BENIDORM | ENTREVISTES

Alcalde de Benidorm: "Som una ciutat segura i llista per a rebre als turistes"

GREGORY ESTRELLA - 11/06/2020

Entrevista amb Antonio Pérez Pérez per a conéixer com prepara Benidorm la volta del turisme a la ciutat

Benidorm viu una crisi social i econòmica sense precedent. El fet de viure fonamentalment del turisme, recurs ara mateix inviable, està causant estralls en el teixit econòmic de la localitat alacantina, que espera la volta del turisme internacional com a aigua de maig. De fet, tal com ha explicat l'alcalde de Benidorm, Antonio Pérez, en aquesta entrevista amb elperiodic.com, les pèrdues per al sector podrien aconseguir els 6.000 milions d'euros. La ciutat espera tornar a rebre prompte al turista nacional, encara que fins que no s'òbriga l'espai aeri la localitat no podrà reprendre la seua activitat normal.

PREGUNTA. Què queda pendent per reobrir-se a la ciutat?

RESPOSTA. Desgraciadament el que tenim és una nova realitat, no una nova normalitat, per tant, això a fet que desafortunadament queden molts locals per obrir a Benidorm. Aquesta és una ciutat molt vinculada al turisme i, evidentment, encara que es vaja permetent l'obertura de certs espais encara considerem que no hi ha res obert per a una capacitat internacional.

P. Com d'important és el turisme per a Benidorm i quin impacte econòmic suposa el Coronavirus a això?

R. El turisme per a Benidorm ho és tot. Ja fa més de set dècades que es va vincular el seu present i el seu futur al turisme i, per tant, les conseqüències es noten molt en el que és la destrucció del teixit econòmic. Hi ha una crisi social i econòmica sense precedents. Caldrà veure com es desenvolupa en el futur tant immediat com en el mitjà i llarg termini. Requerirà d'un pla nacional d'especial protecció en les destinacions turístiques de sol i platja que som el gran tractor del turisme d'Espanya que, a més, és una de les principals indústries del país. Per tant, no és una qüestió exclusiva de Benidorm, encara que l'estiguem patint moltíssim.

P. I les xifres de pèrdues en què número se situen?

R. Mai hem tingut una experiència d'aquest tipus. Però, en un any podríem establir que el sector tinguera unes pèrdues d'al voltant d'uns 6 mil milions d'euros.

P. Quines mesures s'han pres per a tractar de frenar aqueixes perdudes?

R. Les que ens permet la competència. En primer lloc, reclamar al Govern que ens allibere els fons del nostre superàvit. Benidorm ha fet una gran gestió econòmica i té diners que no pot gastar perquè formen part de l'exercici anterior. Ens han permés alliberar un 20% després d'un decret aprovat en plena pandèmia. En el nostre cas aqueix percentatge es xifra en 1.424.000 euros que hem derivat íntegrament a atendre les famílies.

A més, tenim molts projectes d'àmbit d'acció social com, per exemple, atendre l'alimentació de prop de mil xiquets i xiquetes que des del tancament dels col·legis s'han quedat absolutament desprotegits. Diàriament, des del principi del mes d'abril, es veuen beneficiats per beques de menjador per la Conselleria de Educació

També, hem reforçat tots els serveis socials, hem incrementat dotacions policials, unificat serveis d'atenció com, per exemple, els departaments de psicologia, que han treballat en una acció comuna per a l'atenció psicològica dels veïns. Així mateix, s'ha habilitat un alberg per a persones sense sostre que va ser provisional, però que s'ha mantingut obert fins a l'entrada en la Fase 2, un dels pocs a la província i l'únic a la comarca. Al final crec que som una ciutat que atén les persones.

