Important descobriment: Troben un camp de dunes de l'Edat del Gel a Villena
L'estudi, publicat en la prestigiosa revista Catena, identifica per primera vegada sediments d'arenes amb trets periglaciares alterats pel gel
Un nou article científic liderat per la Universitat d'Alacant (UA), publicat en la prestigiosa revista científica Catena, mostra l'existència d'un camp de dunes a Villena datat a la fi de l'Edat del Gel. El treball presenta una detallada cartografia d'un camp de dunes amb 45 depòsits d'arenes que s'estenen al llarg de 7 quilòmetres entre els municipis de Villena i Caudete.
«Alguns estudis realitzats entre els anys 70 i 90 havien identificat algunes formacions dunares en aquesta zona, però no comptàvem amb una cartografia detallada, per la qual cosa desconeixíem les seqüències estratigràfiques d'aquests depòsits, així com la seua edat de formació», apunta el coordinador del treball Javier Fernández López de Pablo, investigador distingit del programa Gen-T, adscrit a l'Institut d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA.
«El camp de dunes de Villena presenta jaciments arqueològics de gran importància com a Casa Corona i Casa de Lara, les ocupacions prehistòriques de la qual s'estenen des del Mesolític fins al final del Calcolític, o el jaciment de Casas del Camp, ocupat en època romana i medieval», detalla l'investigador de la UA, al que afig que «el primer d'ells, Casa Corona, va ser excavat durant el projecte d'investigació PALEODEM, que va donar lloc a aquest treball. L'article que ara publiquem proporciona un marc geomorfològic i estratigràfic per a entendre com es van formar aquests jaciments i en quines condicions ambientals ho van fer».
En concret, en aquest treball han sigut datades mitjançant el mètode de Luminescència Òptica Estimulada tres dunes diferents, que llancen una antiguitat d'entre fa 15.000 i 16.300 anys, durant un dels episodis més freds i àrids de l'última glaciació. Les dates obtingudes situen la formació del camp de dunes de Villena dins de l'episodi fred àrid conegut com ‘Estadial Heinrich 1’. Aquestes dates són completament noves si es comparen amb altres sistemes dunares continentals coneguts en la conca del Riu Duero, que són posteriors, o a Castella-la Manxa, que són més antics. «Aquest és, sens dubte, un dels aspectes més nous del treball, ja que presenta gran importància per a conéixer l'evolució de les condicions climàtiques a la regió mediterrània peninsular durant l'última glaciació», indica Javier Fernández-López de Pablo. L'anàlisi microscòpica de les arenes ha permés concloure que les dunes es van formar a partir de l'erosió per l'acció del vent, fenomen conegut com a deflació de depòsits d'arenes i de sòls pròxims.
A més, l'equip de treball ha analitzat seqüències de paleosols, és a dir, sòls enterrats, que indiquen fases d'estabilització ambiental que van afavorir el desenvolupament de l'agricultura per les comunitats prehistòriques assentades en la zona durant el Neolític Final i el Calcolític (fa entre 4.200 i 5.500 anys), així com durant època Emiral (segles VIII i IX d. C.). Així mateix, en un dels depòsits s'ha identificat per primera vegada un sòl format fa uns 390 anys, durant la xicoteta edat del gel, els sediments del qual presenten trets periglaciares.
En definitiva, l'estudi posa en relleu el gran interés científic que presenten les seqüències formades per dunes i paleosols com a part de la història geològica més recent d'Europa. «La presència de diversos jaciments arqueològics en el camp de dunes de Villena, que s'estenen des del Mesolític fins a època medieval, fan d'aquest espai un lloc privilegiat per a entendre les interaccions entre els grups humans i el clima durant el passat», destaca Javier Fernández López de Pablo.
La investigació, coordinada per l'investigador de la UA, ha comptat amb un equip interdisciplinari d'investigadors format per Ana Polo-Díaz, de la Universitat del País Basc, Rosa María Poch, de la Universitat de Lleida, i Carlos Ferrer García, del Museu de Prehistòria de València.
Els resultats d'aquest treball de recerca, que integren estudis geomorfològics, estratigràfics, cronomètrics, edafològics i micromorfològics, formen part del projecte d'investigació PALEODEM, finançat pel Consell Europeu d'Investigació, més conegut com a ERC.
En la imatge, Rosa María Poch i Ana Polo-Díaz prenent mostres de depòsits pròxims per a determinar l'origen de les dunes.