ALZIRA | CULTURA I ESPECTACLES

Jesús Mollà, Mariano Casas, Francesc Cholbi i Carles Arbat, guanyadors dels premis PLCA 2023

ELPERIODIC.COM - 03/11/2023

Aquest divendres s’han fet públics els guardons de les categories de narrativa juvenil, narrativa infantil i àlbum il·lustrat de la XXXV edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. Els guardonats en aquestes tres modalitats han sigut: Jesús Mollà, en narrativa juvenil; Mariano Casas, en narrativa infantil, i Paco Cholbi i Carles Arbat, en àlbum il·lustrat.

Helena, de Jesús Mollà, Premi de Narrativa Juvenil Carme Miquel

Jesús Mollà ha guanyat el 1r Premi de Narrativa Juvenil Carme Miquel per l’obra Helena. L’autor enceta, així, aquest guardó, promogut per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, que ret homenatge a la professora i escriptora Carme Miquel, protagonista també en les Jornades Culturals dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2023. Aquest guardó està dotat amb 16.000 euros.

El jurat, format per Rosa Sanchis, Sandra Montserrat, Josep Antoni Fluixà, Alícia Martí i Marc Senabre, ha elegit l’obra guanyadora per unanimitat, entre un total de 18 títols presentats. Els membres que el conformen han destacat la capacitat d’explicar una història tan dura i, per desgràcia, tan actual amb un llenguatge amé i atractiu. Així, han celebrat «una novel·la necessària i fantàsticament escrita».

Helena és el relat de la lluita d’una adolescent, que forma part d’una família que el veïnat descriuria com a normal, per a sobreviure al perill secret que l’assetja a casa. La novel·la indaga les contradiccions i les dificultats que tenim com a individus i com a societat per a protegir i protegir-nos de les amenaces que poden representar per a nosaltres els membres de la nostra pròpia família.

En paraules de l’autor, l’obra està concebuda «com una reflexió sobre les fallides de la institució familiar i les dificultats que tenim com a societat per a rescatar els qui hi són víctimes. A través de la protagonista, la novel·la indaga els efectes que la desprotecció familiar té sobre els menors, en les situacions de risc i desempara que viuen a casa, en les emocions contradictòries que experimenten i que dificulten, per no dir que impedeixen, denunciar els abusos o els maltractaments que pateixen, i apunta també cap a les seqüeles que aquestes situacions tindran en el seu desenvolupament personal».

«Helena sap que només demanant ajuda fora de casa pot salvar-se, però també sap que fer-ho suposa trencar la unitat familiar i carregar amb un sentiment de culpa per haver traït els seus. La lluita d’Helena és terrible, perquè no lluita només contra l’amenaça, sinó que s’enfronta també als prejudicis i a la tradició que han considerat la família com una institució sagrada la protecció de la qual està per damunt del benestar propi. Helena no és una heroïna, només una supervivent afortunada», explica l’autor.

Aquesta novel·la comporta un canvi de registre en la literatura infantil i juvenil de Mollà, que fins ara havia treballat des del prisma del gènere fantàstic. En aquest sentit, l’autor ha assenyalat que la preocupació social és una constant en la seua creació, però la temàtica d’Helena li va exigir «adoptar un punt de vista més realista, que evitara qualsevol temptació d’evasió literària».

Mollà ha celebrat aquest premi com un reconeixement al seu treball i, també, «un trampolí poderós per a la difusió d’aquesta novel·la». «Obtindre un guardó tan prestigiós és exquisit», ha admés i ha assegurat que encara està recuperant-se «d’aquesta meravellosa sorpresa».

