19 de septiembre de 2019 19/9/19
Por Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

El bisbe Josep Climent

FOTOS
El bisbe Josep Climent- (foto 1)

El setembre de2011, a la Facultat d’Història de la Universitat de València, el professor Camil Vàzquez i Artès va presentar la seua tesi doctoral sobre el bisbe castellonenc Josep Climent i Avinent, un valencià il·lustrat del segle XVIII.

Però qui era el bisbe Climent, nascut a Castelló dela Planael 1706? Com és que un personatge tan important en la història de l’Església, és encara tan desconegut entre nosaltres?

Home d’una gran personalitat, Josep Climent va rebre una sòlida formació a València. Va ser rector de la parròquia de Sant Bartomeu, i al mateix temps, el primer catedràtic de filosofia dela Universitat, així com també, canonge magistral de la catedral.

El bisbe Climent és recordat com una figura singular dela Il·lustració catòlica espanyola. El seu treball es pot definir com la il·lustració de la fe, amb un interès per la reforma del catolicisme. Els seus ideals van quedar reflectits i difosos en les pastorals que escrivia, les quals actuaven com a llum dela Il·lustració. Un dels seus discursos més reivindicatius, fou la pastoral del 26 de març de 1769, dirigida especialment a la ciutat de Barcelona (d’on va ser bisbe) on criticava el luxe i la relaxació de la disciplina moral de l’Església.

Josep Climent es va caracteritzar per la facilitar i la qualitat de la seua predicació, i també per la seua ferma adhesió a uns principis mal anomenats jansenistes (moviment doctrinal i religiós existent, durant els segles XVII i XVIII, als Països Baixos, Alemanya i Itàlia, que propugnava un rigorisme molt radical) Es va distingir també per la seua influència sobre els il·lustrats valencians, com Andreu Piquer.

Nomenat bisbe de Barcelona l’any 1766, inicià la restauració del palau episcopal. Fou un dels principals representants dela Il·lustració espanyola. Com a reformador, lluità contra la relaxació dels costums de la clerecia i dels fidels. Promogué noves constitucions per a les congregacions religioses i treballà per aconseguir una purificació de les processons, extirpant tot l’aparell espectacular i supersticiós.

Una de les dimensions fonamentals del bisbe Climent, és la de les obres benèfiques, socioculturals i educatives, com els col·legis, aules de gramàtica, col·legis d’orfes i llibreria pública. Però allò més notable del bisbe Climent, va ser el seu contacte directe amb el poble, i sobretot, l’impuls que va donar a la nostra llengua, davant del llatí. Així utilitzava el valencià en la redacció de les visites pastorals.

Publicà l’Edicte per les rogatives que “deuhen ferse en totas las Iglesias de la Diocesi paraque Nostre Senyor concedesca una cumplida felicitat a la Sereníssima Senyora Princesa de Asturias en son prenyat i son part” (1771) Anys abans havia publicat la “Carta Pastoral y el sermón para el Domingo Tercero de Adviento del año 1766” o l’Edicte “para la celebración del Jubileo que nuestro Padre Clemente XIV concede a todos los fieles” de 1769.

És destacable l’acció pastoral i social del bisbe Climent. Va fundar el primer cementeri general extramurs de Barcelona (1775) anomenat en aquell temps, del Bisbe Climent. Reorganitzà l’hospici i va tindre una extrema sol·licitud pels obrers de les fàbriques. Lluità contra la pobresa i la mendicitat i creà escoles primàries. Va fundarla BibliotecaPúblicaEpiscopal (1772) i ordenà el seu trasllat a l’antic Col·legi de Betlem. També va tindre una especial atenció a la formació dels seminaristes. Deixà en Barcelona una veritable escola, un nucli de la pre-Renaixença, de la que formaren part Fèlix Amat, J. P. Ballot i els germans Torres Amat entre d’altres.

Va tindre un gran interès en traduirla Bíbliaa la llengua vulgar, cosa que no va poder realitzar, tot i que emprava la nostra llengua en la seua activitat pastoral. Per les seues idees molt avançades, topà amb organismes tradicionals com el Capítol dela Catedrali l’Ajuntament de Barcelona. Fins i tot va ser denunciat ala Inquisició!!

Amb una actitud valenta, el bisbe Climent s’enfrontà al capità general de Catalunya, el Comte de Ricla, en un afer de moralitat pública, protagonitzat pel militar i una actriu de teatre. Home incòmode al Règim, el Govern de Madrid li oferí el trasllat al bisbat de Màlaga, que Climent no va acceptar. Degut al seu enfrontament amb el Regalisme de Campomanes i pressionat per motivacions polítiques, Josep Climent va presentar la renúncia al bisbat el 1775.

El bisbe Climent va creure en la justícia social, com a motor per a establir un nou ordre mundial més equilibrat. L’interès de Josep Climent per l’educació, és un exemple de la seua aposta per una societat més lliure.

El bisbe Climent es va mostrar sempre sensible a les necessitats del poble. Va saber prendre el pols a la societat i mai es va mostrar altiu. Al mateix temps la llengua que parlava els seus fidels, va ser per a ell una característica per tal de respectar la cultura i la identitat del poble que servia. Així, malgrat l’ordre de Carles III, de 3 de juny de1768, ordenant que s’impartira l’ensenyament exclusivament en castellà a tot el territori espanyol, el bisbe Climent no va deixar mai d’utilitzar la nostra llengua. El motiu no era cap menyspreu al castellà!! Era el fet de reconèixer l’essència d’un poble, fidel a la seua cultura.

El bisbe Climent es va retirar a Castelló dela Plana, la seua ciutat natal, on prosseguí, fins a la seua mort, en el seu treball a favor de la cultura. És així com afavorí la traducció de Fleury, Tourneux o Fray Luis de Granada.

El bisbe Josep Climent forma part d’una minoria tenaç, treballadora, constant, cívica i dialogant, que ha treballat per la veritat i per la raó, enfront del complex, la superioritat i la supèrbia. Com va ser anys més tard l’actitud del cardenal Vicent Enrique i Tarancon. La llàstima és que ara, a les diòcesis valencianes, no tenim cap bisbe Climent o Tarancon. Desgraciadament!!! A vore si els nostres bisbes i capellans, prenen nota de l’exemple del bisbe castellonenc Josep Climent i Avinent.

Per conèixer més a Josep Climent, fa uns mesos van eixir les Actes de la celebració del III Centenari del bisbe Climent, que va tindre lloc a Castelló, València i Barcelona. Estes Actes del Centenari van ser presentades (segons informava el professor Marc Antoni Adell a la revista Saó del juny de 2011) ala Firadel Llibre de Castelló.

Les Actes consten d’una presentació a càrrec del rector dela UniversitatJaumeI, una introducció, sis capítols i un annex.

El capítol primer és EL TEMPS DE CLIMENT

El segon, EL COMPROMÍS SOCIAL DE CLIMENT

El tercer, CLIMENT, INTEL·LECTUAL I PEDAGOG

El quart, CLIMENT, BISBE DE BARCELONA

El cinquè, EL RECORD DE CLIMENT

I el sisè, EXPOSSICIÓ: EL BISBE CLIMENT I EL SEU TEMPS

Finalment, hi ha un Annex que resum els actes commemoratius del III Centenari del bisbe Climent.

ocultar
El bisbe Josep Climent
Subir