Oliva estrena un documental sobre la Guerra Civil amb testimonis vius del període
El pròxim divendres, 27 dâabril, a les 20.00 h al Teatre OlÃmpia es presentarà i projectarà el documental Els Camins de la Memòria, en el marc del II Cicle âFem Memòriaâ que organitza lâAjuntament dâOliva. Es tracta dâuna producció ambiciosa de 60 minuts de durada sobre com es va viure la Guerra Civil i la postguerra a Oliva. El documental ha estat produït pel consistori oliver i lâempresa Bon Dia Comunicació.
El treball audiovisual compta amb entrevistes a 16 testimonis directes de la guerra, aixà com dels seus descendents, a 6 investigadors locals del perÃode (Joan Morell, Pura Peiró, Vicent Malonda, Pep Sanchis, Emi Girau i Joan Escrivà ) i a Vicent Fuster, president de lâAssociació Progrés i Solidaritat, fundada a Oliva per recuperar la Memòria Històrica del poble.
Imatges dâarxiu i inèdites
Els Camins de la Memòria conté imatges, fixes i mòbils, dâOliva als anys 30, moltes dâelles inèdites. Els entrevistats han facilitat la documentació amb fotos originals dels protagonistes olivers de la guerra. La producció sâha nodrit també de les fotos de lâèpoca del poble, compilades i facilitades per Edicions TÃvoli. Aixà mateix, cal destacar que sâha aconseguit incloure-hi escenes del reportatge audiovisual Hjelp Spania! (1938), del desaparegut fotoperiodista germà nic-mexicà Walter Reuter. El reporter va estar a Oliva per immortalitzar i gravar la vida dels xiquets refugiats dâaltres parts de lâestat.
Els centenars de xiquets i xiquetes refugiats van ser allotjats en 5 colònies, repartides en edificis diferents del llarg i ample del poble. Segons lâinvestigador local, Joan Morell, Oliva va aconseguir acollir fins a un total de 3.000 refugiats, els quals sâallotjaren en cases particulars i edificis confiscats pels governs republicans locals. Hjelp Spania! de 12 minuts de durada, ha estat facilitada per lâartista noruega Eva Koch, filla de Chris Koch, una de les xiquetes de les colònies de refugiats, adoptada, en acabar la guerra, per la voluntà ria noruega Nini Haslund. Precisament, grà cies a la cooperació logÃstica i econòmica del paÃs escandinau, Oliva i el govern de la República van poder fer front a les despeses generades per les colònies de xiquets.
Un homenatge als alcaldes republicans
El documental aprofita lâocasió per retre homenatge als olivers que van formar part de la vida polÃtica de la República i la guerra. Amb lâobjectiu de fer memòria i reconéixer el seu paper, el documental visibilitza les figures dels cinc alcaldes republicans, la majoria dâells afusellats i exiliats en acabar la guerra: Domingo Escrivà , Vicente Garcia Vallés, Félix Vallecillo, Lorenzo Calatayud, Higinio Granell i Jaume Garcia Ferrando.
A banda de la reivindicació dels alcaldes republicans, Els Camins de la Memòria relata quin era lâambient de revolució al poble, aixà com els episodis de destrucció dâarxius locals i patrimoni religiós. Tanmateix, es compta amb fotos inèdites dels olivers als fronts com el del Jarama, Terol o Extremadura, aixà com dels voluntaris a la División Azul.
Testimonis vius i fills de represaliats
Amb direcció i guió de la periodista Cèlia Cerezo, Els Camins de la Memòria ha arribat just a temps per captar els testimonis vius de la guerra: una supervivent dels 15 olivers refugiats a lâURSS, la xiqueta de Rússia, Antonia Albero (90 anys); dues xiquetes de les colònies dâOliva, Raquel MarÃn (90 anys) i Ana López Barri (89 anys); aixà com José LuÃs Fiol (90 anys), fill de la mestra republicana Carmen Valero, qui va fer classes a lâEscola de xiquetes número 1 dâOliva des del 1923 fins al final del conflicte, quan va ser inhabilitada pel règim de Franco.
Els Camins de la Memòria ha estat lâoportunitat per donar veu als familiars de les vÃctimes del franquisme, aquelles que van ser afusellades els primers anys de la postguerra. Oliva encapçala el nombre de persones de la Safor executades pel franquisme. Se situa per davant, fins i tot, de Gandia. Es compten per 66 els olivers afusellats i soterrats a fosses de Gandia, Sueca i Paterna. En la seua majoria, eren homes dedicats al sector agrÃcola i que, en els darrers anys, havien tingut una certa participació polÃtica al poble. En nombroses intervencions, fills i néts assenyalen que, les darreres dècades, sâhan sentit silenciats, estigmatitzats i abandonats per les institucions.
Lâequip de Bon Dia sâha desplaçat, fins i tot, a Perpinyà (França) per entrevistar a la filla dâun dels dos supervivents olivers del camp de concentració de Mauthausen, José Aunión. Hi hagué un tercer veà dâOliva, Ricard Pellicer, que no aconseguà eixir-ne viu.
En resum, Els Camins de la Memòria és una sÃntesi dâallò que es va viure a Oliva des del 1936 fins al franquisme. La localitat de la Safor, grà cies a la tasca dels investigadors locals, ha aconseguit reunir una bona quantitat dâinformació i testimonis del perÃode, la qual sâha pogut materialitzar en el documental. Amb tot, es mostra el paper que va tindre el poble dâOliva en eixe perÃode de guerres. Rússia, Noruega, França, Ãfrica, Argentina i Oliva són alguns dels punts cardinals dâaquest camà cap a la memòria.
Â