elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià
Por Sara Mejías Pedraza, Secretària d’Igualtat del PSPV-PSOE Alcoi
La Palestra - RSS

“La maté porque era mía”

    Fa un mes que Dori va ser assassinada. Us recordeu? O, ja s'ha oblidat? És més, us recorde que després van seguir el seu mateix destí cruel i inhumà Imane, dona de 30 anys i mare de dos xiquets que vivia en la localitat de Valencia de Alcántara; una dona de 69 anys a Benalmádena i una jove de 28 anys i la seua filla de 6 anys a Móstoles. Amb elles, ja són 1.168 el nombre de dones assassinades per violència de gènere des de 2003; 48, els menors assassinats pels seus pares o parelles de les seues mares des de 2013 i 363 el nombre d'orfes que deixa aquesta xacra social.

    Al nostre país, una dona és assassinada cada 6 dies a les mans de la seua parella o ex parella. Es denuncia una violació cada 4 hores i 2 agressions sexuals a l'hora. Però en quin món vivim? Realment som conscients de la gravetat? En 6 dies, qui serà la pròxima víctima? La teua mare? O, t'imagines el dolor dels teus pares en rebre la notícia que la teua germana, eixa xiqueta amb la qual vas créixer al seu costat i va omplir la teua vida, ha sigut brutalment degollada o cremada per l'home que compartia la seua vida? Qui pot estar patint una agressió sexual en aquests moments? La nostra companya de pis? La meua millor amiga?

    Segons les dades de la “Macroenquesta de violència contra la dona” el 34,2% de les dones han patit violència per part de les seues parelles o exparelles. El 47,2% no han denunciat ni han utilitzat els serveis públics d'ajuda. A Espanya, només es denuncien l'11% de les violacions, a pesar que el 2,2% dones majors de 16 anys reconeix haver sigut víctima d'aquesta violència sexual. Atenció, als motius més citats per les dones per a explicar per què no van denunciar aquests delictes: la vergonya (40,3%), haver sigut menor quan va tindre lloc (40,2%), el temor a no ser creguda (36,5%) i la por a l'agressor (23,5%).

    Pareu un moment. Pareu un moment i reflexioneu sobre totes aquestes dades tan esgarrifoses i gelades. Xifres que es lligen i escriuen molt ràpid però on costa moltíssim més imaginar-se l'impacte d'aquest terror en totes les famílies. Què darrere de cada xifra i cada percentatge està la vida d'una dona, la vida dels seus fills i filles, amics, família. La vida de les dones no són números i el dret a la igualtat, la llibertat, la seguretat i la dignitat es trenca en cada assassinat masclista.

    Quina ràbia i que impotència viure en una societat tan fotuda. En una societat que reacciona massa tard. Que sempre ha d'ocórrer l'irremeiable, viure-ho de prop, perquè arribem a prendre una miqueta de consciència, però durant quant temps? Perquè després, lamentablement s'oblida. Ja ho va dir el President de la Generalitat Valenciana Ximo Puig després de l'assassinat de Dori: “hem de superar els minuts de silenci”. I és cert que les declaracions formals de rebuig no serveixen de res si l'Estat no actua amb l'atenció i celeritat deguda per a posar fi a la por, la soledat i la desesperació que immobilitza a tantes dones, però nosaltres com a societat, també  hem de salvar i protegir les nostres amigues, a les nostres filles.

    De veritat que a vegades em costa entendre que estigam en una societat moderna i democràtica, perquè la crua realitat és que hui dia continuen morint dones a les mans dels seus companys, marits o exparelles; on “la maté porque era mía” continua vigent. Amb maltractadors de qualsevol edat i classe social que exerceixen la violència sobre les dones en tots els seus àmbits disposant de la seua vida i de la seua llibertat en nom del poder, la força, la gelosia i l'honor, una superioritat masculina inculcada al llarg de la història.

    I després de cada assassinat les mateixes preguntes. Què falla? Què falta? Estem portant el ritme de mobilització adequada que requereix el problema? És fonamental reflexionar sobre quins són els elements que dificulten l'erradicació de la violència contra les dones.

    Cal abordar els temes des de la perspectiva de gènere per a transformar la realitat i trobar les eixides oportunes. Previndre, sensibilitzar, educar en igualtat des de la infància, aquesta serà la garantia de societats millors, més justes, modernes i democràtiques. Cal convéncer i fer visible que la violència contra les dones no és una cosa natural ni normal. Que és la joventut qui té a la seu abast trencar amb el model tradicional, masclista i caduc. Tenim que desonstruir per a construir nous estils de masculinitat més igualitaris. Perquè no podem tolerar que el gènere decidisca la sort d'una persona. La joventut és qui té el vertader desafiament de tallar l’espiral de violència que passa de generació en generació.

    El món no és perfecte, però si és perfectible i ens correspon a tots nosaltres millorar-lo. La violència de gènere és incompatible amb una societat plenament democràtica. Garantir la llibertat, la seguretat i la vida de les dones i protegir les víctimes no és una opció, és una obligació democràtica. Recorreguem la nostra part del camí.

    *Análisis temporal de los asesinatos de mujeres por violencia de género en España a lo largo de 15 años (2003-2017). Edición: Ministerio de Igualdad. Año publicación: 2021

    * Macroencuesta de Violencia contra la Mujer 2019. Edición: Ministerio de Igualdad. Año publicación: 2020

    Subir