALES DINAES: fer algo sense ganes.

A PUNT D’ONZE: tindre disposades les coses en perfecte ordre de revista.

ANAR DEL “BRACILLO”: manera típica de passejar les dones, per parelles o per filaes.

ANAR COIXIN COIXAN: significa caminar coixejant.

ANAR TOT “APAREJO” : significa arruïnar o fer-se malbé alguna cosa. “Lleva eixes mans d’ahi, o se n’anirà tot aparejo”. Desconec l’origen i l’ortografia correcta d’aquesta expressió. S’agraeixen aportacions.

CAGAR-SE EN LA MITJA MELONA: expressió molt popular a Borriana; pot utilitzar-se com a advertència (“em cagaré …”). Amb altres temps verbals significa enutj, decepció.

CÓRRER COM UN GAMBO. No he pogut esbrinar quina classe d’animal és un gambo. Ma mare, a qui li sent dir-la, tampoc ho sap (diu que és un animal saltador¿?). Descartats el “gamo” i el “galgo”.

DONAR MALÍCIA: desagradar. “Em dóna malícia que no pugues vindre” .

ESTAR ARREBATAT: estar molt enfadat, però amb un puntet d’irritació.

ESTAR BO DE SAL: trobar-se en una situació difícil, o també estar equivocat. “Sí que estic bona de sal: ara m’he deixat les claus de casa!”

ESTAR ENCÉS/A: estar enfadat.

ESTAR- SE BAIX D’UN COSSI: es deia als xiquets que es mostraven fetillers i feien patir per a menjar: “Hauries d’estar-te una setmana baix d’un cossi”

ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNEGA : practicar un tren de vida i d’endeutament superior a les pròpies possibilitats econòmiques, sense pensar en les conseqüències.

FER CARABA: (*)

FER EL MÈMIO: actitud fingida que pretén despertar en els altres un sentiment de llàstima.

FER FETA: faltar a un compromís, decebre. “M’ha dit que a les 9 estarà ací, però ja voràs com em farà feta”.

FER-SE VARILLA: en el sentit d’esdevindre varilla, significa perdre la raó, transtornar-se.

GALLEGO L’ÚLTIM: en temps passats també s’ha dit a Borriana esta frase, un poc xenòfoba. Els pobres gallegs, emigrants per necessitat, han hagut de suportar esta llufa.

I AIXÒ, BARATA QUÈ?: Forma de reclamar explicacions sobre algun succeït. (El verb baratar significa intercanviar).

LA PRIMERA SONÀ: etapa d’endormiscament que dura pocs mintus, prèvia a l’etapa de somni més profund.

LO QUE FALTAVA “PAL” DURO: es diu quan una situació no pot anar a pijor.

MÉS AMARG QUE UNA QUINA: la quina era una popular medicina febrífuga obtinguda a partir de l’escorça d’un arbre del Perú, actualment en perill d’extinció.

MÉS GOS QUE EL LLENÇOL DE BAIX: curiosa transferència de culpabilitat…

MÉS GOS QUE UNA PITERA: interessant expressió que atribuim a la lentitud de creiximent de la pitera (planta desèrtica d’origen mexicà naturalitzada al nostre país) que a l’agricultor mediterrani déu de paréixer-li exasperant en comparació al cicle més ràpid de la majoria d’espècies cultivades al regadiu.

MÉS ROÏN QUE L’OLI DE RICÍ: una altra medicina de sabor desagradable emprada com a purgant, obtinguda a partir de les llavors del ricí (a Borriana li diem figuera borda).

MIRACLE FÓRA: expressIó de contarietat.

MULLAR L’ORELLA A ALGÚ: desafiar-lo. Senyal de rebel·lia o de provocació del adversari.

NADAR EN CARABASSES: es diu de qui viu en l’abundància i li sobren els diners. Tots sabem la relació que existeix entre les carabasses vinateres, emprades antigament com a flotadors, i la natació. Existeix també “Nadar sense carabasses”, més coneguda tot i que al nostre poble no es diu, i amb un altre significat.

NO QUEDAR NI ESTACA EN PARET: més o menys açò era el que tantes voltes escenificaven els genials Laurel i Hardy a les pel·lícules del “gordo i el flaco”: començaven tractant de clavar un clau en la paret, i acabava la casa assolà.

