Compromís advoca per limitar l’ús d’envasos de plàstic en els supermercats i grans superfícies comercials
Si no es frena la contaminació per plà stic, en 2050 hi haurà en els oceans més tones de plà stic que peixos. A aquesta conclusió arriba un estudi de la Fundació Ellen MacArthur, que no és l'única que ha posat en relleu aquesta situació, que exigeix la implicació d'administracions i ciutadans.
Per aquest motiu, CompromÃs per Vila-real se suma a aquesta reivindicació, amb la presentació d'una moció per a exigir la limitació de l'ús d'envasos de plà stic en els supermercats i grans superfÃcies comercials.
El regidor Josep Pasqual Sancho, afirma que "des de CompromÃs, com a grup eminentment preocupat per l'ecologisme, no podÃem romandre al marge d'aquesta qüestió, que és crucial i que ens afecta a tots".
Per aquest motiu, el text que es defensarà en el pròxim Ple ordinari sol·licita iniciar els canvis legislatius corresponents per a limitar l'ús de plà stics, caixes i safates d'un sol ús entre els fabricants de productes inscrits en el registre REPP i encaminar totes les mesures cap a la idea del conegut com a residu zero. "L'objectiu és prevenir i reduir els impactes adversos d'aquest tipus de residus i encaminar-nos en la senda del reciclatge i la reducció de dipòsits en abocador que Brussel·les preveu per a 2035", indica.
Aixà mateix, l'objectiu que persegueix aquesta moció és mobilitzar les diferents administracions perquè dissenyen campanyes de conscienciació "sobre la importà ncia de reduir els envasos innecessaris tant per a empreses com per a usuaris". "Una vegada la brossa plà stica arriba als oceans és quasi impossible eliminar-la", explica Sancho, "s'acumula en les aigües i causa la mort de milers d'aus i mamÃfers marins". A més, segons indica l'edil, la degradació del plà stic en el mar és molt més lenta que en la terra a causa de la baixa exposició dels residus a la llum solar i a l'aigua freda i "encara que l'acció de les ones accelera el mecanisme, també és cert que trenca el plà stic en trossos molt xicotets que tarden molts anys a descompondre's".
Greenpeace calcula que una botella de plà stic tarda al voltant de 500 anys, els coberts de plà stic 200 i les bosses de plà stic 55. "Sovint es parla de botelles i borses, però entre els residus d'un sol ús s'inclouen bastonets per a les orelles, cèrcols de les llandes, palletes de plà stic, forquetes, tovallons, paper d'alumini i altres envasos superflus", afig.
"Les dades parlen per si sols: cada segon arriben als nostres mars i oceans 200 quilos de plà stic, vuit milions de tones de brossa plà stica són llançats al mar cada any i arriben a formar cinc illes de brossa", afirma.
A més, denuncia que "en el cas de l'Estat espanyol s'abandonen dià riament en les platges i zones costaneres prop de 30 milions de llandes i botelles de plà stic que acaben contaminant l'entorn marÃ". De mitjana, en 100 metres de platja s'acumulen dià riament uns 320 productes de deixalla, dels quals el 70% són plà stics. "En les últimes setmanes, milers d'usuaris de xarxes socials han compartit sota el lema #DesnudaLafruta imatges de fruites i verdures envasades sense cap necessitat i que frega l'absurd", critica Sancho.
Segons CompromÃs, la mesura per a reduir el consum de bosses de plà stic en els supermercats, malgrat les reticències inicials, s'ha consolidat, però queda molt per fer i el següent pas ha de ser la regulació de l'ús de plà stics per a envasar productes. "El xicotet comerç ja està fent un gran esforç per a adaptar-se i aquest canvi l'han de liderar els supermercats, canviant els models de consum, oferint productes a granel i introduint materials reciclables i biodegradables", apunta, "tots âespecialment el Govern- tenim la responsabilitat de promoure un canvi en els hà bits de consum més saludables per a les persones i per al nostre planeta".
Â