Un catedràtic de la Universitat de València llegeix una nova tesi doctoral tres dècades després de la primera
No és gens freqüent que un professor presente una nova tesi doctoral. No obstant açò, Javier Esparcia, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de València, s'enfrontarà aquest dimecres, vint-i-set anys després de llegir la seua primera tesi doctoral, al repte de defensar una nova tesi doctoral davant un tribunal, aquesta vegada en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Un catedràtic de la Universitat llegeix una nova tesi doctoral tres dècades després de la primera
No és gens freqüent que un professor presente una nova tesi doctoral. No obstant açò, Javier Esparcia, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de València, s'enfrontarà aquest dimecres, vint-i-set anys després de llegir la seua primera tesi doctoral, al repte de defensar una nova tesi doctoral davant un tribunal, aquesta vegada en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La primera tesi doctoral, que va llegir en 1990, portava per títol "Les zones desfavorides en el context de la planificació rural. Anàlisi d'infraestructures equipaments i la seua aplicació a l'Arc Ibèric Meridional" i, com per a tots els universitaris, per a Javier Esparcia va suposar l'inici de la seua carrera investigadora. En aquesta nova ocasió, aborda un tema similar ("Capital Social i Desenvolupament Territorial: Xarxes Socials i Lideratges en les noves Dinàmiques Rurals a Espanya"), però des d'una perspectiva disciplinària i metodològica ben diferent, la sociologia i l'anàlisi de xarxes socials.
"Des de la meua llicenciatura –explica el professor Esparcia– m'he centrat en l'anàlisi de les dinàmiques territorials en zones rurals, especialment en espais desfavorits. En les últimes dues dècades bona part d'aquets anàlisis (en gran part des de la disciplina geogràfica) s'han centrat en les polítiques públiques com a element explicatiu de tals dinàmiques. No obstant açò, des del meu punt de vista, no estàvem donant respostes suficients o totalment satisfactòries per a explicar els canvis i permanències en aquells processos. Vaig arribar a la conclusió que per a donar respostes més adequades a les incògnites de recerca necessitàvem incorporar altres perspectives, i en concret la dimensió social, el poder explicatiu de la qual estava sent, des del meu punt de vista, subestimat. Analitzar la dimensió social implicava molt més que llegir uns articles. Implicava aplicar enfocaments conceptuals i metodologies sòlides i rigoroses, i per a açò era necessari imbuir-se a fons de les eines necessàries: tenia clar que la Sociologia era la disciplina que en major mesura podia ajudar-me, i vaig prendre la decisió que el treball, perquè fóra rigorós, havia de prendre la forma d'una tesi doctoral, la qual cosa m'assegurava un procés de formació guiat per especialistes en la matèria".
L'objectiu d'aquest catedràtic no era fer una recerca i publicar-la, sinó formar-se fent una recerca, i fer-ho amb bons especialistes. "El fet d'estar disposat a passar pels controls formals d'una tesi doctoral –assegura Esparcia- suposa, en els bons programes de doctorat, una garantia de qualitat en la formació i també, de la recerca resultant. Iniciar una investigació des dels pressupostos d'una altra disciplina, amb enfocaments propis d'altres disciplines (com és l'Anàlisi de Xarxes Socials), requereix uns controls de qualitat que, des del meu punt de vista, havien de passar per un treball molt en contacte amb els especialistes en la matèria.
Per tant, des del primer moment tenia clar que volia fer tot el procés, i passar els controls com qualsevol doctorand, i així ha sigut. Per exemple, cada any he hagut de no solament presentar un informe sinó fer una presentació i defensa dels avanços de la tesi, davant un tribunal de tres professors del Departament de Sociologia de la UAB. D'aquesta sessió la coordinadora elaborava un informe, que era remès a directors i doctorant. I a l'any següent, aqueix informe estava damunt de la taula, i els professors comprovaven i feien un seguiment d'en quina mesura s'havien seguit els seus suggeriments o, si escau, les decisions que s'havien pres sobre aquest tema. Seguir els controls del programa de doctorat ha sigut, també, un procés d'aprenentatge, crec que útil de cara als nostres propis programes de doctorat, perque també sóc membre de la comissió de doctorat de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL)".
La hipòtesi central de la nova tesi del professor Esparcia gira, d'una banda, entorn dels efectes esperats sobre l'estoc de capital social de la combinació dels processos de desenvolupament socioeconòmic en els quals han estat immerses moltes de les zones desfavorides del nostre país, i , d'altra banda, sobre la creixent coordinació entre actors, per exemple, en el marc dels grups d'acció local LEADER. No obstant açò, la tesi del professor Esparcia li ha permès concloure que aquesta hipòtesi no es compleix amb relació sobretot a dos aspectes, el territorial i el socio-professional. La recerca demostra que els actors locals no s'organitzen a escala de territori LEADER, sinó que continuen fent-ho en les escales tradicionals, municipals i, sobretot, comarcals. I en aquest context, els actors que controlen la intermediació entre uns territoris i uns altres, es converteixen en nodes de poder. Especialment, assenyala, "els actors públic-polítics mostren nivells d'endogàmia elevats i, en ocasions, preocupants. No obstant açò, els actors tècnics i, en menor mesura, econòmics, mostren graus d'obertura i permeabilitat social molt majors".
