Sans-culotte

Aberrant. L’espectacle de Mario Pons, regidor de no se sap ben bé què, és digne d’un estudi psicopàtic . En només uns minuts, durant un suposat curset, va acumular un innumerable munt de barbaritats. No content amb incitar a la violència a les assistents, va donar instruccions sobre com enverinar el marit. I, això, després d’explicar com conduir un vehicle borratxo sense donar positiu d’alcoholèmia, com saltar-se un detector de metalls a l’aeroport, on obtenir armes illegals,... i un llarg etcètera de barrabassades. Acompanyat, com no, d’un bon seguit de comentaris masclistes, en una convocatòria contra la violència de gènere!... i sense pantalons.

M’alegre de no haver estat present, però amb la magnífica contracrònica de Raquel Carbonell n’he tingut prou per fer-me una idea. Sens dubte, la seua dimissió no és suficient. L’alcalde, Jordi Sedano, haurà de demanar perdó per responsabilitzar de la sanitat (!) alcoiana a un energumen.

Però això de baixar-se els pantalons en públic... això deu tindre alguna altra explicació (a banda de la bogeria transitòria). Pons, poc dotat per a l’oratòria, ha volgut enviar un missatge. Una mena de metàfora surrealista sobre la situació del seu partit, el PP. Que no són uns ‘sans-culotte’ ja ho sabíem, així que deurà ser alguna altra cosa.

M’agradaria pensar que, d’una manera grossera i prosaica (això sí), el regidor ha enviat un crit desesperat. Alguna cosa així com que el PP té les vergonyes a l’aire. Podria ser la corrupció que els gangrena o la guerra fratricida. O, millor, pot ser assenyala el desconcert al consistori local.

Després que Fernando Pastor prometera mil nous llocs de treball, el mateix dia que anuncien una ERE per acomiadar a 35 funcionaris. Mentre Sedano treu la pols al projecte de La Canal (que Sanus va dissenyar al 95 del millenni passat!) i que tothom sap que és inviable perquè contaminaria el principal aqüífer de la ciutat. Al temps que la Diputació es decideix a assolar la Font Roja. I els jutjats sentencien que s’ha de destruir la Rosaleda (i ja vorem si també els edificis de l’Estambrera). Mentre tot això succeeix, Pons es queda en calçotets.

Que voleu que us diga, no soc psicoanalista però Freud trauria conclusions ben profitoses, també per a la nostra salut mental.