NO TINDRE’N DOS PERQUÈ NO S’ESTILA: es diu de la dona de poca espenta, en grau superlatiu. L’expressió al·ludeix a la figa (denominació vulgar de la vulva).“Ser figa” vol dir tindre un caràcter bla, ser persona pobra d’esperit.

PAREIX ANDREU, QUE TOT S’HO CREU: no li cal explicació.

SER DE CAÇOLETA: no servir per a procrear. Es refereix tant a l’esterilitat masculina com a la femenina.

SER DE GOT I GAVINET: forma despectiva de referir-se a certes persones “tabernícoles”, l’anomenada mala gent. Significa ser d’ínfima extracció social, indigne de confiança i perillós.

SER DEL REPOM: quan es tracta de taronges, significa que són producte d’una segona florà tardana. Referida la frase a una persona, és una forma irònica d’assenyalar que un fill ha estat concebut de forma no planificada, o bé nascut de progenitors que temps fa que han deixat la joventud enrere.

SER EL/LA MÉS … QUE HAN PARIT MARES: és una forma d’emfatitzar una qualitat d’algú, habitualment negativa. (Substituiu la línia de punts per l’adjectiu que vos semble oportú).

SER MÉS BORT QUE EL PA DE PANÍS: en època de fam escassetjava la farina de blat, i la gent recorria a altres hidrats de carboni més a mà: moniatos, panís, etc. El pa de farina de blat es considert més fi, de qualitat superior.

SERVIR DE “VENENO”: es diu per a expresar el fàstic i malestar físic que et produeix alguna cosa: “No sé per què hem vingut ací. Ja voràs com em servirà de “veneno”!”

TINDRE EL GENI CAGAT: forma d’expressar la poca paciència, el geni curt.

TINDRE GOS: tindre peresa.

TINDRE LA CELLA NEGRA: Ser ja adult i responsable. Es refereix a la presència de pilositat púbica, en haver superat l’etapa impúber. “No cal que em preguntes què faràs de sopar, que tu ja fa temps que tens la cella negra”.

TINDRE QUIMERA: sospitar: “Tinc quimera que no li ha agradat gens això que has dit”.

TINDRE ELS COLLONS COM A MISTOS DE CARTRÓ: Equivalent a “tindre els collons a tires”, és a dir valor. Per als més jóvens —els explicarem— els mistos de cartró o mistos de traca no eren lluminosos sino sorollosos (per això es dien “de traca”). Eren unes tires de cartró que venien a la paraeta, amb una tirera de gotes solidificades de pasta pirotècnica de color roig. Dites “llàgrimes”se separaven d’una en una esgarrant a mà el cartró transversalment, a trocets, i esclafien en fregar-les contra la paret o el rastell.

TINDRE-LI MÉS POR QUE A UNA TRONÀ: no li cal explicació.

TIRAR-SE AL TREN: expressió amenaçadora emprada per qui volia mostrar desesperació, en haver aplegat al límit de les forces. “Ai fill, estic per a tirar-me al tren”. És una frase hipocritona que sols pretén reclamar atenció. El ferrocarril ha sigut històricament una opció habitual entre els suïcides.

TIRAR-SE PEL BALCÓ: Opció alternativa i equivalent a l’anterior.

TRAURE EL VIRI: mostrar el mal geni habitualment ocult. La paraula “viri” ha derivat de “verí” (= veneno), per corrupció.

XÈ, QUIN FUM FA: simpàtica expressió (sempre que no la senta algú enmig d’un bosc en ple agost). És perfecta per a batejar una penya d’una colla de festers xinesos d’Alboraia o de qualsevol altra població valenciana. (Em consta que les hi ha).

……………………………………………………………………………………………………………………………………

(*) Ens la va brindar un anònim comunicant, el lector que respon al pseudònim de Vigorhumus. Però no he pogut esbrinar-ne el significat. Aprofite per a demanar-li que ho faça ell, si li aplega esta petició.

