Un estudi mostra que la por pot ser diferent en contextos de llengua materna o estrangera
Un estudi d'un consorci d'investigadors de diverses institucions realitzat a la Universitat Jaume I conclou que la resposta psicofÃsica a la por varia segons si l'adquisició d'aqueixa por ve emmarcada en un context de llengua materna o de llengua estrangera. La recerca ha sigut publicada en la revista Scientific Reports i obri les portes al treball en llengües estrangeres en terà pies psicològiques.
L'adquisició de la por ha sigut estudiada durant anys atesa la seua importà ncia en el camp de la ciència cognitiva i la psicologia clÃnica. Un estudi desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I (Azucena GarcÃa Palacios), la Universitat Pompeu Fabra (Albert Costa) i la Universitat Nebrija (Jon Andoni Duñabeitia) que ha sigut publicat recentment en la revista Scientific Reports del grup Nature conclou que l'adquisició de la por pot veure's directament afectada pel context lingüÃstic.
Aquest consorci de cientÃfics ha comprovat que dues de les mesures psicofisiològiques més indicatives de la resposta a la por âla dilatació de les pupil·les i la sudoració de la pellâ mostraven un efecte de condicionament a la por menor quan els participants es trobaven en un context lingüÃstic en el qual la llengua imperant era la llengua estrangera.
El condicionament a la por és un dels paradigmes amb majors implicacions en el camp de psicologia, i consisteix a associar un estÃmul inicialment neutre (per exemple, veure un objecte d'un color determinat) a un estÃmul clarament aversiu (per exemple, rebre una descà rrega elèctrica). D'aquesta manera i mitjançant l'exposició repetida a tots dos estÃmuls, l'estÃmul neutre pansa a ser un estÃmul condicionat i les persones acaben desenvolupant i mostrant por davant la seua sola presència. No és necessari experimentar en carn pròpia la descà rrega elèctrica, és a dir, l'impacte de l'estÃmul aversiu, per a quedar condicionat, sinó que n'hi ha prou que a u li expressen verbalment que aquest pot tenir lloc per a mostrar una resposta de por a l'estÃmul condicionat.
L'estudi va investigar si la llengua en la qual es realitza l'experiment (nativa o estrangera; espanyol o anglès, en aquest estudi) modulava la resposta automà tica de les persones davant l'estÃmul condicionat. Per a això, es demanava a les persones que contaren cap enrere mentre se'ls mostraven quadrats de dos colors. Els participants creien que solament davant la presència dels quadrats d'un color concret podrien rebre xicotetes descà rregues elèctriques a través d'un dispositiu que se'ls havia col·locat. Mentre que la meitat dels participants van completar el protocol en la seua llengua nativa (espanyol), l'altra meitat ho va fer en una llengua estrangera en la qual tenien un bon nivell (anglès).
Els investigadors van arreplegar mitjançant un aparell de registre de moviments oculars la dilatació de les pupil·les davant els estÃmuls condicionats i no condicionats (els quadrats de colors), i també van registrar la resposta galvà nica mitjançant un sistema per a mesurar la conductà ncia de la pell, Ãndexs tots dos molt fiables del condicionament a la por.
Els resultats van ser molt contundents: les persones que van completar l'estudi en una llengua estrangera van mostrar un efecte significativament menor de condicionament a la por que les persones que van completar l'estudi en la seua llengua materna. La magnitud dels efectes de dilatació de les pupil·les i de sudoració de la pell davant els estÃmuls condicionats en relació amb els no condicionats va ser major en el context de llengua materna que en el context de llengua estrangera. Per a Jon Andoni Duñabeitia, «la reactivitat emocional és menor en una llengua estrangera, i això ens fa distanciar-nos amb major facilitat de situacions carregades de contingut emocional quan la llengua predominant de l'ambient és l'estrangera».
«Ara estem més prop d'entendre com la intensitat amb la qual experimentem les nostres emocions pot veure's afectada per la llengua en la qual interactuem», afirma Albert Costa, qui considera que aquests resultats «poden tenir implicacions per a terà pies psicològiques en les quals els pacients tinguen problemes per a expressar la seua experiència emocional davant fets traumà tics».
Els investigadors estan ja treballant en nous estudis amb carà cter aplicat que pretenen aportar evidència a favor de l'ús de les llengües estrangeres com a eina terapèutica. «Aquests resultats obrin una nova lÃnia per a explorar la utilitat d'usar una segona llengua en terà pies psicològiques com a mètode per a disminuir la intensitat emocional i en à mbits de la salut on les emocions puguen interferir en la presa de decisions», subratlla la investigadora i professora de la Universitat Jaume I Azucena GarcÃa Palacios.
En un futur proper, el coneixement d'aquesta interacció entre el context lingüÃstic i la reactivitat emocional davant situacions molt intenses podrà ajudar a millorar algunes terà pies i convertirá la llengua en una eina al servei dels psicòlegs i psiquiatres. AixÃ, un dels pròxims passos per als investigadors serà comprovar l'efectivitat de l'ús de les llengües estrangeres en situacions de conflicte manifest entre les persones, aixà com en terà pies orientades a l'extinció de certs condicionaments que impedisquen a les persones viure amb normalitat.
L'estudi es va realitzar en la Universitat Jaume I amb la col·laboració de Miguel Ãngel Ruiz Garrido i els seus col·legues del Departament d'Estudis Anglesos i Irma Mulet i els seus col·legues del Servei de Llengües i Terminologia.