Es fan públics els noms de les persones guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de Gandia 2018
El regidor de Cultura, Joan Muñoz, i el director de lâInstitut Municipal dâArxius i Biblioteques (IMAB), Ãlvar Garcia, han donat a conèixer aquest matà davant els mitjans de comunicació els noms de les persones guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de Gandia 2018:  LVI Premi Ausià s March de Poesia (dotat amb 8.000 ⬠i la publicació de lâobra per Edicions 62 grup Planeta), el XL Premi Joanot Martorell de Narrativa (dotat amb 20.000 ⬠i la publicació de lâobra per Edicions 62 grup Planeta), aixà com el II Premi Joan RoÃs de Corella a la Trajectòria Literà ria:
LVI Premi Ausiàs March de Poesia
Vertical
Ãs un poemari dividit en tres parts («Fils», «Vidres» i «Tornarà s a la mar»), precedides dâun poema proemial i seguides dâun epÃleg amb quatre poemes. Un llibre important en la trajectòria cada cop més depurada i essencial dâuna de les veus més distingides de la seva generació. Un llibre que demostra la importà ncia de les veus femenines en la poesia que sâescriu avui en la llengua comuna dels valencians, els balears i els catalans.
Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952), poeta i traductora, estudià Filosofia a la Universitat de València. El seu primer poemari, Flexo, fou guardonat amb el premi Senyoriu dâAusià s March 1987. El 1988 guanyà el premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores. Més tard escrivà Arena (1992) i Curriculum Vitae (1996). El temps en ordre (2002) fou Premi de la CrÃtica Serra dâOr de poesia 2003. Rebel·lió de la sal (2008) obtingué el Premi de la CrÃtica Catalana de poesia 2009 i el de la CrÃtica dels Escriptors Valencians âManel Garcia Grauâ. Herències (2011), escrit conjuntament amb la poeta Ãngels Gregori, rebé el IV premi de poesia Manel Garcia Grau. València Nord (2014) era el darrer poemari que havia publicat quan el 2018 obtingué el LVI premi de poesia Ausià s March de Gandia amb Vertical. Ãs coautora, amb Karin Shepers, de la traducció de la poesia completa dâIngeborg Bachmann (1995). La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes i figura en diferents antologies.
El jurat, format per Jordi Cornudella (president), Jaume Pont, Maria Josep Escrivà , i Rubén Luzón es va reunir a la Diputació de València el 6 de juliol passat. Hi va actuar de secretari Ãlvar Garcia, director de lâIMAB, en representació de lâAjuntament de Gandia. El jurat va destacar âla qualitat i alt nivell literari, en generalâ, de les 49 obres presentades.
XL Premi Joanot Martorell de Narrativa
Veus, la mar
De la mar es viu. Molts fills, néts, besnéts de mariners aprenien a viure del turisme. Però no tots, ni de bon tros. Un bon grapat dâells, per necessitat o per seducció, perquè la mar també enamora, sâestimaven més embarcar-se.
Amb els pares, encara havien anat a vela. Van ser lâúltima generació que ho va fer. Després es van adaptar a les meravelles de la mecà nica i de lâelectrònica. Van patir la història al llarg de tres guerres, la dâEspanya, la Mundial, la dâAlgèria.
Després, les aigües pudentes, mortes, de la creixent urbanització litoral feien fugir el peix i ells lâhavien dâanar a pescar, com més va, més lluny.
Ells haurien dit que fer com nosaltres tampoc no és tan fà cil. No tothom vol, o no pot, ser oficinista, obrer de vila, cambrer en un restaurant, o dependent de comerç. Ni funcionari. A la mar, de vegades, també hi van els que no saben viure en terra.
Allà el treball era dur, però en temps de sort, els diners fluïen amb certa alegria. Una alegria que sovint es pagava massa cara. A la mar, guanyar-se la vida era i és, també, jugar-se-la.
