El Síndic de Greuges torna a exigir a Indústria done urgentment explicacions pel Castor

El coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló, Carles Mulet, va presentar una queixa davant la Sindicatura de Greuges del País Valencià, sobre irregularitats, mancances incompliments del projecte Castor.

El Síndic responia que “al trobar-se davant d’una gran preocupació social respecte de la qual esta institució està treballant des del principi de la seua aparició, i com a conseqüència de les nombroses queixes rebudes en esta institució de ciutadans preocupats per la reiteració dels sismes, va acordar, mitjançant Resolució de data 2 d’octubre de 2013, la incoació d’ofici d’una investigació”

El Síndic va demanar al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme una còpia dels permisos o de les autoritzacions concedides, com també dels informes tècnics emesos en el procediment d’aprovació o autorització del Projecte Castor. Davant de la falta de contestació per part del referit Ministeri, va tornar a sol•licitar esta informació mitjançant escrits de dates 26 d’agost i 8 d’octubre de 2014, sens rebre cap resposta.

En dia 9 de gener, el Síndic informava a Mulet que “ En relació amb la queixa que té plantejada en esta institució, i davant la tardança a rebre l’informe sol·licitat a l’administració que hi intervé, en esta mateixa data hem tornat a demanar que ens siga remés urgentment. Tan prompte com rebem la informació sol·licitada, ens posarem novament en contacte amb vosté i li donarem compte de la nostra actuació.

Ara, en data d’avui, 20 de febrer, ha comunicat que “Distingit Sr., Li comuniquem que, en relació amb la queixa que té plantejada davant esta institució amb el número indicat més amunt, l’administració afectada persistix en l’actitud de no enviar la informació que li vam sol·licitar. Davant l’actitud esmentada, esta institució s’ha vist obligada a recordar una altra vegada a l’administració afectada el seu deure de col·laborar per al ràpid esclariment de la situació que ens planteja en la seua queixa. Lamentem una vegada més este involuntari retard. Atentament”.

Per tant, ja són quatre requeriments els que ha fet el Síndic de Greuges al Ministeri d’Indústria per un tema tant sensible i alarmant com aquest, i es continua sense rebre resposta. A banda del recorregut que tinga aquest assumpte en els tribunals on ja es troba, és un fet gravíssim el menyspreu i ninguneig d’un Ministeri Espanyol a un organisme públic oficial , al “defensor del poble” valencià.

Text de la queixa

1. El projecte CASTOR (plataforma i magatzem marí, gasoducte i planta terrestre) s’ha anat fragmentant en trams per dificultar la seva oposició per part de la ciutadania, i evitar d’aquesta manera l’avaluació d’impacte ambiental del conjunt del projecte; fet que ha estat confirmat per Sentència de l’Audiència Nacional, de data 15/04/2013 (Sala contenciosa administrativa - Secció 1ª) la qual cosa suposa una greu infracció tant de la normativa comunitària.

2. L’administració estatal no va exigir a l’empresa els estudis necessaris per a la tramitació de l'expedient, i en especial aquells que feien referència al risc sismològic, tot i l’informe emès per l’Observatori de l’Ebre de 2005, i els advertiments fets per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i altres associacions i particulars.

3. Es va modificar el traçat del gasoducte, sense haver sotmès la nova ubicació a estudi d’impacte ambiental, tot i que afectava el tram final de desembocadura del riu Sénia, límit geogràfic entre el sud de la CCAA de Catalunya i el nord de la CCAA Valenciana.

4. La documentació presentada per l'empresa es troba parcialment redactada en llengua anglesa. Quan es va sotmetre el projecte a informació pública no es va posar a disposició de la ciutadania la seua totalitat i tot haver exigit la seva traducció, actualment, després de tots aquests anys continua redactat en llengua anglesa.

5. L’administració estatal (Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, Ministeri de Medi Ambient) s’ha negat reiteradament a reconèixer administracions, associacions i particulars com a part interessada en el procediment, tot i les reiterades peticions i al·legacions presentades durant el procediment.

6. L’art. 14 del Reial Decret 855/2008 de 16 de maig (BOE núm. 136, 5/06/2008) pel qual s’atorgava a ESCAL UGS la concessió d’explotació de l’activitat, protegeix els interessos econòmics particulars de l’empresa promotora, i atempta greument contra l’interès general ja que el risc i ventura de la concessió l'assumeix l'administració i no l’empresa concessionària.

7. L’empresa promotora no ha presentat cap mesura de reparació dels danys mediambientals causats per aquesta activitat econòmica, ni cap mesura compensatòria d’acord amb la llei de responsabilitat mediambiental que determina que qui causa danys té l’obligació d’indemnitzar-los degudament.

8. S’han pogut realitzar adjudicacions sense seguir la normativa de contractació, ni els procediments de transparència, publicitat i concurrència, donat que la Comissió Nacional d’Energia en el seu informe sobre el sector energètic espanyol, de 7 de març de 2012 ja ho advertia clarament:

9. …./…en la retribución reconocida de las infraestructuras podría tener la asignación mediante mecanismos no concurrenciales de determinadas partidas de inversión. En este sentido, se pone de manifiesto los resultados que la supervisión de la CNE realizó y que ha mostrado partidas adjudicadas directamente en el AASS de Castor que pueden haber supuesto costes adicionales para el sistema.

10. El Reial Decret Llei 13/2014, de 3 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents en relació amb el sistema gasista, mitjançant el qual el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme hiberna el projecte Castor i es compromet a abonar a l’empresa promotora ESCAL UGS una indemnització superior a 4.000 milions d’euros en únic pagament (segons dades de l’OCU), la qual cosa

11. Atempta greument contra l’interès general en repercutir els costos sobre els consumidors.

12. Suposa una mala administració dels recursos públics, donat que el cost del projecte s’ha acabat triplicant sense que per l’administració hi haja hagut una intervenció real i efectiva.

13. Beneficia interessos particulars de l’empresa promotora sense depurar, prèviament, les responsabilitats d’haver causat més de 1.000 terratrèmols a la zona del solc de València.

14. Ha causat un impacte molt important sobre el medi ambient i sobre el paisatge propi de la zona (desembocadura del riu Sénia), al t.m. de Vinaròs (Castelló) on s’ubiquen les instal·lacions terrestres.