Descoberta subaquàtica de escudelles i plats del segle XV
Jean Castera ha descobert un lot de ceràmiques del segle XV, així com les restes probables d’un derelicte. Vestigis d’un nou jaciment arqueològic subaquàtic, prop de l’escullera nord del port de Dénia.
Aquesta troballa subaquàtica, consistent en sis peces ceràmiques, ha estat ingressada recentment al fons del Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia per Jean Castera, autor de la descoberta fortuïta.
És un conjunt de sis peces ceràmiques. Cinc d’elles, plats i escudelles, completes i en bon estat de conservació, compten amb detalls tipològics i tecnològics que suggereixen la pertinença a un mateix centre terrisser, si més no a la mà d’un sol terrissaire. Són tres escudelles d’orelletes i dos plats. Comptaven originàriament amb una coberta vidriada blanca, per aplicació de vernissos derivats d’òxids de plom. Procedeixen d’un taller valencià, probablement de Paterna o Manises, i la data que suggereix el conjunt és la segona meitat del segle XV. La peça restant és un gerro fragmentari de cos esfèric i amb una ansa. Del coll i ansa sols resta l’arrencament.
Es tracta d’un conjunt ceràmic certament homogeni. En les escudelles i plats, la semblança de detalls inherents al procés de modelat sembla indicar que forma part d’una càrrega de ceràmica de taula, destinada al comerç i que, probablement, prové d’un vaixell que s’enfonsà o que va perdre part d’aquesta càrrega.
Una troballa arqueològica important que documenta el comerç marítim de la vaixella de taula valenciana durant la baixa edat mitjana, en relació al denominat Derelicte Simó, que ja ha estat objecte d’estudi per nosaltres
El Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia ha comunicat al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de la Generalitat Valenciana la troballa, sol·licitant assistència tècnica per a la realització d’una inspecció del lloc de la troballa, amb la fi d’avaluar l’existència d’altres restes arqueològiques vinculades a un probable vaixell enfonsat.
Aquesta troballa arqueològica ofereix un vincle interessant amb la ceràmica de taula i, per extensió, amb l’attrezzo que envolta la taula i la gastronomia cinc segles enrere.
