El Consell impulsa la plena recuperació de la Marjal dels Moros
Amb motiu del Dia Mundial dels Zones humides, la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climà tic i Desenvolupament Rural, ha reafirmat la seua voluntat de recuperar plenament i la Marjal dels Moros, que va resultar afectada per l'incendi deslligat a principis de gener.
Prova d'això és l'elaboració del primer pla director d'este zona humida, que s'està ultimant en estos moments. Es tracta d'una iniciativa de la Conselleria que suposa un important instrument per a millorar la gestió d'este espai i aplicar les mesures de gestió activa que garantisquen el bon estat de conservació dels seus hà bitats i espècies. La Marjal dels Moros és una Zona d'Especial Conservació (ZEC) ubicada en els termes municipals de Sagunt i Puçol.
Ãs la primera vegada que el Consell planteja un projecte tan ambiciós per a la marjal, que ocupa una superfÃcie de 620 hectà rees i de la que és titular la Generalitat. Declarada ZEC en juliol de 2015, es tracta d'un espai de fort carà cter simbòlic pels seus valors naturals, constituït per un Lloc d'Interés Comunitari (LIC) i per una Zona d'Especial protecció per a les aus (ZEPA), inclòs en la xarxa ecològica europea de zones especials de conservació Natura 2000.
La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climà tic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, d'altra banda, ha sol·licitat recentment a la Confederació Hidrogrà fica del Xúquer la col·laboració per a poder mantindre els nivells hÃdrics necessaris en este zona humida, un dels pocs ubicats en à rees pròximes a València. D'altra banda, s'està elaborant el projecte de recuperació de les infraesctructures d'ús públic afectades per l'incendi.
La consellera ha assumit la importà ncia de la marjal tant per a la Generalitat, que és titular de l'enclavament i que manté en el seu si el Centre d'Educació Ambiental de La dels Frares, com per als municipis en què s'ubica, per la qual cosa el compromÃs amb la seua regeneració i millora és ferm.
El pla director comprén actuacions que van des de la la gestió hÃdrica a l'adequació de l'ús públic, passant per la gestió d'hà bitats, correcció d'impactes negatius i la millora dels sistemes agroecològics