1 de octubre de 2020 1/10/20

El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep

El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 1)
    MÁS FOTOS
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 2)
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 3)
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 4)
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 5)
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 6)
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 7)
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 8)
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 9)
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 10)
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 11)
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 12)
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 13)
    El Mas de la Vila celebra la romeria de l'ermita de Sant Josep  - (foto 14)

    Un any més, com mana la tradició, els veïns del Mas de la Vila d'Atzeneta del Maestrat s'han aplegat per a anar en romeria per l'ermita de Sant Josep. Es tracta d'un costum ancestral que es celebra cada dilluns de Pasqua, que enguany ha caigut el 28 de març. Les vora cinc-centes persones congregades han oït missa —oficiada en valencià— a les 13.00 hores, han tret la peanya del sant i han rodat la capella en processó. En acabant, ha tingut lloc una rifa on tres afortunats s'han endut sengles premis: un pernil, una cafetera i un gravat del pintor Ripollés. Finalment, els clavaris han repartit paperines amb panoli mentre els músics de la rondalla interpretaven cançons tradicionals.

    Els feligresos són els masovers de la partida del Pla de Meanes i els seus descendents, bona part dels quals viuen avui en dia en nuclis de població més grans. Aprofiten l'avinentesa per a aplegar-se famílies senceres i dinar tots junts. Este és el cas de Ma Carme Colomer i Marín i de la seua família, coneguda pels Capnegres. Els iaios eren del Mas de la Vila i els set fills del matrimoni van anar escampant-se pel nucli urbà d'Atzeneta, Orpesa, Peníscola, Castelló de la Plana, Cabanes, Borriol... Ma Carme Colomer ens conta entusiasmada que avui s'han aplegat tots els membres de la família, que sumen setanta persones: "Tots estem ací avui. És una cosa que ens van inculcar els iaios". Enguany ella i tots els cosins —en són vint en total— s'han acomboiat per a ser els clavaris de la festa. Ma Carmen és la major dels cosins i ens explica la recepta del panoli: "Fem tres pasterades amb vint-i-un litres de líquid per pasterada —oli i aiguardent o anís—, un poquet de sucre i farina i ho pastem tot; fem unes coquetes, les aplanem, les coem al forn i les deixem que s'assequen; al cap d'uns quants dies ho desfem amb una màquina de picar i ho barregem amb sucre; això és el panoli, que és el menjar típic que donem ací el dilluns de Pasqua". La seua família ha amanit 120 quilos de panoli que han repartit en paperines amb una estampa de sant Josep enganxada. A més, han parat dos taules amb cacaus, tramussos, coques, rotllets i mistela. Cal dir que cada any els clavaris són famílies diferents i poden aportar idees pròpies. Així, per exemple, un any els clavaris van obrar manisetes amb la imatge del sant a la façana de l'ermita, un altre any van pintar l'ermita, uns anys repartixen el panoli en bossetes de plàstic...

    Un altre exemple d'aplec familiar és el de Lledó Porcar i Marín, nascuda a Castelló de la Plana i amb forts lligams amb el Mas de la Vila, ja que la família materna són masovers. Cada any s'ajunten en un dinar familiar una trentena de persones. Lledó Porcar ens conta més detalls de la festa: "La missa és sempre a les 12 hores, però avui el capellà duu un altre poble i, a més, té un enterro, així que vindrà més tard. Els clavaris o majorals són els que durant un any s'encarreguen de preparar la festa; fan el panoli, amanixen les flors de l'ermita, pengen els gallardets... Fan fins i tot pastes, perquè després de la missa conviden a dinar les autoritats del poble. Normalment els clavaris s'oferixen i ho pacten entre tots. És gent que ja no viu ací, però s'oferixen perquè no es perda la tradició". Una tia de Lledó afig que coneix la romeria de tota la vida, que els seus pares també la coneixien de sempre i que en la rifa antigament rifaven un pollastre, i regalets, com ara una coberteria, un joc de taula...

    Volem comentar que la vespra del dilluns, a hora foscant, toquen la campana de l'ermita i tiren coets anunciant l'esdeveniment del sendemà. A més, el dia de la festa sempre hi ha una parada de venda de navalles, coltells i ganivets d'Albacete i una barra per a fer-se una cervesa, una copeta o un refresc. També tenim notícies que hi ha hagut anys en què en la processó anava la guàrdia civil i l'alcalde.

    L'ermita de Sant Josep està situada a 8 km d'Atzeneta del Maestrat i pertany al Mas de la Vila, dins del Pla de Meanes. Hom en desconeix l'autoria. Hi destaca l'espadanya amb el simbolet i el rellotge solar pintat a la façana. Si les traces exteriors són modestes, l'altar està més ben ornamentat. Com en totes les capelles del país, la gent encén ciris en memòria dels difunts de la família i en una recambra poden penjar exvots —retrats, vestidets i figuretes del cos humà fetes de cera en agraïment al rescabalament d'alguna malaltia.

    L'economia del llogaret s'han basat en l'agricultura i la ramaderia típica dels masos —ametlers, oliveres, horta i raberes d'ovelles que els xiquets de ben menuts menaven a péixer. Avui en dia bona part de les cases estan deshabitades perquè el jovent ha hagut de buscar-se la vida fora. Lledó Porcar recorda els seus iaios comentant que en tots els masos es sentia una cridadissa de gossos i de xiquets. Ara, en canvi, no se sent res, llevat dels caps de setmana.

    Subir