L’UJI revela que Instagram està infrautilitzada pels polítics espanyols
Un estudi desenvolupat pel Grup de Recerca en Periodisme, Comunicació i Poder de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) revela que la xarxa social Instagram encara està infrautilitzada pels polÃtics espanyols com a eina per a la mobilització en perÃodes de crisi com el procés independentista de Catalunya, també en aspectes tècnics i formals, com l'ús de vÃdeos o elements de la vida personal. Els resultats d'aquest treball, realitzat pels professors del Departament de Ciències de la Comunicació Pablo López-Rabadán i Hugo Doménech-Fabregat, s'han publicat en la revista El profesional de la información(EPI).
L'objectiu d'aquesta recerca era analitzar la gestió estratègica que els polÃtics fan de la xarxa social Instagram, que s'ha convertit en un mitjà referent per a la producció i distribució d'imatges de tots els à mbits, especialment en contextos de crisi polÃtica i institucional. Per a això, López-Rabadán i Doménech-Fabregat es van centrar en una de les fases més intenses de la crisi catalana, de juny de 2017 a abril de 2018; i van estudiar en profunditat 188 imatges publicades pels deu principals lÃders del mapa polÃtic català i espanyol, tant en vots dels seus partits com en seguidors a la xarxa estudiada.
Les conclusions de la recerca mostren un ús polÃtic regular d'Instagram, caracteritzat per una intensa personalització i per l'orientació cap a temes professionals, és a dir, sense representació de l'esfera més privada i allunyada del focus polÃtic. A més, es detecta l'ús de recursos de base espectacular com l'apel·lació emocional, la hibridació d'espais i l'experimentació amb filtres expressius. Malgrat això, els investigadors han detectat en l'ús d'Instagram pels lÃders polÃtics referents «lÃmits a l'experimentació, una infrautilització d'Instagram que limita el seu impacte tant en la mobilització ciutadana, com en altres accions com la crÃtica a l'adversari, l'humor o l'entreteniment», apunta el professor Pablo López-Rabadán. A més, els investigadors també detecten mancances en els perfils d'Instagram com la incorporació de selfis o vÃdeos.
UN MÃTODE ORIGINAL BASAT EN LES 5W
L'interès dels investigadors de l'UJI en aquest treball de comunicació polÃtica a través de les xarxes socials ha sigut analitzar l'ús de lÃders polÃtics representatius en la crisi de l'independentisme de Catalunya amb l'objectiu de conèixer les noves tendències en aquesta especialitat. Per a això, el professor Hugo Doménech-Fabregat exposa que s'ha creat «una metodologia original; hem partit de l'eix clà ssic de les 5W del periodisme âquè, qui, com, on i quanâ i hem plantejat nou categories d'anà lisi que repassen de forma integral els principals trets temà tics i formals associats a l'espectacularització de la polÃtica». «El nostre estudi és nou perquè Instagram encara ha sigut poc estudiat, tant en l'à mbit teòric com en el metodològic, en la literatura cientÃfica», agrega l'investigador.
DE PEDRO SÃNCHEZ A ARRIMADAS i PUIGDEMONT
El professor Pablo López-Rabadán argumenta que, encara que l'ús d'Instagram s'ha normalitzat en l'à mbit de la comunicació polÃtica, «el grau d'aprofitament per part dels lÃders és molt dispar, sense una connexió ideològica significativa. Hi ha casos d'una gestió molt variada i professional, tant de l'à mbit independentista com Carles Puigdemont (PDeCAT) o Oriol Junqueras (ERC), com entre els lÃders estatals com el president Mariano Rajoy (PP), Pablo Iglesias (Podemos), Albert Rivera o Inés Arrimadas, tots dos de Ciudadanos». I, d'altra banda, «també es detecten casos encara d'un ús limitat, com el dels lÃders del PSC i En Comú Podem, o el de Pedro Sánchez abans d'accedir a la Presidència del Govern», subratlla.
Per exemple, la utilització d'aquesta xarxa social és errà tica en el cas de Partit Socialista de Catalunya (PSC), Podem Catalunya o el socialista Pedro Sánchez, abans d'accedir a la presidència del Govern espanyol». Per contra, els polÃtics que presenten una posada en escena amb major naturalitat estratègica en Instagram, segons l'investigador de l'UJI, són Inés Arrimadas, de Ciutadans, i Carles Puigdemont (PDeCAT).
El grup de recerca Periodisme, Comunicació i Poder està dirigit pel professor Andreu Casero i les seues lÃnies d'estudi priorità ries són el periodisme especialitzat en diverses matèries, especialment en l'à mbit polÃtic i en el nou paradigma digital, aixà com els nous formats periodÃstics en el tractament de la realitat. En concret, Pablo López-Rabadán treballa sobre la transformació digital del periodisme especialitzat i l'impacte de les xarxes socials en la comunicació polÃtica. En els últims anys ha publicat en revistes com American Behavioral Scientist, Journalism o Estudios sobre el mensaje periodÃstico, entre altres. Per la seua banda, Hugo Doménech-Fabregat, també director del Grau en Periodisme, centra el seu estudi en el fotoperiodisme i els gèneres periodÃstics en la seua adaptació a l'entorn digital. Ha codirigit el llargmetratge documental La sombra del iceberg. Autopsia a la mÃtica fotografia de Robert Capa (2007), premiat en diversos festivals nacionals i internacionals.