Els conceptes d'Il·lustració, progrés i modernitat revisats al nou llibre del Magnànim
La Institució Alfons el Magnà nim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, que depén de l'à rea de Cultura de la Diputació, presenta el proper dijous 17 de maig a les 19'00 hores el llibre Il·lustració, progrés i modernitat. Història dels conceptes de Hans Ulrich Gumbrecht, Reinhart Koselleck i Horst Stuke. L'acte, que tindrà lloc al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) comptarà amb Josep Monter, traductor de llibre; Faustino Oncina, autor de la introducció; Anacleto Ferrer, director de la col·lecció Novatores Major, que inaugura aquesta obra; i Rafael Company, director del MuVIM.
Aquest llibre, el primer de la col·lecció Novatores Major que coordina Anacleto Ferrer, director de l'Institut d'Humanitats del Magnà nim i professor d'Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat de València, ha estat traduït al valencià directament de l'alemany per Josep Monter i és la primera vega que es publica en qualsevol de les llengües peninsulars. El volum arreplega les veus redactades per Hans Ulrich Gumbrecht, Horst Stuke i Reinhart Koselleck per al portentós diccionari Conceptes històrics fonamentals. Lèxic històric del llenguatge polÃtic-social a Alemanya (1972-1992), dirigit pel mateix Koselleck. Es tracta d'un treball d'extraordinari interés per a tots aquells interessats per les anà lisis historicoconceptuals provinents des dels diferents à mbits del saber.
Tres conceptes fonamentals per a entendre la realitat social actual
La Il·lustració és la mare de la modernitat, la que inaugura un nou temps, el de l'acceleració, que al mateix temps ha estat possibilitat i promogut pel progrés, l'etimologia del qual (pas cap endavant) desvela la seua decantació en direcció al futur. El Segle de les Llums, l'entrada en l'època moderna, l'era del progrés, constitueix un dels episodis à lgids del futurocentrisme. Aquest volum pretén desentranyar minuciosament la madeixa en què s'entreteixen les destinacions d'aquest triumvirat conceptual: Il·lustració, progrés i modernitat, doncs acà radiquen alguns del principals mèrits i demèrits del programa d'història conceptual (entés a l'una com un mètode historiogrà fic i una teoria de la modernització) que alimenta el diccionari Conceptes històrics fonamentals, del que procedeixen les entrades traduïdes i presentades acÃ.
Reinhart Koselleck. Després de passar per les universitats de Bochum i Heidelberg, recalà en la de Bielefeld on continuà perfilant fins a la seua mort el 2006, des de la interdisciplinarietat i no alié als girs lingüÃstic i icònic, la variant més fructÃfera de la història dels conceptes. Guardonat, entre d'altres, amb els premis Reuchlin (1974), del Historischen Kolleg (1989) i Sigmund Freud de prosa cientÃfica (1999), participà amb especial protagonisme en fòrums de debat que han deixat la seua empremta en la cultura germana contemporà nia. Entre les seues obres cal remarcar CrÃtica y crisis. Un estudio sobre la patogénesis del mundo burgués (1959), Futuro pasado. Para una semà ntica de los tiempos históricos (1979) i Estratos del tiempo. Estudios sobre la Historia (2000), a més de l'edició, junt amb Werner Conze i Otto Brunner, del diccionari Conceptes històrics fonamentals. Lèxic històric del llenguatge polÃtico-social a Alemanya (1972-1997).
Hans Ulrich Gumbrecht. Estudià llengües romà niques i filosofia alemanya, filosofia i sociologia a Munic, Ratisbona, Salamanca, Pavia i Constança, on es doctorà amb Hans Robert Jauss. Actualment ocupa la cà tedra Albert Guérard al Departament de Literatura Comparada de Stanford. Compromés inicialment amb la història conceptual i autor de diverses entrades en diccionaris inspirats per aquest enfocament, n'ha esdevingut un dels seus més perspicaços detractors, com ho demostra el seu llibre Dimensions i lÃmits de la història conceptual (2006).
Horst Stuke. Estudià filosofia, història i filologia alemanya a Münster, on es doctorà amb Joachim Ritter. Posteriorment, col·laborà a Heidelberg amb Werner Conze en la gestació, el 1957, del Grup de treball interdisciplinar d'història social moderna i del diccionari Conceptes històrics fonamentals, fins al seu trasllat a la Universitat de Frankfurt del Main, on el 1972 guanyà la cà tedra d'Història Social i Econòmica.
Â