Anna Lluch defensa la necessitat d’ampliar les investigacions sobre els tractaments dirigits
La Universitat Jaume I ha celebrat avui l'acte d'obertura del curs 2018-2019 de l'Escola de Doctorat, la investidura dels nous doctors i doctores i la investidura del grau de doctora honoris causa a la doctora Anna Lluch Hernández, catedrà tica de Medicina de la Universitat de València i cap de Servei dâHematologia i Oncologia Mèdica de lâHospital ClÃnic Universitari de València. La rectora de l'UJI, Eva Alcón, ha presidit l'acte junt a la consellera de Sanitat, Ana Barceló.Â
Vicent Montalt, professor de Traducció i Interpretació, director del Mà ster en Traducció Medicosanità ria, i membre del grup dâinvestigació GENTT, ha sigut l'encarregat de pronunciar la laudatio de la doctora Lluch, sota el tÃtol «La Dra. Anna Lluch: la medicina humanitzada». Montalt ha afirmat que «podrÃem investir la doctora Lluch com a doctora honoris causa per mil motius. Però el que volem destacar avui acà és el valor de la paraula, sobretot la paraula en la interacció amb la pacient. Aquest vessant és la que dóna sentit a la nostra col·laboració amb la doctora Lluch, en qui, com a professionals i investigadors en lâà mbit de la traducció i la comunicació, veiem una guia i un model a seguir».
El professor de lâUJI ha fet un resum dels nombrosos mèrits acadèmics i professionals dâAnna Lluch, qui destaca per la seua activitat clÃnica (són més dâ14.000 les dones a les quals ha atès en la seua consulta); i investigadora, ha publicat més de 240 treballs cientÃfics fins a lâoctubre de 2018. També ha explicat que la doctora Lluch ha esdevingut una veu pública amb presència als mitjans de comunicació, ja que té una gran capacitat de divulgar el coneixement biomèdic, de generar confiança en la ciència, i esperança i alegria en les pacients i familiars, i de reivindicar una salut pública de qualitat i una investigació al servei de les pacients.
Per a finalitzar, ha afirmat que «la trajectòria clÃnica, investigadora i docent dâAnna Lluch és bona prova dels valors que representa: lâaltruisme; el compromÃs i la dedicació; la comunicació terapèutica de qualitat en el tractament de la persona; la bondat, generositat i solidaritat; lâexcel·lència, el rigor, lâentusiasme i la passió en el terreny de la investigació; la defensa de la sanitat pública i universal de qualitat; lâempoderament de les dones i la igualtat de gènere; la col·laboració i projecció internacionals, i lâarrelament al territori i a les persones concretes. En definitiva, la humanització de la medicina i la capacitat que té Anna Lluch per a obrir-nos els ulls i il·lusionar-nos a tots per a treballar per una medicina cada volta més humanitzada i més centrada en les persones».
Noves fronteres en la investigació del cà ncer
Per la seua banda, Anna Lluch ha centrat la seua intervenció, «Noves fronteres en la investigació del cà ncer: terà pies personalitzades o de precisió», en els nous reptes en el tractament i la investigació del cà ncer, «un dels problemes de salut més greus en el món desenvolupat, que incideix, de forma especial, en els grups humans més desfavorits». «Les xifres són descoratjadores: quasi deu milions de persones moren de cà ncer cada any en el món: una de cada tres dones i un de cada dos homes seran diagnosticats de cà ncer al llarg de la seua vida, i en els països occidentals, el cà ncer ja ha superat la malaltia cardiovascular com a causa més freqüent de mort». Lluch ha explicat que lâincrement de la incidència del cà ncer no sâha dâassociar únicament a canvis en lâestructura dâedat de la població, sinó també a la influència dâaltres factors ambientals, com ara la contaminació atmosfèrica i els carcinògens ocupacionals, aixà com els relacionats amb els hà bits de vida, com el consum de tabac i alcohol, el tipus de dieta o lâactivitat fÃsica.
A pesar dâaquestes dades, la professora ha volgut destacar que durant els últims vint anys hi ha hagut un progrés real en la comprensió i en el maneig del tractament del cà ncer. Des del començament dels anys noranta, a pesar del continu increment de casos, la freqüència de les morts causades pel cà ncer ha disminuït a un ritme mitjà del 0,7% anual. Aquest progrés ha portat a xifres globals de curació pròximes al 60%. «En tot cas, a pesar que hi ha hagut un progrés real, és clara la necessitat dâavançar cap a un objectiu final, que no pot ser un altre que prevenir i curar totes les formes de cà ncer», ha indicat.