Jesús Mollà (Tavernes Blanques, 1961) va estudiar Filosofia a la Universitat de València i, des de l’any 1988 i fins a la seua recent jubilació, s’ha dedicat a l’ensenyament d’aquesta disciplina. També ha alternat les ocupacions pedagògiques amb les literàries. Com a escriptor, ha publicat les novel·les Aiguablava (Premi de Narrativa Juvenil Vila de Paterna), El jove que va perdre el nom i El tresor de Karim, i l’obra teatral Dues passes més enllà (Premi de Teatre Juvenil Germà Muntaner Vila de Paterna). L’any 2019 va canviar de registre i va publicar en castellà l’assaig Los animales de los filósofos, una obra de divulgació filosòfica de caràcter introductori i general, que ara ha aparegut en valencià en l’editorial Bromera.

La vall del tresor, de Mariano Casas, Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre

Mariano Casas ha guanyat el 28é Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre 2023 per l’obra La vall del tresor. El guardó, patrocinat per Edicions Bromera, està dotat amb 3.000 euros.

El jurat, format per Bernat Bataller, Beatriu Cajal, Immaculada Cerdà, Belén Balaguer i Paula Soriano, ha elegit l’obra guanyadora per majoria, entre un total de 15 títols presentats, i ha destacat el ritme àgil d’una obra que tracta temes molt reals i delicats, com són els enfrontaments familiars per temes d’herència. També és un cant al poble, al seu valor natural i, alhora, a la necessitat de dinamització econòmica del món rural.

D’altra banda, l’autor Oriol Canosa ha quedat finalista en aquest premi amb l’obra La volta al món en 40 dies, una paròdia actual del clàssic de Verne, però aquesta vegada amb un camió ecològic i autosostenible. Segons ha destacat el jurat, es tracta d’una obra enginyosa i entretinguda, plena d’ironia i humor.

La vall del tresor conta la història de La Fustera, la casa familiar que habiten Xavi i sa mare, que passarà a mans de dues cobdicioses germanes que volen convertir-la en un hotel rural. Per això, Xavi i la seua cosina Clara començaran una cursa contra rellotge per a evitar-ho. L’única opció que tenen sembla ser trobar el tresor de Carraca, un muntó de diners i joies que l’antic propietari de la casa va amagar al començament de la Guerra Civil i que des de fa dècades tol el món busca i ningú no ha trobat. Però, a més del seu enginy, la història els donarà una nova oportunitat.

En paraules de l’autor, La vall del tresor no és una aventura exòtica. Té lloc a la Ribera, en terres de tarongers ran del Xúquer, molt concretament a la Vallfarta, però podria estar situada en qualsevol espai on estem arrelats i que estimem. Parla de la recerca d’un tresor, però també de la voluntat de lluitar per a aconseguir el que volem, sense defallir. També anima a valorar el que tenim a tocar, l’espai que ens envolta i que forma part de les nostres vides.

«Guanyar un premi tan important en l’àmbit de la literatura infantil després de vora vint-cinc anys publicant per als més joves suposa una gran alegria i un formidable estímul per a continuar avant», ha expressat Casas. «Un premi com aquest et diu, d’alguna manera, que no ho estàs fent malament, que hi haurà lectors que s’endinsaran en el teu món, gent que viurà en companyia dels teus personatges les peripècies que has imaginat i que, potser, s’animarà també a escriure les seues pròpies ficcions i a compartir-les amb altres lectors», ha afegit.

Mariano Casas (València, 1963) ha publicat vora una dotzena de novel·les juvenils d’aventures, d’intriga o amb rerefons històric. També ha fet incursions en la ficció per a adults (Les ales de Mercuri) i en els estudis històrics (L’itinerari valencià de Lady Holland, Tupper i la guerra del francés a terres valencianes). Ha rebut diverses distincions, com ara el Premi de l’IIFV a la millor novel·la juvenil de 1999 per Pirates de la Marjal, el Premi Enric Valor de Novel·la Juvenil de 2004 i 2022, el Premi Samaruc a la millor novel·la juvenil de 2022 per Els secrets de l’Eixample o el Vila de Teulada de 2020 per El carrer 722.