I, en l'àmbit empresarial, s'ha destinat 2.600.000 euros a les ajudes per a autònoms comerços empreses i PIMES del pressupost corrent municipal. A més, estem treballant en un projecte que es diuen «Benidorm destine turístic intel·ligent més segur». Amb això, desenvolupem un programa que es diu «Pati Recovery» que es fonamenta en el seguiment i en l'atenció al turista amb tecnologia. Era un projecte que llancem com a pilot al setembre de l'any 2019 i que hem reconvertit dirigint-lo a garantir la seguretat sanitària amb protocols en cada sector de la ciutat perquè tinguem un segell de destinació més segura. Per exemple, una part d'aqueix projecte passa per la realització de test massius, que iniciem amb els serveis essencials i bàsics de l'administració, i que ara ja està en la fase d'atenció a les pròpies empreses del sector turístic.

P. Quant a les platges, com es va decidir la divisió de l'arena per parcel·les?

R. Ho decideix el Govern d'Espanya quan ens trasllada els protocols que ha treballat el ICTE a través d'un encàrrec del Ministeri de Turisme que es manifesten en el Boletín Oficial del Estado del dia 23 de maig i el protocol Platges Segures de la Generalitat Valenciana que se'ns traslladen el 27 de maig. La planificació i redacció que dúiem a terme era pràcticament coincident amb tots els protocols de compliment obligat. La parcel·lació apareix ja com el regulador idoni per a garantir la distància física, que a Benidorm hem interpretat com la garantia de la persona usuària de platja que tots els altres respectaran aqueixa distància física cap a la seua persona, és a dir, naix de la llibertat i de la seguretat de les persones que usaran la platja.

P. Com s'ha pres aquesta mesura entre els veïns que freqüenten les platges?

R. La gent que freqüenta les platges i que ha viscut la pandèmia confinat, de manera modèlica i exemplar per noranta dies està aplaudint aquesta mesura. També ho fa el sector sanitari. Després hi ha gent que no, però els responsables polítics tenim una llei que complir que no fem nosaltres. Estem vivint una pandèmia que s'ha emportat a molta gent per davant que no hem pogut acomiadar i multiplicat per sis o set, ja que els date no estan del tot clars a Espanya. Ningú ha combatut el virus encara. L'OMS no ha baixat les alertes, segueixen les restriccions de mobilitat, per tant, cadascun té una apreciació personal, però un alcalde ha de complir la llei i amb la seua obligació.

P. Comenta que està atenent la premsa estrangera, hi ha interés per tornar a Benidorm?

R. Hi ha molt d'interés per tornar a Benidorm, però sempre que s'oferisca seguretat. Cadascun ha viscut la pandèmia com l'ha viscuda, alguns estan en fases més avançades que Espanya, uns altres estan vivint els pics ara, etc. Per descomptat, hi ha una seguretat que hem de garantir que és la física, així contribuirem a una seguretat sanitària que ens permeta trencar una barrera que existeix que és la seguretat emocional de les persones. Evidentment, qui no ha viscut la pandèmia en les seues carns o en el seu entorn possiblement té una visió del món que hi ha una normalitat que és la de sempre, però nosaltres estem en una nova realitat i volem garantir la seguretat de tots.

P. Quin missatge es llança al turista?

R. El d'una ciutat més protegida, un Benidorm més segur. Ja érem molt segurs en l'humà, ja que, en tots els mostrejos, enquestes, seguiment en les xarxes, etc. la seguretat *huma, la sensació de seguretat a la ciutat superava en percentatges al clima i les platges. És el valor que més destacava tot el que vènia a Benidorm, la seguretat. Ara aqueixa seguretat a més ha de ser en la salut. Fins que no hi haja una vacuna o un tractament s'haurà de conviure amb el virus i solo les mesures que puguem prendre és el que ens allunyarà del virus. Som una ciutat segura i llista per a rebre als turistes.

P. Quan creu que podrem veure als turistes a Benidorm?

R. Jo crec que quan s'òbriga la mobilitat nacional, que serà la primera a obrir, l'activitat turística tornarà, però fonamentalment les destinacions turístiques potents en volum i quantitat necessitem la connectivitat aèria, això arribarà amb l'obertura de l'espai aeri.