PUÇOL | FESTES

Obrim les portes: Els secrets de la portada del llibre de festes de Puçol

ELPERIODIC.COM - 26/08/2022 | Fotograf: Sabín

La tradició es plasma en una portada en la qual aquesta localitat valenciana torna a la llum

Des de 2019 no s'editava el tradicional llibret de festes. Per a enguany, l'objectiu era sintetitzar molts sentiments en una sola imatge, la portada: la recuperació de les tradicions, eixir de la foscor i tornar a la llum, l'obertura a la festa, l'alegria de viure… De tot això parla la portada del llibre de festes 2022, perquè una imatge val més que mil paraules.

La primera idea va sorgir del Departament de Comunicació: una porta oberta deixa veure al fons una imatge festiva, una cosa simbòlica, potser un cavall i festers.

Els festers es van reunir: els agradava la idea de la porta, d'eixir de la foscor a la llum, a la festa. Però preferien que estiguera la imatge de la patrona, no dels festers.

Una reunió entre festers i el Departament de Comunicació, en la qual també va estar l'alcaldessa Paz Carceller, va permetre trobar la solució. La Verge havia sigut la protagonista de la portada de l'últim llibre de festes, en 2019. Hi havia un motiu: acabava de ser restaurada la imatge de l'anda i era el moment de traure a la llum els detalls.

No podíem repetir una imatge similar a 2019… així que l'opció era clara: seria una imatge simbòlica de la festa prenent com a model l'entrada de la murta, on hi ha un cavall, fester i festera a la gropa.

Però calia solucionar dos problemes: una casa amb una porta atractiva i aconseguir un cavall per a vestir-lo en ple estiu, fer-lo passejar amb dos festers damunt per l'empedrat dels carrers del barri antic i lluint les mantes típiques.

Pepa Conesa va aportar la casa al carrer Sant Miquel: un típic habitatge tradicional que conserva les proteccions per als carruatges en l'entrada, un sòl impecable i una porta de doble fulla.

I la família Marsaga va aportar una egua grisa picaça de raça espanyola amb una llarga història a la seua esquena.

«Un amic de Tomelloso em devia uns diners i em va pagar amb eixe cavall que, quan el vaig veure, tenia un mal aspecte: ja era adult i molt prim», recorda Vicente Almenara Marsaga. «Però em va agradar, a més el rellonejador Diego Ventura tenia un molt similar que es deia Dòlar… així que ho vaig portar a la quadra poc temps després, també ho vaig dir Dòlar i ens vam posar a treballar amb ell. Porte quatre anys amb Dòlar i hui té un aspecte estupend, és molt afectuós amb els genets, sobretot si són xiquets, i és una delícia veure'l passejar».

No va entusiasmar precisament al seu germà Salva Almenara, qui va fer més d'una broma sobre este tema perquè «quan va arribar semblava Rocinante: tot ossos. Però ara és una meravella i amb un caràcter estupend».

De Dòlar també parla meravelles Salva Marsaga, fill de Salva i nebot de Vicente, que va ser el genet en la seua primera aparició pública, en la benedicció d'animals de Sant Antoni, el 3 d'abril d'enguany: «El millor és el seu caràcter, que passege amb eixa calma sobre un empedrat que patina molt i que ho faça amb la festera i el fester damunt, una cosa que encara no havíem provat i ha respost de meravella».

Resoltes la porta i el cavall, amb els festers també triats, va arribar l'hora de fer realitat la portada ideal.

I allí estaven tots a primera hora del matí del 21 de juny: Dòlar amb la família Marsaga ocupant-se de les mantes, de transmetre-li tranquil·litat i d'ajudar als altres protagonistes de la foto, Claudia Gimeno i Carlos Esteve, a pujar i passejar una vegada i una altra, mentre els tècnics del Departament de Comunicació s'ocupaven de les fotos i el vídeo… i les mamàs vigilaven el vestit, el somriure, una arruga ací o un plec poc elegant allà.

Per precaució, es va gravar en una segona porta, al carrer Sant Pere, enfront de la torreta. Encara que la primera opció era la que més agradava a tots.

Com és habitual, Sento Pascual, Sergio Maestro i Sabín es van ocupar de l'acabat de la portada i de la resta del llibre de festes, a més de l'espot promocional, és el seu treball quotidià en el Departament de Comunicació, encara que reconeixen que esta vegada ha sigut diferent: «Sempre penses una idea que sona bé, que pot funcionar, però a l'hora de dur-la a terme cal renunciar a uns certs detalls. Esta vegada no. Tot ha eixit com havíem imaginat, una cosa que poques vegades succeïx… i això ha sigut possible gràcies a la col·laboració de tots, una gran faena en equip».

I, després de la portada, altres portes en el llibre de festes parlen d'eixa obertura, de la recuperació de les festes, de… bo, el propi llibret l'explica d'una forma molt elegant:

«Ha arribat el moment de retrobar-nos, de recuperar les nostres tradicions i de viure tots junts eixos dies de festa tan esperats. Tornem a obrir les nostres portes per a viure unes festes que, sens dubte, passaran a la història com aquelles que vivim després de la foscor. Són dies per a deixar arrere la foscor i per a compartir amb la nostra família i amics els moments que durant tot este temps hem somiat i desitjat tant.

El llibre tracta d'expressar totes eixes sensacions amb les portes que ara per fi tornen a obrir-se a la festa».

MÉS FOTOS