Veus, la mar reconstrueix lâaventura dâaquella generació de mariners que avui, retirats de la mar, se la miren des del moll, o esquivant turistes pel passeig marÃtim, o des de la caseta a la muntanya que es van fer amb els estalvis. Els seus records encara poblen la mar de goig, de dols, de desitjos, de perills. Només calia escoltar-los.
VÃctor Labrado (Sueca, 1956)
Ha estat professor de llengua i literatura en ensenyament secundari. Entre els anys 2002-2010 va ser coordinador de la Biblioteca Casa-Museu Joan Fuster.
Com a narrador ha publicat La mestra (1995) i una trilogia sobre la postguerra: La guerra de quatre (2002), Quan anà vem a lâestraperlo (2004) No matarà s (Premi Enric Valor de novel·la 2015). Sobre història de la nostra literatura, El segle valencià (Premi dâassaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2007) i Tirant, lâheroi frà gil (2014).
El jurat, format per Pilar Beltrán, Xavier Aliaga, Miquel de Palol i Ignasi Mora (president) es va reunir el 10 de juliol passat a la seu dâEdicions 62 grup Planeta, a Barcelona. Hi va actuar de secretari Ãlvar Garcia, director de lâIMAB, en representació de lâAjuntament de Gandia. 28 van ser les obres presentades.
II Premi Joan RoÃs de Corella a la Trajectòria Literà ria
Ãngels Moreno Vercher (Gandia, 1939)
Ãs escriptora. Ha treballat en el camp de la publicitat i la comunicació. Col·labora en diverses revistes. Durant vint anys ha sigut columnista en lâedició de la Safor del diari Levante-EMV.
Ha publicat Dâahir (Colomar Editors, 1991), un llibre de relats inspirats en fets reals; Potser a setembre (Bromera, 1994), finalista del Premi de Novel·la Ciutat dâAlzira; Malson (Bromera, 2001), Premi de Novel·la Ciutat dâAlzira; Secrets Inconfesables (Bromera, 2013), Premi Alfons el Magnà nim València de Narrativa; Cita a la matinada (Bromera, 2007), Premi VAE de Narrativa Bancaixa, i 96 Hores (Bromera, 2013), Premi de Narrativa Ciutat de València; aixà com diversos relats breus, entre els quals es compten Guinda (Brosquil/El PaÃs, 2015), Lâaltra vida de Neus Castells (Fundació Bromera, 2005), Lâobjecte del desig (Literal, 2006), Cantar i Plorar (Fundació Bromera, 2015) i dâaltres.
A més, és coautora del llibre La Memòria Amagada, dones en la història de Gandia (Ajuntament de Gandia / Ceic Alfons el Vell, 2002).
Lâà rea dâIgualtat, Diversitat i PolÃtiques Inclusives de lâAjuntament de Gandia li va retre homenatge al 2017 (juntament Elvira Ferrer i Araceli Banyuls) com a âDona significativa de Gandiaâ, per la seua aportació a la societat gandiana.
Gala literà ria
Els Premis Literaris Ciutat de Gandia 2018 es lliuraran el pròxim divendres, 23 de novembre, a les 20 hores, al Teatre Serrano. En una Gala literà ria que constarà de dues parts. La primera, serà el lliurament dels premis, conduit per Sènia Mulayani, escriptora i presentadora del programa dâà Punt TV âValència Califòrniaâ.
A continuació hi haurà una segon part musical amb lâestrena de lâespectacle âEls dies i les Donesâ, de les valencianes Sis Veus (la gandiana Eva Dénia, Lola Ledesma, M. Amparo Hurtado, Maribel Crespo, Merxe MartÃnez i Patxi Ferrer), on sâhi retrobaran la música i la poesia.
Les obres guanyadores les publicarà Edicions 62 grup Planeta a finals de gener, principis de febrer. Es presentaran a Barcelona a propòsit de la proximitat de la Fira del Llibre. I a la primavera està previst que els autors presenten les seues obres a la nostra ciutat, dins les activitats que organitza la Biblioteca Central de Gandia.