Más artículos de Parotets i Xuplamel·los
Comparta este artículo
  • Currently 2.92/5
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Puntuación: 2.9/5
Listado de comentarios

Si deseas registrar tu nombre e imagen en los comentarios haz
click aquí
 
JosepM
Una altra frase
Hola Roberto,

casualment he caigut en esta pàgina i les altres sobre fraseologia de Borriana, Enhorabona, és un recull curiós i molt interessant! Un comentari sobre 'bufar en caldo gelat', això vol dir que per molt que intentes revifar una cosa o solucionar un problema, ja no pots fer res, perquè el tema ja està tancat. És sinònim de: '(això és com) Pelar-li-la a un mort' que, curiosament, la primera vegada que la vaig sentir em van dir que li l'havien sentida dir a ton pare.

josep

Enviado el 13/02/2014    
 
RR
A Josep M
Gràcies pels teus comentaris, que per cert he tardat uns dies a llegir.
Coneixia la frase atribuida a mon pare, però no he tingut valor d'incloure-la! Com diem per ací "és una cerdà"!
una abraçada
Enviado el 17/02/2014    
 
RR
A Josep M (2)
"bufar en caldo gelat" , a més del significat que dius (irreversibilitat física), en la meua opinió també expressa impostura, dissimulació de qui vol aparentar fer com si les coses no fóren com en realitat sap que són.
Enviado el 19/02/2014    
 
Un Sesentón (Ahora 70)
Apodos
Todavía deben quedar algunas frases por algún rincón de la mente, lo difícil es recordarlas. Además, habría que tener un listado de las publicadas y repasarlo para no caer en la repetición.

Otra cosa que sería gracioso recordar es los apodos por los que eran conocidas muchas personas, aunque publicarlos podría molestar a algún lector.

Los había de muy enrevesados y de graciosos.

Había de todo, gente que no les molestaba que les llamaran por el apodo, y otras que se volvían muy agresivos. A estos últimos, mejor llamerles por su nombre...
Enviado el 18/01/2014    
 
RR
Al jove de 70 que em llig i m'escriu
No has passat dos dies des que està penjat l'article, i ja en tinc tres o quatre de noves!
Batiste Urios q.e.p.d., al Burisana escrivia una sèrie titolada "Pequeña historia de pequeñas cosas" on n'arreplega moltes també. Si haguera de fer un treball seriós sobre el tema no deixaria pedra sense escudrinyar. Però com no és la meua intenció fer això, no m'he preocupat gens de la bibliografia.
Sobre els malnoms ja va escriur un article J. Palomero al primer volum de la història de Burriana (Titolat "Burriana en su historia").
Per cert ... Saps què era això de "fer caraba"?
Enviado el 18/01/2014    
 
Un Sesentón (Ahora 70)
Caraba
"Fer caraba" se utilizaba cuando se ponía fin a la amistad con algún amigo, o conocido.

A partir de ese momento, cuando en las conversaciones con otros, hacías referencia a él decías "el meu caraba"

Era algo así como la abreviatura de la frase que se utilizaba para declararle a uno tu enemistad con él. Esta era la frase "carabasa bollida pa tota la vida"
Enviado el 18/01/2014    
Publicidad
Publicidad
Más noticias de hoy en la Comunitat Valenciana
Humor
Ditalulling
Opinión
22/04/2014 - Picos Pardos
Las obviedades obviadas
17/04/2014 - A sangre fría
La memoria de la propaganda
22/04/2014 - Cosas mías
Lo que nos cuestan las Europeas
16/04/2014 - La Palestra
Mirando al Mar
21/04/2014 - El Puntero
La parte negativa de Internet
17/04/2014 - Camins de l´Alcora
Los olivos de Getsemaní
22/04/2014 - Raons i paraules
Sant Jordi
15/04/2014 - Solo es una opinión, Ud. perdone
Borriana, París y Mont Saint Michel
21/04/2014 - El Caballero del Komián
Gritos de Silencio (Parte primera)
18/04/2014 - Columna de Michel
Cataluña: ¿Leyes o sentimientos?
16/04/2014 - Perdone que no me levante
Crisis vecinal
Humor
Sino y Nimo - 24/02/2014
 Servicios
el tiempo
loterías
callejero web
juegos
anuncios clasificados
enlaces web
Economia
Páginas amarillas
Farmacias de guardia