VALENCIA PROVINCIA | SOCIETAT

L'Horta Oest camina cap a la desaparició

ELPERIODIC.COM - 02/11/2022

Torrent, Paterna o Manises canviaran de comarca

El mapa comarcal valencià es troba en plena transformació, amb diversos municipis ballant d'una comarca a una altra sobre la base de les seues preferències culturals i històriques. En total, 14 pobles i ciutats canviaran de comarca en els pròxims mesos.

En aquest “terratrèmol” una de les comarques desapareixeria: Es tracta de L'Horta Oest, que comprèn als municipis de Torrent, Paterna, Manises, Xirivella, Picanya, Alaquàs, Quart de Poblet, Mislata i Aldaia.

Ja fa un any que la Mancomunitat i la Fundació Horta Sud es van reunir amb el director de l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV), Xavier Navarro, per a demanar-li que s'eliminara aquesta comarca que molts consideren artificial.

De fet, l'últim mapa comarcal de l'ICV, de maig de 2022, ja inclou aquesta petició. No obstant això, ara es farà un pas més publicant el canvi amb el nou llistat en la Llei d'Acompanyament. I és que aquest estiu una vintena d'ajuntaments han tornat a demanar la fi de l'Horta Oest.

Així, aquests municipis passarien a engrossir les files de l'Horta Sud, on se senten més còmodes, exceptuant a Paterna, que quedaria a l'Horta Nord. Aquest canvi en la rodalia de València se sumarà al que també es produirà en el nord de la província de Castelló amb el ball de cinc municipis entre l’Alt Maestrat, la Plana Alta i l'Alcalatén.

Aquests canvis, sol·licitats pels ajuntaments, s'aproven quan compleixen tres requisits: que ho sol·licite un ple municipal, que existisquen vincles històrics o socials que el justifiquen i que no es trenque la continuïtat geogràfica de les comarques creant “illes” o enclavaments (encara que Paterna sí quedarà separada de la resta de la comarca per València capital).

Són oficials les comarques?

Cal recordar que les comarques de la Comunitat Valenciana són una delimitació territorial no oficial, almenys de moment. La primera proposta autonòmica la va publicar la Generalitat en 1987 de la mà del llavors conseller Vicent Soler, encara que l'oficialització d'aquestes fronteres encara no s'ha fet efectiva, per la qual cosa no tenen rang legal.

Això sí, s'han utilitzat àmpliament tant a nivell popular com de referència per a organitzar la descentralització de l'administració, però legalment no tenen transcendència, ni les comarques ni les seues capitals.

Amb l'arribada del nou Consell en 2015 es va anunciar un nou impuls a la comarcalització de la Comunitat Valenciana enfront de la potent provincialització, però fins al moment no hi ha hagut avanços, més enllà de la Llei de Mancomunitats aprovada per les Corts, on tampoc es desenvolupa un règim jurídic de funcionament de les comarques com a entitats territorials amb òrgans administratius.

Altres propostes de comarca

Les comarques de 1987 a les quals estem habituats porten el nom de Delimitació Territorial Homologada i són l'última versió d'una llarga història en la qual han sonat altres noms i propostes.

És el cas dels Plans de Vinaròs, la Tinença d'Alcalatén, el Baix Espadà, la Tinença de Mirabet o la Conca del Millars, a la província de Castelló, o de les comarques de Calderona, el Pla de Quart, la Serrania d'Aiora i la de Xelva, la Vall dels Alcalans, la Vall de Montesa, la Costanera de Ranes, l'Horta de Xàtiva, l'Horta de Gandia o la Valldigna, a València.

A la província d'Alacant s'ha proposat al llarg de la història altres noms com els Plans de Villena, els Valls de Pego, el Marquesat de Dénia, la Foia de Castalla, la Foia de Xixona o l'Horta d'Oriola

Denominacions que han intentat agrupar en el seu moment als diferents municipis atenent els seus llaços comercials o els accidents geogràfics que els agrupaven o separaven.