Descobreixen una nova espècie d’un estrany insectívor fòssil de fa 16 milions d’anys
La nova espècie dâinsectÃvor, trobat al jaciment paleontològic de Mas dâAntolino B, sâha presentat en la prestigiosa revista Historical Biology i rep el nom cientÃfic Plesiodimylus ilercavonicus, en referència al poble iber dels ilercavons, que van habitar part de les actuals provÃncies de Castelló i Tarragona.
Aquesta famÃlia es caracteritza per tenir unes dents que sobreïxen de la mandÃbula, amb un esmalt dental més gruixut que altres mamÃfers, i la presència de quatre molars (dos en cada hemimandÃbula, o cadascuna de les mandÃbules; i els altres dos en cada hemimaxil·la). Aquests carà cters els devia proporcionar un aspecte estrany, amb unes dents sobredimensionades.
A més, amb lâestudi de la dentició dâaquesta espècie i especialment amb el tipus de desgast patit per lâesmalt de les dents, es pot conjecturar una alimentació basada principalment en gasteròpodes, el grup més nombrós dels mol·luscos, segons han destacat Crespo, Ruiz Sánchez i Montoya, també investigadors del Museu Valencià dâHistòria Natural, i Marc Furió.
Fins al moment, la troballa de material dâaquest grup animal a Araia dâAlcora és lâúnic registre de la penÃnsula Ibèrica, i se suma al dâaltres espècies procedents dâEuropa central, com alguns tipus de hà mster i altres rosegadors, ratpenats i insectÃvors, els quals evidencien una etapa dâintercanvi faunÃstic entre Ibèria i Europa central al miocè inferior.
Per a lâobtenció de les restes fòssils de petits mamÃfers sâha dut a terme un laboriós procés de llavat i tamisat de diverses tones de sediment, aixà com la tria del residu obtingut dâaquest procés. Lâestudi dels exemplars es va realitzar utilitzant diverses tècniques, entre les quals algunes derivades de lâús dâaparells de microscòpia electrònica. Els resultats de lâestudi van ser presentats en el 15th Annual Meeting of the European Association of Vertebrate Palaeontologists, celebrat a Munic (Alemanya), lâestiu de 2017.
Al jaciment paleontològic de Mas dâAntolino B, conegut des de lâany 2008, sâhan recuperat fòssils dâaltres espècies de musaranyes, esquirols, hà msters, lirons, ratpenats o cocodrils, entre dâaltres. Aquestes faunes, contextualitzades en un ambient semblant a lâactual bosc tropical, estan datades en lâedat dels mamÃfers denominada aragonià , també dins del perÃode del miocé. En aquesta època, a lâactual Araia hi hauria bosc tropical, amb à rees de prats, i aquests se situarien a les rodalies dâun gran llac que abraçava gran part dels actuals termes municipals de lâAlcora, Ribesalbes i Fanzara.
Trajectòria
Aquest treball ha sigut realitzat per integrants del GI-PVC (Grup dâInvestigació en Paleontologia de Vertebrats del Cenozoic) de la Universitat de València, el qual està especialitzat en lâestudi de vertebrats fòssils de les conques bètiques, de la serralada Ibèrica i en general de la Comunitat Valenciana i de lâest de la penÃnsula Ibèrica, a més de les faunes del terciari i quaternari a lâEquador. El grup estudia les restes des de les diferents subdisciplines de la paleontologia (tafonomia, sistemà tica, bioestratigrafia, biogeografia, paleoecologia, estudi de la forma, etc.) i aplica eines GIS (Sistemes dâInformació Geogrà fica) en la reconstrucció paleoclimà tica i paleoambiental.
Â