El monstre Petorro, de Paco Cholbi i Carles Arbat, Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat

L’autor Paco Cholbi i l’il·lustrador Carles Arbat han guanyat el 8é Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna per la seua obra El monstre Petorro.

El jurat, format per Anna Ballester, Pilar Martín, Verònica Aranda, Josep Gregori i Rosa Mengual, ha elegit l’obra per unanimitat, entre un total de 19 títols presentats, i ha destacat la qualitat i els detalls de les il·lustracions, així com l’humor i la temàtica del relat. El guardó, patrocinat pel Consorci Ribera i Valldigna, té una dotació de 6.000 euros.

L’àlbum premiat relata la història del monstre Petorro, que ha estudiat molt per arribar a ser un bon monstre i fer molta por, però que un dia descobreix que és un monstre diferent amb un superpoder que el farà molt famós. Així, aquesta història ens recorda que el camí cap a la felicitat no rau en la por i l’odi, sinó en l’alegria i l’amor.

Tots els membres del jurat coincideixen en el fet que és una obra molt completa i divertida que ajudarà els més menuts a superar les seues pròpies pors. Han destacat el joc que donarà la cançó inclosa en el text i la combinació del tema monstres amb l’humor que provoquen els pets.

«Amb aquesta obra he intentat reivindicar l’amor en general», ha assenyalat Paco Cholbi, que ha afegit que, en el transcurs de la trama, «es pot apreciar l’amor a la família i a les tradicions, l’amor als centres educatius i els seus docents, l’amor cap al bé comú i, també, l’amor propi».

Per la seua part, l’il·lustrador Carles Arbat ha afirmat que «il·lustrar aquesta obra ha estat un regal. L’humor sempre t’obre una porta a treure ferro a les coses i a explicar-les d’una manera més oberta. Estem en un moment en què ens fa falta riure. Tot és dramàtic i bastant desencoratjador. Falta esperança i aquest conte és un bri de color dins aquelles coses que ens angoixen».

«D’altra banda, aquesta és una d’aquelles històries que et permet recrear tot un univers més enllà del que pugui arribar a explicar el text. Aquesta, per a mi, és la gran virtut dels contes il·lustrats, i que el lector pugui passar-se estona observant les pàgines i imaginar què hi passa. Potser hi ha algun element que no s’hi explica, però que et fa connectar amb el que viu el personatge i el seu entorn», ha explicat Arbat.

Paco Cholbi (Xàbia, 1981) ha dut a terme una vida dedicada a l’educació, la música i la promoció cultural. Des del 2005, ha treballat com a mestre i, actualment, exerceix com a professor de Primària i Música al CEIP Graüll de Xàbia. Fora de l’aula, el seu amor per la lectura i la literatura infantil l’ha portat a treballar com a contacontes en el seu temps lliure, i així ha enriquit la vida dels més joves amb la màgia de les paraules i les històries.

Carles Arbat (Bescanó, Girona, 1973) va estudiar a l’Escola d’Art d’Olot, on s’especialitzà en disseny gràfic. Una vegada acabats els estudis va orientar la seua carrera cap al camp de la il·lustració, que és el llenguatge amb què se sentia més identificat. El seu treball professional se centra en l’àmbit editorial i educatiu, tant infantil com juvenil i adult. Ha il·lustrat llibres per a diverses editorials a escala nacional, europea i americana. També ha col·laborat en revistes com Cavall Fort i El Tatano.

Arbat és autor de nou àlbums il·lustrats entre els quals hi ha Vet aquí una nit de Reis, El Rei del Cul Vemell, Lletraferit o Volem que tornin les vaques boges! (Editorial Diálogo). Aquesta última obra va obtindre el Premi Llibreter 2005 en la categoria d’àlbum il·lustrat. Des del seu estudi continua il·lustrant projectes amb il·lusió a fi que els seus dibuixos puguen fer somriure, pensar i viatjar menuts i grans.

MÉS FOTOS