La UJI acoge las III Jornadas de la Sociedad Valenciana de Neuropsicología centradas en los trastornos mentales
La Universitat Jaume I acoge las III Jornadas de la Sociedad Valenciana de Neuropsicología que en esta edición tendrán como tema central los trastornos mentales. Las jornadas se celebrarán el viernes 5 de junio de 2009, de 9 a 20 horas, en el salón de actos Alfonso el Magnánimo de la Facultad de Ciencias Jurídicas y Económicas. La inauguración contará con la presencia de Rogelia Mallol, presidenta de la Sociedad Valenciana de Neuropsicología; Maite Garolera, presidenta de la Federación de Asociaciones de Neuropsicología Española, y César Ávila, catedrático del Departamento de Psicología Básica, Clínica y Psicobiología de la Universitat Jaume I.
A lo largo de las diferentes ponencias y mesas redondas se abordarán cuestiones como la neuropsicología en el ámbito de la salud mental; la esquizofrenia desde la psicopatología, la cognición y la correlación con neuroimagen; la cognición como predictor de la calidad de vida en esquizofrenia y los perfiles cognitivos en diferentes patologías psiquiátricas o la intervención neuropsicológica en esquizofrenia, entre otras.
Las jornadas están organizadas por la Sociedad Valenciana de Neuropsicología con la colaboración de la Universitat Jaume I.
Les famílies amb un malalt mental pateixen l’aïllament de la societat, i en molts casos de la mateixa família. De petits els companys de classe se n’aprofiten i els van rebutjant fins que es queden sols. Quan són adults, i en el moment d’incorporar-se al món laboral, els empresaris no els donen cap oportunitat. Encara avui dia aquestes malalties continuen sent estigmatitzades i considerades una xacra social sense possibilitats de recuperació i integració. La sanitat pública no utilitza les noves tècniques de diagnòstic i tractament, ja que són considerades d’un cost elevat, i subministrar fàrmacs resulta més econòmic. El cansament, la fatiga i l’estrès que pateixen les famílies que cuiden un malalt mental es transformen amb el temps en una gran incapacitat per organitzar la vida al marge del malalt. L’Estat no ha previst mai en el sistema sanitari les necessitats d’aquests familiars que pateixen tota la seva vida, i que no rebran mai l’ajuda suficient per poder afrontar aquest problema.