La pel·lícula "King Kong" està carregada de racisme, segons una investigació de la Universitat d'Alacant

El racisme està implícit en la pel·lícula King Kong, una cinta en la qual la xenofòbia també hi és present, i que encarna la por dels blancs a la raça negra. Aquestes són algunes de les conclusions a les quals ha arribat l’investigador de la Universitat d’Alacant Juan Antonio Roche Cárcel.

En un moment històric dominat pel crack econòmic del 1929, la indústria cinematogràfica nord-americana produeix la pel·lícula de 1933. És aquest mateix crack el que està darrere de la por a l’altre, present en la versió de 1933 de King Kong. Roche Cárcel, expert en sociologia de la cultura i de les arts, veu demostrada la relació entre la crisi, la por i la xenofòbia del cinema de terror en general i King Kong en particular, i com aquesta pel·lícula palesa la por dels blancs a la raça negra. L’anàlisi i els resultats s’acaben de publicar en l’article científic «King Kong, the Black Gorilla» en la revista Quarterly Review of Film and Video.

Cinc arguments del racisme implícit

Quatre anys després de produir-se el crack econòmic de 1929 ix la pel·lícula King Kong. Era l’any 1933. L’article científic prova la vinculació del cinema del terror amb la crisi, el sorgiment de la por entre els ciutadans i l’augment de la xenofòbia. Com recorda Roche, «en els moments de crisi augmenten les pors, i entre aquestes pors creix la xenofòbia, la por a l’altre». La gran crisi econòmica de l’època implica la desocupació massiva i un èxode de població, que es trasllada dels estats meridionals a les grans ciutats, estats poblats per gran nombre de persones de raça negra. La por a la crisi i la por a la raça negra es retroalimenten.

Aprofundint més en aquest context, es produeix la gran migració, que es concentra en guetos. Un altre dels factors que s’hi suma és la legislació de les grans ciutats, que obstaculitzen el desenvolupament dels negocis de les persones de color. Tot això, assenyala l’investigador de la UA, «és el que genera un brou de cultiu de por a l’altre. Una por a la qual s’uneix el sistema ideològic patriarcal, colonial i racial que intensifica encara més la discriminació de la raça negra. Això es porta al pla imaginari, en el mite de King Kong. En aquest imaginari, les persones de color són convertides en animals (goril·les i micos) i, a més, els blancs tenen por a la seua potència sexual, i que violen les seues dones. En el pla imaginari i ideològic, aquestes persones, que són monstres, viuen a l’illa de la Calavera». Recorda Roche que en la cinta del 1933, l’illa es percep com un lloc «verge, hostil, salvatge, allunyat de la civilització, on no ha arribat la història. Un lloc que sembla com si el colonitzaren els blancs quan hi arriben, i on viuen éssers monstruosos, estranys”.

El sociòleg veu com tot aquest context econòmic, polític, social i cinematogràfic es concreta en el personatge del goril·la King Kong. Per a aclarir aquesta metàfora, Roche afegeix com, al principi de la pel·lícula, «apareixen unes escenes que mostren els efectes catastròfics sobre els més pobres i els barris més marginats», escenes sobre les quals afirma que «es van censurar. Però donen idea que la pel·lícula es va crear des d’aquesta concepció».

El racisme està implícit en diversos arguments. Aquesta és la tesi que defensa l’investigador. El primer argument és qui és King Kong: és un negre. Com a mostra d’aquesta postura, Roche apunta la frase «estem farts de tenir goril·les a la nostra ciutat», que diu un dels personatges, la senyora de classe mitjana i raça blanca en el moment de la pel·lícula que està en el teatre i està a punt de presentar l’espectacle de King Kong encadenat en el teatre.

Un segon argument en el qual el racisme està implícit és que no apareix cap treballador negre en tota la pel·lícula. I quan hi apareix és exclusivament a l’illa de la Calavera, i és una tribu salvatge i antiga. O com, quan mor King Kong i cau del gratacel, «cap periodista ni ciutadà és de color. Tampoc no en veiem cap en l’escena del teatre: totes les persones són de raça blanca. Fins i tot, en acabar l’enregistrament de la pel·lícula, l’equip de realització, directors, productors i artistes, es fan dues fotografies; en una només hi ha blancs. En l’altra apareixen els blancs i, situats darrere, representats i vestits com els de la tribu de l’illa, veiem negres». Per a Roche és molt sorprenent aquesta absència total de personatges de raça negra en tot l’enregistrament. Com si la crisi no afectara les persones de color que, d’altra banda, és als qui més els afecta”.

El tercer argument que sosté la seua afirmació de racisme implícit en la cinta de 1933 és com són tractats els negres, i és com a primitius i amb voyerisme de tipus caçador i colonial. Veiem els negres vestits com a goril·les, realitzant un ritu. Els blancs porten càmeres i rifles, «com si la càmera fóra un element de colonització del territori», assenyala. «King Kong es menja els negres i aquests sacrifiquen la xica més jove de la tribu per a donar-li-la al goril·la. En canvi, no es menja la dona blanca perquè s’enamora d’ella, en una mostra de bestialisme sexual». Amb tot, el científic afirma que la cinta està carregada de racisme unit a sistema patriarcal i colonialisme.

Encara troba l’investigador un quart argument per a afirmar com el racisme està implícit. «King Kong és un objecte de desig i temor». Explica Roche com, en l’art occidental, les dones han sigut considerades objecte sexual, de desig i de temor. Els blancs van al rescat de la dona blanca.

I, finalment, un cinquè argument suportat pel món on viuen els negres. «Són barraques, no coneixen l’agricultura, usen llances, tampoc coneixen la tecnologia; és un món perdut i no civilitzat el de l’illa de la Calavera, en clar contrast amb la civilització de la ciutat de Nova York».

Per al sociòleg, darrere de la pel·lícula «hi ha un sistema racial, colonialista i patriarcal. El film intensifica el racisme, recrea aquestes pors de la població i les espectacularitza. L’imaginari cinematogràfic dramatitza, intensifica la realitat i incrementa l’emocionalitat. La idea que és a la base de la pel·lícula és la de la societat que eixirà de la crisi. La successió d’escenes així ho mostra: la pel·lícula parteix de la crisi; el monstre que mata; la xica és rescatada, i la possibilitat que la societat eixirà de la crisi». Per a Roche és evident que «les pors de l’època s’encarnen en un goril·la de trenta metres, com també en els edificis de Nova York i la crisi de l’època».

Aquest mateix argumentari de racisme és present en altres cintes de l’època com són El naixement d’una nació o Tarzán de los monos, afirma Juan Antonio Roche Cárcel.