L’acció humana sobre els paisatges limita el moviment dels mamífers i pot alterar els ecosistemes
Els mamífers veuen limitats els seus moviments naturals en paisatges que han estat modificats per humans. És el resultat d'una recerca publicada al darrer número de Science per un equip internacional d'investigadors on participa l'Institut Cavanilles de la Universitat de València, al Parc Científic. Aquest fet pot tindre importants conseqüències per als ecosistemes i, al seu torn, per a la societat. El treball ocupa la portada del darrer número de la revista.
Quan es tracta de paisatges modificats per humans, els mamífers solen moure's en distàncies dos o tres vegades més curtes que en el seu ambient natural. És la primera vegada que s'examina aquest fet a escala global, tot analitzant el comportament de molt diferents espècies alhora. Els autors del treball, liderats per la biòloga alemanya Marlee Tucker (Centre d'Investigació sobre Biodiversitat i Climatització de Senckenberg i Universitat de Goethe de Frankfurt) –entre els quals es troba l'investigador de l'Institut Cavanilles Pascual López–, han recopilat dades del moviment de 803 individus de 57 espècies de mamífers arreu del globus terraqüi. Per a tal finalitat, han utilitzat el portal de dades Movebank, que arxiva les dades de moviment animal incorporades per investigadors de tot el món.
L'estudi abasta espècies mamíferes molt diverses, des de llebres fins a senglars i elefants, que han estat equipades amb un dispositiu individual de rastreig GPS, deixant registre de la ubicació de cada animal durant un període d'almenys dos mesos. Els investigadors han comparat aquestes dades amb l'Índex de Petjada Humana – infraestructures, assentaments o agricultura – de les àrees d'estudi del moviment animal.
Dels resultats es desprèn que, al llarg d'un període de 10 dies, els mamífers que habiten zones d'empremta humana relativament alta, com ara un paisatge agrícola europeu, només cobreixen de la meitat a un terç de la distància recorreguda per mamífers que viuen en paisatges més naturals. Tanmateix, l'anàlisi mostra que, a escales de temps més curtes –una hora, per exemple–, el moviment dels mamífers no es veu significativament afectat per l'acció humana.
La majoria dels mamífers es mouen cada dia mentre busquen menjar, troben parella o busquen refugi. Els investigadors temen que les distàncies de viatge reduïdes puguen afectar les funcions dels ecosistemes que afecten els moviments animals. "És important que els animals es desplacen, ja que en el moviment es duen a terme importants funcions ecològiques. A més, els moviments de mamífers permeten la interacció d'espècies diferents en xarxes alimentàries que d'altra manera no es podrien produir. Si els mamífers es mouen menys, això podria alterar qualsevol d'aquestes funcions dels ecosistemes ", assenyala Tucker.
"Aquesta limitació de la mobilitat dels mamífers en ambients antròpics pot tindre conseqüències de gran abast per a la nostra espècie", assenyala Pascual López, investigador postdoctoral del programa 'Juan de la Cierva' a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València, coautor de l'estudi. "Els mamífers juguen un paper importantíssim en la dinàmica dels ecosistemes i en el seu funcionament. Tenen incidència, per exemple, en el manteniment de les xarxes tròfiques, en la regulació de la dinàmica poblacional d'altres espècies, en el transport de nutrients i llavors o en la transmissió de malalties. D'altra banda, els mamífers, especialment els depredadors, poden afavorir l'augment de la producció agrària mitjançant el control d'espècies plaga, faciliten el control dels mesopredadors que provoquen danys en espècies d'interès econòmic (ramaderia, activitat cinegètica, etc.) i poden servir per controlar la transmissió i dispersió de malalties, ja que ajuden a disminuir les poblacions d'espècies hostes i espècies que actuen com a vectors de transmissió", conclou López.
