Una revista científica internacional publica la investigació de la farmacèutica almussafenya María Sebastián
La investigació realitzada per la jove farmacèutica almussafenya MarÃa Sebastián Morelló en el marc de la seua tesi doctoral, superada amb èxit en 2017, ha sigut acceptada i publicada per la prestigiosa revista internacional especialitzada en farmà cia 'Drug Delivery and Translational Researh'. L'estudi, realitzat pel Grup de Recerca en Desenvolupament de Noves Formes Farmacèutiques de la Universitat CEU Cardenal Herrera, del que forma part Sebastián, ha desenvolupat uns inserits oculars fets amb materials polimèrics bioadhesius que permeten millorar el tractament d'infeccions bacterianes en els ulls com la queratitis corneal o la endoftalmitis bacteriana.
La revista cientÃfica internacional de l'à mbit farmacèutic 'Drug Delivery and Translational Researh' ha publicat recentment un estudi realitzat pel Grup de Recerca en Desenvolupament de Noves Formes Farmacèutiques de la Universitat CEU Cardenal Herrera que mostra el resultat de la tesi doctoral de l'almussafenya MarÃa Sebastián Morelló, amb la qual la professora d'aquesta institució educativa va aconseguir el passat 2017 la qualificació d'excel·lent "cum laude".
La recerca, que han dirigit la degana de la Facultat de Ciències de la Salut de la CEU UCH, Alicia López Castellano, i Cristina Balaguer , i en la qual també han participat en qualitat de coautors els professors MarÃa Aracely Calatayud i Vicente Rodilla, obri una nova via en el tractament d'infeccions oculars. Tal com expliquen, "la quantitat de fà rmac que travessa la còrnia aplicant cremes o gotes és molt limitada i és necessari desenvolupar altres fórmules alternatives més eficaces d'administració per via ocular".
En aquest sentit, l'equip de MarÃa Sebastián ha desenvolupat un nou inserit per a l'administració ocular d'un antibiòtic, el moxifloxacino, indicat en casos d'infeccions bacterianes en els ulls com la queratitis corneal o la endoftalmitis bacteriana. "Quan apliquem crema o gotes en els ulls s'activen els mecanismes de defensa del globus ocular, com les llà grimes, la qual cosa dilueix el fà rmac aplicat. En ocasions menys d'un 5% del fà rmac administrat amb aquestes formulacions aconsegueix penetrar en l'ull de forma efectiva", expliquen.
Funcionament del nou inserit ocular
Per a ampliar aqueix percentatge, han treballat "en el desenvolupament d'inserits oculars, que són discos o cilindres molt prims, fets amb materials polimèrics bioadhesius, que es col·loquen a l'interior de la parpella, s'adapten a la forma de l'ull i van alliberant de forma controlada el fà rmac a administrar a través de la còrnia, dissolent-se després del tractament", expliquen els autors.
"Perquè puga utilitzar-se en humans ha de recórrer un llarg camà amb nombroses proves in vivo, primer en animals i posteriorment en persones. No obstant açò, aquesta recerca és un pas més que ara, amb la publicació en aquesta prestigiosa revista d'à mbit internacional, està a la disposició de tota la comunitat cientÃfica", ressalta MarÃa Sebastián.
"Ãs molt satisfactori i produeix una gran alegria veure que tot el treball realitzat durant els últims cinc anys ha obtingut aquest resultat. Per a un cientÃfic és molt important que el seu treball no es quede en un calaix i que el seu esforç es convertisca en un granit d'arena per a continuar cap a avant", assenyala.
Durant el procés, han analitzat l'eficà cia de diferents tipus d'inserits, utilitzant polÃmers bioadhesius amb diferents caracterÃstiques fisicoquÃmiques, per a comparar entre si quin d'ells podia aconseguir el grau de permeabilitat òptima per a l'administració del moxifloxacino.
Finalment, els investigadors han aconseguit desenvolupar un inserit molt prim, prà cticament transparent i de fà cil adherència a la mucosa ocular, que proporciona concentracions oculars de moxifloxacino a través de la còrnia superiors a altres formats d'administració que actualment es comercialitzen, inclosa la via oral.
Â