En aquest sentit, Anna Lluch ha explicat que «comprendre lâorigen genètic del cà ncer ha facilitat el desenvolupament de nous tractaments dirigits que han suposat un avanç molt important en lâoncologia, a pesar que sabem molt poc encara sobre el seu funcionament». Per això, ha reivindicat la necessitat dâapostar per dues noves lÃnies d'investigació a fi de millorar-ne lâeficà cia dâaquests tractaments: identificar els grups de pacients amb més probabilitat dâèxit en el tractament i avaluar els mecanismes moleculars que determinen resistència primà ria davant aquests agents; i tractar de comprendre el motiu pel qual els tumors, que inicialment són sensibles al tractament, acaben per desenvolupar una resistència.
Per a optimitzar els tractaments i implementar la investigació clÃnica per a traslladar als pacients els seus beneficis, la doctora ha indicat que cal dur a terme una sèrie dâactuacions: la sanitat pública ha de posar els mitjans necessaris perquè el cost farmacèutic no siga lâexcusa que possibilite lâexistència de discriminacions entre els pacients; cal donar un decidit suport als equips dâinvestigació multidisciplinaris, formats per experts de les diferents à rees, per a potenciar la individualització dels tractaments, i amb unitats dâinvestigació clÃnica translacionals per a aconseguir, de veritat, una investigació aplicada. Finalment, la doctora honoris causa ha defensat que «els tractaments que sâapliquen als malalts han dâanar precedits dâuna informació correcta i veraç, que és lâúnica manera de respectar els seus drets i la seua dignitat. El pacient ha de poder decidir amb total autonomia, sense pressions i amb suficient coneixement, per a salvaguardar els seus drets i la seua dignitat com a persona».
Discurs de la rectora
Lâacte ha finalitzat amb la intervenció de la rectora de lâUJI, Eva Alcón, que ha felicitat la nova doctora honoris causa i ha afirmat que «tots els membres de la comunitat università ria de la Jaume I ens sentim avui especialment honorats perquè la doctora Lluch forme part del nostre projecte col·lectiu, ja que representa la força de la curiositat, la voluntat per cercar nous camins i, sobretot, el treball constant, absolut, inesgotable. Tots ells són elements imprescindibles pe a dur a terme un treball dâinvestigació amb èxit».
Eva Alcón ha explicat que «la força que té la comunicació dâAnna Lluch és terapèutica. Amb aquesta comunicació has trencat murs de dolor que pareixien infranquejables. Durant anys el cà ncer ha sigut un tabú, un terme que sâequiparava a la mort, i tu has convertit aqueixa paraula maleïda en un vocable amb el qual podem conviure. El cà ncer és una malaltia greu, però ara és una malaltia a la qual podem mirar a la cara, que podem assumir com una malaltia crònica i, fins i tot, a la qual podem sobreviure». La rectora ha afegit que això, en gran part, és «mèrit del teu treball i del teu esforç des de fa més de 35 anys a la Universitat de València, a lâHospital ClÃnic de València i a la unitat de recerca en biologia del cà ncer de mama de lâINCLIVA».
Escola de Doctorat
La directora de l'Escola de Doctorat, Mercé Correa, ha fet balanç de l'activitat d'aquest centre i ha explicat que aquest curs hi ha 185 alumnes de doctorat matriculats, dels quals un 20% són de fora d'Espanya, i ha indicat que el curs passat es van llegir 98 tesis doctoral. En aquest sentit, la rectora ha valorat la labor que està desenvolupant l'escola, «el centre més jove de la nostra universitat, que encara no ha complit cinc anys dâexistència i és ja una pedrera consolidada on es formen cada any els futurs investigadors i investigadores». Â
Per a finalitzar, Eva Alcón ha explicat que «cada any, les universitats espanyoles graduem prop de 10.900 persones amb el tÃtol de doctor o doctora, una xifra que ens situa com el vuitè paÃs del món per nombre dâegressats amb el mà xim nivell de formació. Ãs una xifra prou positiva, però encara tenim camà per a millorar». En aquest sentit, ha defensat la necessitat d'«impulsar la inserció laboral dels doctors i investigadors en el sector empresarial privat si volem que la Universitat puga transferir el seu coneixement a la societat dâuna manera rà pida i eficient. I acà les empreses també tenen una oportunitat de millora. Cal que lâempresariat cree nous llocs de treball vinculats amb la innovació, que obri noves finestres per incorporar la investigació com a part del seu treball productiu».