ALICANTE | EDUCACIÓ

Una tesi de la Universitat d’Alacant analitza vivències de dones que han patit mutilació genital

ELPERIODIC.COM - 24/05/2022

La investigació, realitzada per Ana Isabel Gutiérrez García, està integrada per un compendi de publicacions que ofereixen una visió completa del problema

L'estudi va ser defensat en la institució alacantina la setmana passada amb la intenció de fer-la coincidir amb el Dia de l’Àfrica, que té lloc el 25 de maig

 

Titulada Vivencias de mujeres que han sufrido la mutilación genital femenina como factor sensibilizador de la función preventiva de los profesionales de salud en la provincia de Alicante. Un estudio fenomenológico y formativo, el passat dia 17 de maig va ser defensada en la Universitat d'Alacant aquesta tesi per part de la investigadora Ana Isabel Gutiérrez García, professora del Departament d'Infermeria de la UA. L'elecció de la data no va ser fútil, sinó que es va ser triada perquè coincidira en proximitat amb la celebració del Dia de l’Àfrica, el 25 de maig, continent originari d'aquesta pràctica que vulnera els drets humans de dones i xiquetes, concreta la investigadora.

La tesi, realitzada per compendi de publicacions, naix del si del grup d'investigació Infermeria i Cultura de les Cures i amb la intenció de conèixer una de les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut com és la mutilació genital femenina, concentrada majoritàriament a l’Àfrica, però estesa mundialment a causa dels moviments migratoris.

Per a aquest objectiu, Gutiérrez García va entrevistar i va realitzar múltiples històries de vida de dones que van viure la pràctica durant la seua infància als seus països d'origen, i després de l’anàlisi es van redactar diferents articles científics. Afirma que «estem en disposició de difondre resultats com la importància del procés d'aculturació a les societats de residència per a reflexionar sobre la mutilació genital femenina, les conseqüències per a la salut, per a la sexualitat i, per descomptat, per a visualitzar-la com una forma de violència de gènere». «Aquest canvi en l’actitud, malgrat ser viscut per les dones subsaharianes com un procés alliberador, pot representar una nova forma de discriminació que derive en altres formes de violència», lamenta la professora.

En aquest sentit, dels qüestionaris als professionals sanitaris que va realitzar la investigadora, s'extrauen altres conclusions importants de l'estudi, en aquest cas, sobre els seus coneixements i sensibilitats davant la pràctica. «Estan situats en la millor posició per a generar aquest canvi en l'actitud de la dona migrant, cuidar-les des de l'adequada competència cultural. No obstant això, encara que estan motivats, encara presenten deficiències en els coneixements sobre la mutilació genital femenina, les conseqüències i els recursos disponibles per a l’abordatge», concreta Gutiérrez,  que afig que «es fa, per tant, indispensable potenciar la formació en aquest àmbit amb la finalitat de millorar la qualitat de les cures i oferir una atenció d'acord amb les necessitats detectades d'aquest col·lectiu».

La investigació ha permès la redacció dels sis manuscrits que formen la tesi, tres dels quals ja han sigut publicats en revistes d'alt impacte científic, el quart està en procés de publicació, el cinquè ja ha sigut acceptat en altra revista científica i l'últim ha sigut objecte de difusió a través de comunicacions en congressos internacionals. D'aquesta forma «pretenem més visibilització d'aquesta pràctica que derive en una conscienciació social i una millora en la vida de les dones migrants d'origen subsaharià i dels professionals sanitaris que les atenen», manifesta Gutiérrez.

Pel que fa a la metodologia de l'estudi, la investigadora de la UA ha utilitzat diferents tècniques com la recopilació de les històries de vida en combinació amb línies de vida, qüestionaris qualitatius, entrevistes i observació participant. Crida l'atenció l’ús conjunt d'històries de vida i línies de vida que, segons explica Gutiérrez, «van ajudar a establir el guió de la següent entrevista en detectar incongruències o buits en la narració, i van comportar una forma de triangulació de les dades, van establir en ordre cronològic els esdeveniments de la vida i van ajudar a la comprensió d'aquests en el context en què es van produir». «Aquest article no estava planificat al principi, va sorgir d'intentar solucionar les dificultats idiomàtiques que estàvem tenint. Considerem que l'ús de la creativitat ajudarà a millorar la investigació de col·lectius que precisen noves formes d'expressió. Aquesta va ser una troballa inesperada», matisa.

Concretament, els articles que formen la tesi de Gutiérrez es titulen “Liderazgo entre mujeres que trabajan para erradicar la mutilación genital femenina: el impacto del cambio ambiental en momentos transculturales”, “Historias de vida y línea de vida: una simbiosis metodológica para el estudio de la mutilación genital”, “La mutilación genital femenina como una norma social: examinando las creencias y actitudes de las mujeres en la diáspora”.

Altres resultats derivats del procés d'investigació són “Análisis sobre la intervención de un programa educativo con mujeres sometidas a mutilación genital femenina en Guinea-Bissau” (va ser una intervenció finançada per la Universitat d'Alacant, des de Cooperació Internacional, i es va dur a terme amb integrants del grup Infermeria i Cultura de les Cures que van aprofitar el viatge per a enviar material educatiu i sanitari i maximitzar la generació de líders contra la mutilació dins de la mateixa comunitat), “Siempre es dificil para la mujer: análisis de las historias de vida de mujeres migrantes subsaharianas”, i, finalment, “Mutilación genital femenina: conocimientos y actitudes en profesionales sociosanitarios de la provincia de Alicante”.

MÉS FOTOS