Josep Checa, guanyador del Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó 2018
Lâauditori municipal de Beniarjó ha acollit, dissabte 14 dâabril, lâacte de lliurament del 38é Premi de Poesia Senyoriu dâAusià s March. El premiat ha estat Josep Checa, amb lâobra Pell dâà nima.
Josep Checa (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1962), està casat i amb dos fills, i es dedica laboralment al món de la ramaderia. Ãs autor de més dâuna desena de poemaris, entre els quals hi ha El temps i les paraules (Vic: Emboscall, 2003), Què vols que et porti? (Barcelona: La Busca, 2007), 30 orquÃdies (Barcelona: Abadia de Montserrat, 2009),Lâenteniment de les bèsties (Barcelona: Viena, 2015) o La barberia(Barcelona: Témenos, 2016).
Enguany, la poeta Teresa Pascual, membre del jurat del premi, ja havia advertit que âla qualitat és molt alta, i no serà senzillâ. Junt a ella, el jurat ha estat compost per Joan Navarro, Ricard Garcia, Pau Sif iJosep LluÃs Roig i el llibre ha estat editat i presentat en el mateix acte, de la mà de lâEditorial 3 i 4.
El regidor de Cultura de lâAjuntament de Beniarjó, Joan Francesc Simó, havia donat a conèixer el nombre dâobres presentades per a la present edició del Premi de Poesia Senyoriu dâAusià s March de Beniarjó. Setanta-dos han estat els originals presentats, segons ha explicat Simó, repartits dâarreu de lâà rea lingüÃstica: 29, del PaÃs Valencià ; 33, de Catalunya; 5 de les Illes Balears; i un de lâilla de Sardenya. Han arribat obres, a més, dâaltres punts de la geografia espanyola. Ãs, de fet, el major nombre de poemaris presentats mai.
Ha exercit de mantenidora de lâacte Núria Cadenes (Barcelona 1970), periodista i escriptora, autora dâEl Cel de les Oques, LâOvidi o Vine al sud. Begonya Pozo, guanyadora del premi el 2010 amb lâobra Poemes a la intempèrie, ha sigut lâencarregada de lliurar el guardó. Lâacte ha conclòs amb lâactuació del grup Onades, amb Cristina Martài Xavi Richart a la dolçaina i Ãlex Velázquez al piano.
A lâacte han assistit el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, i els diputats de Cooperació i Cultura Emili Altur i Xavier Rius, respectivament, a més de la diputada de Turisme, Pilar Moncho.
Us deixem amb una peça que duu per tÃtol âPell dâà nimaâ, com el poemari:
Pell dâà nima
âDâà nima, seân té a vegadesâ (Wislawa Szimborska)
Es fa estrany parlar dâà nimes,
sobretot perquè, precisament, elles no saben parlar,
almenys com sâacostuma a fer normalment.
De vegades nien rere els ulls,
o dins els silencis dâalgun poema.
Fins i tot habiten algunes cases i arbres vells
dâescorça gratada i vestits de molsa;
à nimes de color de fum i pedra.
Només els gats les poden veure, diuen,
i aixà sâhi passen llargues estones,
atònits davant dâun envà ,
o resseguint el sostre amb les pupil·les enceses.
A la gent, lâà nima els fa vulnerables;
sovint, un dispendi excessiu de difÃcil gestió;
un cert nombre ja hi han deixat la pell.