5 de agosto de 2020 5/8/20
Por varios autores
La Palestra - RSS

El descrèdit de les Institucions

    Cada dia llegim notícies sobre comissions il·legals cobrades pel Rei emèrit, sobre investigacions fetes per algun jutjat europeu, i declaracions d’amants que comprometen a qui fou la màxima representació de l’Estat. Notícies que ja són velles, la cosa no ve d’ara, fa molts anys que se’n parla de la gran fortuna que ha acumulat Juan Carlos de Borbón rebent comissions d’empreses públiques, de monarquies autoritàries del petroli, de blanqueig de capitals, i altres pràctiques gens honorables per a qui ha ostentat al llarg de dècades la prefectura de l’Estat.

    I amb el pas del temps, la institució monàrquica s’ha deteriorat a ulls de tothom. Cada vegada més persones es senten decebudes i expressen el seu rebuig per l’actitud, gens clara, que ha manifestat al llarg de molts anys qui, segons la Constitució hauria d’arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions, representar al més alt nivell l’Estat, a més de ser cap de les forces armades i símbol de  permanència i unitat, un símbol assumit cada vegada per menys persones.

    Que tan alta institució haja entrat en descrèdit, és indubtablement un motiu de preocupació, però que el descrèdit s’escampe a la resta d’institucions implica un distanciament cada vegada més gran entre la ciutadania i tot l’aparell de l’Estat. Perquè, fins el moment actual, cap poder de l’Estat ha fet res per corregir aquesta situació que ha esdevingut escandalosa. Ni les Corts Generals, màxim òrgan representatiu de la voluntat popular, ni el Poder Judicial, encarregat d’aplicar i interpretar les lleis, ni el Govern de l’Estat, responsable del benestar i progrés de la ciutadania, han fet res per revertir una situació que comença a esdevindre insostenible.

    Des de la Plataforma per la Justícia i la Corrupció de Castelló ens preguntem: quina confiança hem de tindre en un Govern que sabedor de les accions del Rei Emèrit, calla i no pren mesures? Quina confiança hem de tindre amb un poder Judicial que afirmant garantir una justícia igual per a tots, no actua contra una persona de qui són públics i notoris actes no ajustats a Llei? Quina confiança hem de tindre amb els nostres representats en el poder legislatiu si callen i no actuen a la vista d’un escàndol que ha assolit unes dimensions que el fan impossible d’ocultar?

    No és permissible el silenci còmplice dels poders de l’Estat. Que ni el poder executiu, ni el legislatiu, ni el judicial hagen pres cap iniciativa per esclarir, i si cal, aplicar les sancions corresponents resulta intolerable. També ens agradaría sentir més els mitjans de comunicació propers, almenys al nivel dels mitjans europeus per poder fer una reflexión crítica.

    Estem convençuts i convençudes que el silenci i la ocultació amb l’enganyós pretext de salvaguardar la institució de la Monarquia, sols serveixen per escampar desconfiança i provocar la desmoralització de la població i la desconnexió amb unes institucions que ens haurien de representar a totes i tots.

    Subir