L’estudiantat de Ciències de la Salut de l’UJI presenta més d’un centenar de treballs d’investigació
La Universitat Jaume I ha iniciat avui les IV Jornades dâInvestigació per a lâalumnat de la Facultat de Ciències de la Salut, centrades enguany en lâabordatge multidisciplinari de la malaltia neurodegenerativa. Lâacte inaugural ha sigut a cà rrec del rector de lâUJI, Vicent Climent; el degà de la Facultat de Ciències de la Salut, Rafael Ballester; la directora de lâEscola de Doctorat, Mercè Correa; i els directors de les jornades, EstefanÃa Ruiz i Pablo Salas.
El rector de lâUJI ha mostrat la seua satisfacció perquè siguen unes jornades centrades en la recerca les que inicien lâús de la sala dâactes del nou edifici de la Facultat de Ciències de Salut i ha recordat que, en la inauguració de les instal·lacions, el president de la Generalitat Valenciana va reiterar el seu compromÃs de fer tot el possible perquè es completen els dos mòduls que falten de lâedifici. Dâaltra banda, Climent ha instat als assistents a «no deixar mai de banda el contacte amb la investigació en la vostra trajectòria professional perquè és essencial per a contribuir a lâavanç de les persones i la societat».
Per la seua part, el degà de la FCS ha destacat el carà cter interdisciplinar de les jornades i la importà ncia que lâestudiantat siga el protagonista, a més dâhaver treballat conjuntament amb lâEscola de Doctorat com a novetat dâenguany. Aixà mateix, Ballester ha assenyalat que la participació en aquesta quarta edició ascendeix a 250 persones, més del doble que fa dos anys, i els treballs presentats a més dâun centenar, entre els que sâinclouen 12 tesis doctorals.
A continuació, el doctor Pablo MartÃnez-Lage, neuròleg de prestigi del Centro de Investigación y Terapias Avanzadas de la Fundación CITA-Alzheimer a San Sebastià ha oferit la conferència inaugural en la qual ha posat de relleu la importà ncia de millorar el diagnòstic de la malaltia dâAlzheimer aixà com de realitzar una prevenció a tots els nivells. A més, ha abordat alguns dels tractaments actuals per a aquesta malaltia.
MartÃnez-Lage ha explicat que sâhan realitzat grans avanços en els últims cinc anys i existeixen proves com el PET amiloide o la punció lumbar, a més dels biomarcadors, que han canviat el paradigma del diagnòstic. Pel que fa al tractament, ha analitzat alguns estudis amb fà rmacs que aconsegueixen estabilitzar al malalt durant cert temps aixà com altres terà pies antiamiloides o antitau que sâestan provant actualment. En aquest sentit, ha destacat la importà ncia que tenen els tractaments per a retardar la malaltia, tot i que no la cure, perquè «si aconseguirem retardar lâinici dels sÃmptomes de la malaltia cinc anys, lâefecte acumulatiu que es produiria en dues o tres dècades seria la reducció del nombre de malalts a la meitat».
No obstant, el neuròleg ha fet èmfasi en la importà ncia de la prevenció tant tercià ria com secundà ria i primà ria. AixÃ, ha afirmat que «hi ha un camp obert extraordinari per a fer prevenció atès que una intervenció que junte un control estricte de factors de risc vascular, modificació dels hà bits dietètics, activitat fÃsica programada i entrenament cognitiu millora la cognició en persones amb un Ãndex de risc de demència alt (CAIDE) que ja tenen cert deteriorament».
Â
Â