BURRIANA | SOCIETAT

Un fotògraf de Borriana capta espectaculars imatges d'animals en el riu Millars

CARLOS MEDINA - 30/12/2022 | Fotograf: Héctor Calonge

Héctor Calonge explica que amb “paciència i silenci” es poden albirar tot tipus d'ocells i mamífers

La desembocadura del Millars és un paradís natural desconegut per molts veïns de la zona. Un paratge que utilitzen tot tipus d'animals com a autopista natural per la qual desplaçar-se sense ser molestats pels éssers humans.

És precisament en aquest àrea natural on un burrianense, Hećtor Calonge, explora des de fa un any els seus dues grans passions: la fotografia i la biologia.

Águilas, raboses, senglars… Calonge ens mostra algunes de les imatges més espectaculars que ha pogut captar en els últims mesos, alguna fins i tot durant aquest nadal, en aquesta zona fluvial que discorre entre Borriana i Almassora.

Com si d'àlbum de cromos es tractara, aquest burrianense porta mesos cercant animals pel llit del riu i especialment per la zona de les llacunes.

“Conec els animals que hi ha i vaig cercant-los”, explica Calonge, que destaca “la gran biodiversitat d'aquest paratge que tenim al costat de casa”.

Així, entre les seues noves troballes es troba la gineta, un esmunyedís mamífer que va aconseguir captar gràcies a una cambra nocturna de fototrampeig.

“També m'agradaria creuar-me amb teixons, martes, fures o garduñas”, enumera Calonge, entre la llista d'animals que encara no ha albirat.

Els ocells també són abundants al Millars, on Calonge ha fotografiat a nombroses espècies. Així i tot, encara espera el moment de poder captar a una àguila des de prop amb el seu objectiu zoom 200-600mm per a poder obtenir una foto de detall de l'animal. Un altre dels quals continua cercant és una foto de detall de la garsa real, més esquiva que les blanques habituals.

Calonge destaca els diferents tipus d'animals que campen pel paisatge i que van canviant segons l'època de l'any. Entre les fotos dels últims mesos, es troben les de la garduña, un blauet, una família de senglars o una àguila pescadora.

A més, ha tornat a trobar-se amb una rabosa. Va ocórrer el mateix dia de Nit de Nadal a ple sol i dins del riu: “No em tenia por, caminava, alçava la mirada, m'observava des de 30 o 40 metres i seguia el seu camí”. Precisament l'any passat Calonge ja va aconseguir captar unes boniques imatges d'una rabosa que semblava que posara davant la càmera.

Una altra de les imatges captades en els últims mesos és la d'un blauet. “Vaig col·locar un posador i amb el pas del temps van ser acostant-se, jo esperava, i el vaig captar a pols”, explica Calonge, que porta un any explorant amb la seua cambra aquest paratge.

En aqueix sentit, explica que “la clau és la paciència, tirar moltes hores i estar silenci i en soledat per a no espantar als animals”.

La desembocadura del Millars

El riu Millars és el curs fluvial més important de la província de Castelló, tant en cabal com en longitud. Encara que naix a Terol, a 1.600 metres d'altitud, discorre en la Comunitat Valenciana per les comarques de l'Alt Millars i la Plana Baixa, captant aigües del Penyagolosa i de la Serra d'Espadán.

El Millars desemboca al Mediterrani entre els termes d'Almassora i Borriana. Des de l'any 2000, l'aiguamoll de la desembocadura està declarat, per Acord del Consell de la Generalitat, com a Zona d'Especial Protecció per als Ocells (zona ZEPA).