4 de abril de 2020 4/4/20
Por Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Sant Nicolau

    La festa de Sant Nicolau (patró dels xiquets) se celebra cada 6 de desembre. A Borriana, té un caràcter popular i festiu, on participen els xiquets de les escoles, amb les espases de cartó i els llaços de paper que porten els infants. També és típica de Borriana una gastronomia pròpia d’esta festa: la llonganissa de Sant Nicolau. I la cançoneta que canten els xiquets: “Tris tras llonganissa menjaràs. Trist tras a l’espasa moriràs ”.

    La llegenda de Sant Nicolau, ens recorda el sant bisbe que va ressuscitar a tres xiquets que s’havien perdut al bosc, i que un hostaler va matar per vendre la seua carn com a menjar. Són molts els textos que conten esta llegenda, que jo propose que els escolars puguen representar per celebrar la festa de Sant Nicolau.

    Presente ací un text de la llegenda, dels molts que n’hi han (i que jo he adaptat).

    Este text que presente, per tal que un any es puga representar a les nostres escoles és d’Enric Balaguer.

    En col·legis i catedrals també sol representar-se esta festa amb l’elecció d’un “bisbetó”: un xiquet que es elegit pels seus companys i que durant un dia serà el “bisbe”, la màxima autoritat eclesial entre els seus amics. El bisbetó és revestit amb els ornaments pontificals (mitra, bàcul, anell, pectoral) per significar la dignitat de prelat que exercirà durant un dia.

    Els personatges que intervenen en l’obra i que els nostres menuts podrien representar als col·legis són: Sant Nicolau, els tres xiquets perduts al bosc: Marc, Frederic i Miquel i l’Hostaler assassí.

    L’obra comença així:

    ESCENA PRIMERA

    COR: Tres xiquets del veïnat s’han trobat pel camí
    FREDERIC: D’on veniu?
    MIQUEL i MARC: Venim d’escola
    FREDERIC: On aneu?
    MIQUEL i MARC: A espigolar
    FREDERIC: Voleu amics que vos ajude? Anem a les carrasques
    MIQUEL: Què vols buscar la maduixa?
    MARC: Millor el vol de l’àguila
    FREDERIC: O la granera de la bruixa
    MIQUEL: Per què feu tant de soroll? La pobresa té fronteres i al rostoll troba el mannà
    De les espigues que sobren , el Bon Déu ens dóna el pa
    MARC: Pa beneït a la taula, força del nostre pit
    MIQUEL: I per la sacra paraula aliment de l’esperit
    FREDERIC: És ben cert. També l’espiga es muda en Pa del Senyor
    MIQUEL: Per afrontar la fatiga cantem tots una cançó?
    FREDERIC: Cantar, dius? Si en Marc no entona!
    MARC: No fem bromes
    MIQUEL: Va, vinga!
    MARC: Sempre està d’enhorabona
    MIQUEL: Bé, seguiu-me i acabem:
    MARC, FREDERIC i MIQUEL: Ix del cau un esquirol quan s’adorm l’última estrella. Ull mig cluc es troba amb ella, en el fons del bassiol. Tralarà, tralaralol en el fons del bassiol.
    S’ha enfilat dalt de l’avet i diu: Baixa sense peresa. De la teua boniquesa en faré el meu espillet. Tralarà, tralaralet, en faré el meu espillet.
    MARC: No voldries córrer amb mi? Fes un bot des de l’albada. Amb la cua estarrufada jo et seria un bon coixí.
    MARC. FREDERIC i MIQUEL: Tralarà, traralarí, jo et seria un bon coixí.
    FREDERIC: El rostoll a on comença?
    MIQUEL: De la carrasca a l’últim plec
    FREDERIC: Així la tasca és immensa
    MARC i MIQUEL: Sí, cal fer un bon arreplec
    COR: Poc a poc morí la vesprada sense festa i sense crit.
    De puntetes la foscor, cavalcà damunt la nit

