LA VALL D'UIXÓ | CULTURA I ESPECTACLES

Sofía Zarzoso, una jove promesa amb arrelament musical a la Vall d'Uixó que aspira a ser directora d'orquestra

ROSA PIQUER - 18/02/2024

Actualment és la directora de la banda de dones de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, dirigix diversos cors i orquestres de la regió

Sofía Zarzoso Castelló està envoltada de música i de músics des que va nàixer. Els seus pares són músics professionals, els seus oncles també han sigut en algun moment de la seua vida músics del Centre Instructiu d'Art i Cultura (CIAC) de la Vall d'Uixó, el bar de la qual regentava el seu avi, Vicente Castelló, més conegut per 'Sau'.

Als seus 27 anys té clar el que vol: dedicar-se professionalment a la música i ser directora d'orquestra.

Actualment està cursant un màster de direcció d'orquestra a l'Escola Superior de Música d'Alt Rendiment (ESMAR) de L'Eliana; és directora de la banda de dones de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV); directora de l'orquestra de la Societat Musical de L'Aliança, a Vinaròs; directora de l'orquestra i banda simfònica de la Societat Ateneu Musical del Port, a València; directora de la banda musical Santa Cecilia de Sant Mateu; directora de la coral Cantedecor d'Almenara, de la coral de Torreblanca i de la coral Belcaire de Moncofa; i professora d'orquestra, viola i cor del CIAC.

Quan vas començar a estudiar solfeig? Et donaven indicacions els teus pares de xicoteta?

No, a casa mai. Quan vaig començar no els deixava que em digueren res. Jo vaig copiar al meu germà que va començar a tocar la viola. Els vaig dir que jo volia tocar la viola com el meu germà. Amb 7 o 8 anys, llavors vivíem a Albacete, vaig començar a estudiar música en el Conservatori Tomás Torrejón i Velasco. Allí vaig fer preparatori i primer, i en segon de solfeig i instrument ja ens vam vindre a viure a la Vall d'Uixó.

A més de la viola, quins altres instruments toques?

En la banda del CIAC toque el clarinet, vaig començar l'any 2012 i la meua entrada en la banda va ser graciosa. Un estiu la meua mare em va dir què era un clarinet, les posicions i com es bufa. I em va dir que la següent festa de Santa Cecilia anava a entrar en la banda. Jo no sabia tocar el clarinet i així vaig començar.

Tambien he ajudat la meua mare a tocar la mandurria perquè ella portava l'estudiantina del col·legi on treballa. I em va fer igual que amb el clarinet, me'l va donar perquè aprenguera.

Toque també el piano. En el conservatori tenim el piano com a complement secundari i a més a casa tenim un.

Què és per a tu la musica?

Hui dia, tot. És afició, un lloc on t'evadixes de tot i és treball. És el meu mode de vida total.

Vens d'una llarga tradició familiar de músics...

Sí, des de xicoteta tinc relació amb la música. Els meus pares són musicos professionals,el meu pare toca l'oboé i la meua mare el clarinet. A més, els germans de la meua mare sempre han sigut musicos en un moment de la seua vida en el CIAC, i de xicoteta com els meus avis portaven el bar del CIAC, em demanaven que portara el café o el cigaló als músics. Tinc molt vincle amb la música. El meu avi era melòman amb totes les forces, tenia passió per la música.

Quan us ajunteu tota la família, com són les celebracions?

Sempre toquem i cantem. Fem aniversaris simfònics. El meu oncle és cantant, els altres músics. Sempre fem 'comboi'. Fa poc vam fer una festa i tots els oncles van muntar una xaranga i vam fer un volt per la Vall. En la comunió d'un cosí a Gijón organitzem una xaranga i vam anar allí a tocar-li.

Dona i jove, actualment dirigixes la banda de dones de la FSMCV, creus que és el moment de les dones?

Hi ha menys dones que homes, encara que quan vaig començar a estudiar direcció érem molt poques dones. Però si que hi ha dones, encara que eixa oportunitat de poder dirigir una banda o orquestra no la tenen totes.

Però si que és veritat que hi ha menys dones, però per numere és normal que l'home guanye a la dona. Encara que les dones a poc a poc anem eixint.

La música ha sigut un món molt complicat per a nosaltres, igual que amb els instruments. Dones que per exemple toquen el trombó, bombardins o la tuba no hi ha tantes. Dones hi ha, conec, però el número és menor.

Com concilies la direcció de bandes i cors, amb els estudis i tocar en la banda?

Li vaig demanar als Reis Mags que els dies tingueren 48 hores, però no m'ho han portat (es rie). Als matins tinc libe i aprofite per a estudiar repertori i a les vesprades faig classe i dirigisc les agrupacions. Cada dia el dedique a una cosa, i els dissabtes al matí vaig al CIAC.

Amb totes estes obligacions, com traus temps per a estar amb els teus amics?

Em costa però trac temps. Quan torne dels assajos em vaig al Minimal, trac una estona i intent traure un buit sempre, encara que tinga poc temps. M'agrada eixir i és necessari sinó el cap t'explota.

On et veus en el futur?

M'agradaria dedicar-me a nivell professional, com a directora. M'agrada la docència però m'agrada molt liderar grups, estar amb la gent, motivar-los. Això m'encanta.

M'agradaria molt ser directora d'orquestra. La banda m'agrada pel comboi i el que suposa per a les societats musicals que un grup s'ajunte per a fer música perquè els agrada, però l'orquestra m'agradaria més. És parlar de més, però l'Orquestra Simfònica de Castelló, o en orquestres professionals a Espanya que hi ha moltes.