    ESCENA SEGONA

    MARC: No es troba ruta o masia
    MIQUEL: Ni rastre d’un camí
    FREDERIC: Sense fre la fantasia, se’m desboca pel camí
    MARC: Passen amb por les hores
    COR: Però l’esperança no es perd quan del bosc, a les afores, una casa hem descobert
    MIQUEL: No és l’hostal?
    COR: I els xiquets truquen buscant refugi
    MARC, FREDERIC i MIQUEL: Volem passar la nit, hostaler, bon hostaler
    HOSTALER: Per què no? Encara que l’hora, oportuna no ho és. Però no vos puc deixar a fora, a mercè del llop voraç
    FREDERIC: Només la nit, fins a l’alba
    MARC: Només esta nit
    MIQUEL: Per refer la caminada de la llar d’on hem eixit
    HOSTALER: Entreu a la vostra casa (una idea en ve al cervell per omplir el rebost novell) Ací dormireu fins que vos cride el sol naixent
    MARC, FREDERIC i MIQUEL: Gràcies per l’acolliment
    HOSTALER: A mi em plau l’acolliment
    COR: Entretant la son governa les parpelles dels xiquets, l’hostaler cull la llanterna i ajusta bé els finestrons
    HOSTALER: Preparem-nos per la festa. Qui ho podria sospitar? Cal que prompte estiga llesta, abans que el dia siga clar
    COR: Va al rebost i tria l’eina: ganivet, sal i tupí i ha encetat la seua faena com ho féu altre botxí.
    Amb el ganivet talla els ossos, sense cor ni pietat! Quan els té tallats a trossos, als tres els ha salat.
    HOSTALER: Ara al rebost, al rebost de l’hostaler, per omplir la senalla de benaurança i diner.
    Hui qui ho sospitaria? Ni hi ha rastre ni senyal. Anem com cada dia, a la faena de l’hostal.

    ESCENA TERCERA

    COR: Ja han passat, qui sap els dies, buscant els xiquets pels indrets del bosc i les rodalies. No es trobaven els xiquets. Més Déu estima la bondat de l’infant dolç i suau i a l’hostal duu la dolcesa d’un sant baró: Sant Nicolau.
    L’hostaler el reconeixia, només entrar per la porta i així rep amb veu molt pia la santedat del prelat.
    HOSTALER: Estic confós, no tinc paraula
    SANT NICOLAU: Déu te guarde
    HOSTALER: Entreu, entreu. Ens honrareu a la taula, virtuós Sant Nicolau. Tinc bon llit i carn ben fresca
    SANT NICOLAU: Un poc d’aigua en un tassa i després només una llesca amb pernil del salador
    COR: Hostaler, quanta tortura et duu la paraula del Sant. Se’t trasmuda la figura i a terra caus mendicant
    HOSTALER: Perdoneu-me allò que he fet. El meu plor vol ser sincer.
    SANT NICOLAU: Jo et perdone la malícia si et mou la sinceritat. La pena, dius, no és fictícia, siga el pecat perdonat.
    COR: De seguida ha beneït cada post del salador
    SANT NICOLAU: Bons xiquets torneu a la vida i lloeu tots el Senyor
    MARC, FREDERIC i MIQUEL: Al·leluia, lloeu el Senyor, Al·leluia!!
    MARC: I ara on sóc? Sóc a la terra. Si em trobava al paradís i el Bon Déu duia una gerra de maduixes i d’anís
    MIQUEL: Jo estava en companyia d’un arcàngel exultant i al costat Verge Maria, no em donàveu vostre Infant?
    FREDERIC: I no heu vist quants joguets dalt del cel? I que bonic! Encara el goig em domina
    MIQUEL: Més ara, Marc, Frederic, no tindrem l’esplendor del cel que ens omplia de conhort
    SANT NICOLAU: Amb la bondat i puresa sempre el tindreu dins del cor
    MARC, FREDERIC i MIQUEL: Glòria a Déu Sant Nicolau, paladí de la infantesa, sigueu nostra fortalesa
    COR: Cantem en la lluita i en la pau tots, l’efusió de l’eterna benaurança.
    Glòria, glòria a Déu i lloança. Al·leluia en el Senyor.

    Que tots els xiquets (i també els majors) passeu un bon dia de Sant Nicolau!!

    Subir